Diari Més

Tribuna

El problema Torra

Executiva del PSC del Camp de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

«Estem en una República declarada però que no s’ha fet efectiva», paraules d’aquest mateix dijous del president de la Generalitat, senyor Quim Torra. Quan les he escoltat he recordat la cita de Gaziel, referides precisament als fets d’octubre del 34 (quantes analogies podríem fer!), quan el genial periodista català assenyalava que «no hi ha res més trist que veure a algú que es vol autoenganyar i s’anima a anar directe al precipici amb la seguretat d’un somnàmbul.»

Anem a veure, «una República declarada però que no s’ha fet efectiva», què vol dir això? Res. No vol dir res, literalment res. Parla el senyor president «d’aprofitar les eines republicanes» Què el Consell aquest? Res. Bé, si és quelcom, és una placa que han posat a la residència del senyor Puigdemont a Waterloo. «Consell de la República», una placa.

A on van amb aquesta distorsió de la realitat, amb aquest doble llenguatge, amb aquesta obsessió per jugar amb les paraules i els conceptes fins a límits realment orwelians per generar expectatives impossibles que acaben sempre amb la frustració dels seus mateixos partidaris? Pitjor encara, cap a on arrosseguen a Catalunya amb aquesta dèria d’inventar-se realitats i majories que senzillament no existeixen?

I sé que hi haurà gent de bona fe, dels que creuen en la veritat única i vertadera, que m’estarà maleint per això que acabo de dir. Però és que ja és l’hora d’afrontar la realitat objectiva, condició sine qua non per poder transformar-la, abans que tot acabi en desastre!

No hi havia cap pla secret de 18 mesos d’on sortien «estructures d’Estat» i reconeixements internacionals com conillets del barret de copa del màgic Andreu, ni hi ha cap «majoria republicana del 80%», ni cap Estat del món condemna Espanya com una tirania antidemocràtica, ni tan sols deixen entrar al senyor Puigdemont al Parlament europeu, etc. La veritat és que han actuat amb una gran irresponsabilitat i una frivolitat invencible, i el que és pitjor, es continua actuant així! Sacsejant la matraca de «la necessària intervenció internacional», una intervenció que no s’ha produït, no es produeix, ni es produirà (com sabem tots, també el senyor Torra i els CDR).

Ja n’hi ha prou de tanta radicalitat insensata i d’agitar el carrer i els talls de carreteres... senyor Torra, vostè és el president de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Constitució i l’Estatut (i no de cap ens imaginari), disposa d’un pressupost superior als 40.000 milions d’euros, d’un cos de funcionaris de quasi 250.000 professionals i de més de 16.600 agents dels Mossos d’Esquadra. Alguna coseta es deu poder fer amb això, dic jo... Si té alguna idea per contribuir a la millora del benestar dels catalans i catalanes apliqui-la ja, en cas contrari -si el que es tracta és de continuar amb aquesta tendència lamentable d’inventar-se institucions inexistents com si fossin bombolles de sabó- plegui i deixi pas a algú que vulgui treballar de veritat per afavorir el progrés del país (del país real).

A tots vosaltres, al poble de Catalunya. Això té solució. Som una gran país que ha estat capaç de fer coses molt importants en aquests darrers 40 anys, com per exemple desenvolupar un dels millors sistemes de salut pública del món. A Catalunya no sobra ningú, al contrari, tots som necessaris per tornar a connectar-nos amb el progrés social que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Els socialistes, el PSC, volem una Catalunya unida entorn d’aquests ideals per assolir el millor sistema de benestar social d’Europa i no seguir aprofundint en la divisió entorn de dos blocs irreconciliables (estimulada per l’independentisme, sí, però també per Ciudadanos i el PP) que és la ruïna de Catalunya. De tots.

Ara tenim una oportunitat, la que garanteix el Govern del canvi de Pedro Sánchez, amb la mà estesa sempre per dialogar i amb la convicció que mai (mai!) hem de posar en risc la imprescindible convivència entre catalans. Tots sabem, fins i tot el senyor Torra, quina és l’alternativa a aquest Govern progressista: la que han conformat el trio PP-Ciudadanos-Vox a Andalusia. I tots sabem què passaria si algun dia hi ha un executiu d’aquestes característiques a Madrid i a Barcelona continuen el senyor Torra i els CDR instal·lats a la Plaça de Sant Jaume...

Evitem aquest escenari tan poc estimulant ara que encara hi som a temps. Dividir Catalunya entre «bons» i «dolents» és la ruïna del país. Nosaltres, els socialistes, el PSC de Miquel Iceta, representem l’opció de la reconciliació, la transversal, la que buscar el prestigi, el progrés i l’autoestima del país. Això és el que hem de recuperar.

Perquè ara és l’hora, realment. L’hora dels moderats que s’estimen el país real, des de la sensatesa i el respecte, i no la d’aquells que ens han demanat “resistir amb els cossos al carrer” just el dia abans de marxar a l’estranger amagats al seient de darrere d’un cotxe.

tracking