x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15.52 º
3.6 Km/h
Tribuna

La 'ruïna' de la premsa de paper

  • Lluís Badia
Advocat

Actualitzada 13/05/2018 a les 19:54

Lluís Badia

Lluís Badia

Lluís Badia

Les dades publicades al llarg dels darrers mesos respecte a la venda de diaris, crec que posa sobre el debat públic un dels temes més importants del món mediàtic i les expectatives de futur que té plantejades, per conquerir una viabilitat, avui difícil de garantir en els actuals paràmetres al respecte.

El tema no ha tingut la transcendència que requeriria, especialment si tenim en compte el «paper» que han tingut els diaris els darrers anys que han liderat, amb èxit, molts dels temes que han comportat beneficis indiscutibles pel país, malgrat l’existència, evident, de contraprestacions que no cal esmentar per la seva possible negativitat objectiva.

La lectura dels diferents estudis recents, on mitjans emblemàtics han perdut pràcticament prop del 40% del que «venien» el 2012, és un fet que, d’entrada, hauria de ser objecte d’un estudi a tots els nivells, així capçaleres de referència com El País, el 2018 ha venut una mitjana diària de 156.000 exemplars, però és que el 2012 la seva venda estava per sobre dels 250.000 exemplars; també el El Mundo ha caigut en picat, passant de més de 200.000 exemplars a menys de 100.000 en el mateix període; seguint amb la premsa nacional de referència, ABC també s’ha vist relegat pràcticament a la meitat. Si ens referim a Catalunya, els indicatius també van per la mateixa línia, si bé en molt menys percentatge, del que ha afectat la premsa de la capital de l’Estat.

Realment el tema pot tenir moltes lectures i conseqüències, si tenim en compte, no solament la capacitat d’influència, sinó també els mateixos balanços econòmics societaris de cadascuna de les opcions empresarials, darrere de les capçaleres referides; però sobretot, el que comporta de capacitat i credibilitat d’unes propostes periodístiques vitals pel nostre futur, malgrat les males dades referides. No crec que sigui una bona nova els resultats esmentats, perquè crec que la premsa, en totes les seves variants, és vital per qualsevol societat democràtica i, per tant, crec que és l’hora de buscar les fórmules que permetin reconduir una situació que no pot caure en mans d’una «pressió» que pugui posar en dubte la seva pròpia credibilitat i independència, malgrat els lògics matisos editorials; sent vital per un marc de convivència que garanteixi la pluralitat de la qual hem gaudit i per tant les noves estratègies són fonamentals per seguir «compartint» uns mitjans d’èxit.

Pel que fa a les raons que han suposat el resultat actual, no estaria de més analitzar, amb totes les conseqüències, el paper dels «digitals» en els darrers anys, on han passat a ser «comparses», a liderar audiències milionàries que han comportat compartir un lideratge social que abans es disputava només entre els que controlaven des d’un monopolisme objectiu el paper de la premsa.

Els lectors que avui opten exclusivament per internet a l’hora de formar la seva opinió, són una realitat indiscutible i aquesta és una variable amb tot tipus de valoracions que crec que tampoc s’ha analitzat en la seva justa mesura, per tant, no estaria de més començar a aprofundir en el tema. Sense oblidar les apostes de futur i present, com un nou concepte de periodisme que poc té a veure amb aquell que fins ara era líder d’opinió i capaç de condicionar qualsevol fórmula de poder, polític, econòmic o social. La ingent quantitat d’opinadors digitals, amb els seus propis argument i amb lectors fixos, són una novetat que no seria bo menysprear per part de ningú.

Tornant a la meva primera reflexió, el que és cert és que la caiguda dels diaris de paper, ha suposat l’aparició d’altres formules que volen el seu espai, que a més van guanyant cada dia, en funció d’un «paper» al qual se li fa difícil la seva viabilitat econòmica en l’estructura del «passat», i que haurà de fer el que calgui per no perdre el protagonisme en positiu que ha pogut tenir, avui en franca decadència.

Finalment, el «pastís publicitari» també és un punt a debatre, que en tot cas, mereix una anàlisi que permeti entendre tot el que està succeint i on els actors intervinents tenen molt a dir.
Comenta el contingut : La 'ruïna' de la premsa de paper
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes