Diari Més

Tribuna

Pedro Sánchez president: s'obre un nou temps d'esperança

Executiva PSC Camp de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Milions de persones estàvem pendents del desenvolupament de la primera moció de censura amb possibilitats d’èxit real a la història democràtica del país però, de forma incomprensible i davant l’estupefacció general, l’encara president del Govern, Mariano Rajoy, va desaparèixer del Congrés abandonant el seu seient per refugiar-se en un restaurant proper amb els seus fidels a passar l’estona. Se’m fa difícil imaginar una manifestació de prepotència i una falta de respecte a tots els votants, començant pels seus, i als ciutadans d’aquest país tan descomunal. I després n’hi ha que encara se sorprenen per l’èxit de la moció...

Per si la plantada del senyor Rajoy no fos suficient, el portaveu del PP senyor Hernando no va trigar ni mig segon a recuperar el vell discurs d’atribuir tots els mals del país a les deu plagues de l’esquerra i a una «confabulació» (meitat Madura meitat Puigdemont-ETA) per convertir Pedro Sánchez en president del Govern. És a dir, el que durant el franquisme es coneixia com «la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista.»

El portaveu del PP va arribar a la immoralitat d’atribuir-nos complicitats amb els terroristes d’ETA, a nosaltres, al Partit Socialista que té regidors, alcaldes i diputats assassinats precisament per ETA per defensar les llibertats. En fi, som conscients que tant el PP com els seus germans de sang de Ciutadans no trigaran ni mig minut per disparar al nou Govern progressista amb l’artilleria pesant de les difamacions i les acusacions de «traïció a Espanya.»

Malgrat això l’elecció per una amplíssima majoria de Pedro Sánchez com a nou president del Govern ha obert un nou temps d’esperança, una llum d’il·lusió després de mesos de crispació, desqualificacions, insults i conflicte. I parlo d’esperança no només entre els socialistes. Jo mateix puc donar fe dels nombrosos missatges que he rebut de persones que mai han votat al Partit Socialista però que coincideixen en aquest diagnòstic esperançador que tenim ara d’obrir pàgina per deixar enrere un passat esquitxat per la corrupció i la crisi territorial.

I res serà fàcil. En absolut. Les dificultats que tenim per endavant són enormes així com la rancúnia de la dreta, PP-Ciutadans, que pateix aquesta concepció quasi patrimonial de les institucions i que no accepta que la nostra democràcia parlamentària funcioni i castigui la corrupció que la justícia ha acreditat al PP.

Però malgrat totes les dificultats, hi ha camí per recórrer. En aquest sentit, com a socialista i com a progressista, em plau que la primera decisió anunciada pel nou president sigui la de constituir un alt comissionat per combatre la pobresa infantil al nostre país. El nou Govern socialista, dins de les seves possibilitats però amb determinació, revertirà les retallades en sanitat, educació, dependència i serveis socials que els Governs de Madrid, i també els de Barcelona, van implementar en els darrers anys.

Sabem que l’herència que rebem del PP és la d’un augment molt acusat de les desigualtats socials. Avui dia, segons les mateixes dades oficials, el 15% de les famílies no poden arribar a final de mes i un 26% dels treballadors pateixen en carn pròpia la precarietat laboral i els salaris baixos.

El Govern de Pedro Sánchez posarà el fil a l’agulla i impulsarà el que sempre hem fet els socialistes quan hem tingut la responsabilitat de governar: un Estat del benestar fort, que redistribueixi la riquesa, que redueixi la pobresa i les desigu altats, que aconsegueixi la igualtat real entre homes i dones i que faci front als problemes mediambientals. Obrint un nou període de diàleg per sortir de l’atzucac a on alguns irresponsables han portat Catalunya i, sobretot, reivindicant un Govern net de corruptes. S’han acabat els Bárcenas, els sobres de diner negre, i les caixes B...

Perquè no és cap «conspiració» la que ha fet fora Rajoy de la Moncloa, senyors del PP. No, és molt més senzill i s’entén a la perfecció amb la següent analogia: a Alemanya la ministra d’Educació va presentar la seva dimissió per haver plagiat, presumptament, la seva tesi doctoral. Podíem, doncs, mantenir a la presidència del Govern al màxim responsable d’un partit que ja ha estat condemnat per la justícia per corrupció, amb l’agreujant que encara arrossega més de 64 casos de presumpta corrupció més pendents amb més de 1.000 imputats? És que, com deia el mateix Pedro Sánchez, la moció de censura era un mer exercici de dignitat i d’higiene democràtica.

tracking