Moisés Peñalver, Periodista
El drama sempre va estar separat del que és còmic, fins que va arribar el Mariano Rajoy al món polític, clar. Les seves frases, que només són capaços d’interpretar ell i el seu psicòleg, són d’Òscar de guionistes d’humor. Ja saben, allò de l’alcalde és molt alcalde i que ho dirà tot, excepte el que no dirà, si ho diu. Si ahir deixava anar que el Joaquim-Jong-Un conrea a Corea bona marihuana, a Moncloa deuen tenir un bon celler.
¡Viva el vinooo!
Això de què el drama i l’humor estaven divorciats ho vaig aprendre quan treballava al
Movimiento de redactor de successos. Però, ara, veig que els extrems es van unint a poc a poc per art d’encantament. Ja ho diu tot una frase que vaig pensar un dia: «Si tens caspa, ja no pots ser un assassí», referint-me a el bo que són els policies científics. No sé si saben que dirigeixo un mitjà digital anomenat
actualitatpenal.cat (li estic colant una falca publicitària a l’Abelló).
Últimament ric molt amb les notícies per plorar. A veure, que una senyora del Morell corri a cops de paraigües un delinqüent, o que una estanquera de Vallecas, aquesta de Donosti, desarmi amb una ampolla de plàstic a un paio amb una pistola, és de premi. Però de totes les notícies
divertristes dels últims dies només una supera al conductor que mostra a la Guàrdia Civil el seu penis i crida a l’agent «Bufi aquí!». Avui he llegit: «Pixa a la porta de l’hospital, rellisca, s’obre el front i acaba detingut». Definitivament, el drama i l’humor s’han reconciliat. Només em faltaria veure l’Iceta ballant al voltant de Torrent investint l’Alejandro Fernández al seu infern gelat.