Diari Més

Creat:

Actualitzat:

He quedat amb el Nando Martorell al Balcó del Mediterrani perquè em recomani un tabac de pipa. Pujo caminant amb el Gago per la Rambla, fins que ens trobem el Fermí a l’alçada d’Hisenda. Parlen entre ells recordant quan compartien redacció en una època del periodisme tarragoní que jo desconec. El Morera em diu que està preparant un altre llibre i parlem del Procés. Coincidim. El Jordi es preocupa per com em va la feina i ens aturem al Moto Club. Ell pren un Vichy i s’encén un Marlboro. Jo, com sempre, demano un Magno. Quan agafo la copa, em diu amb la seva ironia: «Ets de la noblesa, es nota». El Jordi Tiñena s’atura davant la taula per dir-me que el llibre Assassins del Camp li ha agradat. «És normal, hi ha un conte meu», ric i riu. «Ei, Moooi!» Crida des de l’altra banda de la Rambla el Rafa González, aixecant un braç, mentre el Jordi Cortat li diu que faci via. Ja el coneixeu, ràpid i neguitós. Van cap al Nàstic. El Vicente Amiguet camina pausat i concentrat fullejant un llibre d’art que porta a les mans. Gairebé xoquem. «No sé si has triunfado más con el articulito del Més o con el deportivo de los ochenta», riu. En passar pel carrer Unió, veig la Paloma, divertida com sempre, amb una noia que no sé qui és. El Gago em diu que és la Clara, la filla del Zapater. Van parlant del cas Heinz, es veu que ella fa un treball per a la universitat i la Paloma l’aconsella. Em truca el Rafa Villa, «ei! A veure quan quedem al Cugat i fem un gintònic». Li dic que, fins que no hi hagi metro entre Reus i Tarragona, serà complicat. Per fi arribo, el Nando s’apropa a mi i em diu baixet a l’orella: «Gràcies per recordar-nos».

tracking