He anat a l’estació per agafar un tren cap a Barcelona, tot i que semblava que baixava a la cova dels nens de Tailàndia, pels obstacles i obres que he hagut d’esquivar. Al tren m’he assegut al costat d’un home molt estrany. No, no és que fos de la CUP, és que anava vestit amb una caçadora platejada i portava un mòbil molt gran, d’aquells que portaven una maleta per la bateria.
Com que sóc xerraire i xafarder, li he preguntat. M’ha dit que venia del futur, i he pensat que el tren tenia parada a algun club de cànnabis. Però ell ha insistit i m’ha ofert veure un vídeo que havia fet aquell matí, però del 2318. S’ha posat als genolls la pantalleta i tots dos hem mirat mentre m’anava explicant: «Miri, el port de Tarragona –anomenada Tarreus– està on ara hi ha el campus de l’avinguda Catalunya de la URV. El Serrallo ja no existeix, ni Salou, ni Torredembarra... La Rambla Nova és un passeig marítim al costat del Mar, plena de xiringuitos i edificis d’apartaments turístics. La ciutat es troba al que vostè coneix com Sant Pere i Sant Pau. Allà hi ha l’ l’ajuntament amb el nou alcalde, un tal Nadal. Els fills s’encarreguen a l’institut Pere Mata, que és un gran centre de clonació subvencionat per l’IDD (Institut de Descendència Demanada). Les guerres ja no són entre països, sinó de gènere, hi ha una pugna entre homes i dones per dominar el món. Com que les dones ja no necessiten els homes per tenir fills, tothom té una parella robòtica fabricada al seu gust».
«I el bitllet?» M’ha preguntat. Quin bitllet? He obert els ulls. «Vol fer el favor de treure el bitllet, que sóc el revisor...».