Ha pogut dormir vostè aquests últims dies? Ah, que té aire condicionat. No, no em referia a la calor, em referia al zoo de Tarragona. Si vostè té la meva edat i la meva condició física, un animal pot posar fi a la seva vida de matinada. No vull dir un expresidiari, em refereixo a un senzill gat. Estàs dormint com la Villalobos al Congrés quan, de cop, sents un crit a 97 decibels al carrer. El cor se t’accelera més que quan reps una carta d’Hisenda.
Si no has mort d’un infart, mires per la finestra i trobes dos gatets –ho direm finament– festejant. Per què cridaran tant els gats quan ho fan? Per cert, no sé si crida el gat o la gata. Deu ser ell, que ha de fardar que ha lligat. Llavors, els crits dels felins desperten als gossos dels xalets i ja tenim el festival de Benicàssim en ple centre ciutat.
Encara amb l’ensurt, t’aixeques per beure una mica d’aigua de la nevera i et trobes al davant una panerola. La mires, et mira, i abans que el teu peu arribi a enxampar-la, arrenca a córrer per la cuina. Llavors sents la dona: «Què fas amb tant de soroll? Que són les quatre!».
Tornes al llit frustrat i clar, amb aquesta calor, la finestra està oberta i al sostre hi ha un preciós dragó. No li dius res a la dona, que dorm d’esquena i tanques el llum com si no l’haguessis vist, però hi continues pensant amb un ull obert.
Comença a fer-se de dia, i per fi t’estàs adormint quan et desperta la típica tórtora telegrafista parlant en morse «bu, buuu, bu... bu, buuu, bu». Ja no hi ha res a fer, et lleves i te’n vas al Tritón a començar bé el dia. De camí, et creues amb alguna rata que torna de festa.