He anat amb el Molero a dinar al bar de tapes de la Joana. En veure la cambrera xinesa m’he adonat que ara el bar està en mans de Xi Jinping. «Com es nota que ets investigador forense!», em diu el meu amic, sarcàstic. Fan les mandonguilles calcades a les de la Juana. Quins cracks!
Fa anys que em deien que a París es menjava peix cru amb arròs. Puaj. Puaj. Ara, sóc capaç d’empassar-me una tonyina de 300 quilos sobre la sorra de la platja de l’Ametlla. Seguim amb el menjar: truco i un simpàtic pakistanès em porta a casa un kebab. L’home es comunica per gestos. Sap la meva llengua, però no pot parlar, perquè visc en un cinquè pis sense ascensor. Xinesos, japonesos, pakistanesos ... Estan de moda. Tot i que nosaltres també. Déu-n’hi doret! Mireu, quan una televisió vol saber quelcom de Corea parla amb un paio de Tarragona que té un bar: el Cao de Benós. Ell diu que allà no hi ha presos polítics... el que hi deu haver és molta marihuana. A la CNN nord-americana sento que parlen de Grudini, l’opositor a Putin. De tot el discurs en rus m’ha semblat sentir la paraula Salou. Cony! Investigo i, sí, se l’acusa de tenir un habitatge a la Costa Daurada. Sent un comunista!!! Sabia que els russos compraven arrecades a Reus, però d’això a què al politburó es parli de la Flash-Back... Hi ha una llegenda que diu que en qualsevol lloc del món que hi anessis et trobaries amb un matrimoni de Reus de vacances. Jo me’l vaig trobar a Washington i un amic els va veure a Mèxic. Em va deixar tranquil quan em va dir que no sempre és el mateix matrimoni. Parlant del món, sabeu que a la Xina reformarà la Constitució? Sí, a la Xina. Marianooo... Que ens avancen!