He mirat el calendari de reüll per no espantar-me, però em temo que ja he vist que s’apropa allò del Tió, o sigui, el naixement del cap de colla. Ja he vist alguna llumeta de Nadal per Barna, però no les encenen perquè no agafin fred les turistes en biquini que passegen per la Barceloneta.
Ja he vist alguna piulada oferint Loteria de Nadal personalitzada amb el teu codi postal i un amic m’ha regalat una ampolla de vi «per si no ens veiem fins Nadal». I, per si no n’hi havia prou, els grallers ja han començat a assajar les nadales al meu barri. Que bonic!
Crec que la societat es divideix en dos: els qui no els agrada el Nadal i els qui odien el Nadal.
S’entesten a ficar-nos el terçanell pel tercer ull perquè anem de pressa a comprar i ens posen llumetes als ulls perquè no mirem el tiquet de la botiga quan sortim. Són dates que patim especialment els autònoms que, en comptes d’una paga extra, tenim un extraordinari pagament. Espero que si les empreses regalen un pernil, com a mínim, es recordin de mi. Sí, jefe, és una indirecta.
Venen dies de pensar en regalets per la família. Jo confiava en Ikea per comprar alguna ximpleria sense sentir allò d’«ai, mira, això ho he vist a un xino». Però ja no tindré aquesta oportunitat perquè, si vas a Barcelona a comprar un fanalet i un nino de peluix, amb la benzina i l’autopista et surt més car que comprar-li un pendrive a Villarejo.
Ara recordo que corre per casa un dels objectes que em van regalar l’any passat: era un giny en forma de dit de goma que es movia. Mira! Com el «judiciary power» que li ha regalat el Sánchez al Marchena.