Els set factors del Dr. Valentín Fuster

Tots els que estem a la xarxa del WhatsApp rebem contínuament informació de tots tipus, que en realitat no l’estàvem esperant, a més de les professionals, laborals i familiars. Dies enrere, vaig rebre una informació que vull compartir amb tu amic i desconegut lector. Es tracta de l’opinió sàvia i pedagògica del Dr. Valentín Fuster, que deia que hi ha set factors que són la causa de l’infart de miocardi i del cerebral, que són la causa de la mortalitat número 1 en un 75 per cent dels pacients. Hi ha dos factors mecànics: la pressió arterial alta i l’obesitat; dos químics: el colesterol alto i la diabetis, sucre elevat a la sang i, tres de conducta: fumes o no fumes, fas exercici o no hi menges malament, amb molta sal i grassa.

Fuster manifesta que està convençut que un per si mateix difícilment canviarà els seus costums, ho farà amb altres persones conjuntament, que poden ser familiars, comunitats, grups. El primer que hem de fer és parlar en positiu. Està clar que l’adult necessita altres adults. La nostra prioritat és promoure la salut, més que prevenir la malaltia.

Existeixen estudis amb nens de tres a sis anys que diuen/recomanen el següent:

1. Ensenyar al nen com funciona el «teu» cos.

2. Menjar bé.

3. Practicar l’esport/educació física.

4. Com controlar les emocions. Respecte als adults hem de saber dir «no» a l’alcohol i al tabac.

El cor serveix per donar quantitat de vida, el cervell serveix per donar qualitat de vida. Així de senzill, la salut és precisament igual a qualitat de vida. Podem tenir moltes coses, però quan tenim 40 de febre, sospirem estar sans.

Un moment de la nostra vida hem de prendre una decisió, la decisió: m’he de cuidar i tindré present els set factors de risc. El Dr. Fuster deia que molta gent diu «voy a tomar ajo, voy a tomar chocolate negro, porque el blanco mata». Això són ximpleries. És fonamental com es prepara el cervell davant els set factors. No val fer 10 quilòmetres al dia. La decisió personal funciona bàsicament en comunitat.

Del que estic convençut és que no donem la importància a la salut, fins que la perdem. Aquesta és la realitat. També hem de saber que és més econòmic preveure malalties, que cura-les. Saber diagnosticar en medicina també és una «peça» clau.

La salut és l’estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions i també es defineix com la plenitud de la condició humana. Per acabar, sols em queda desitjar-te tota la salut del món.