La hibernació del comerç tarragoní

No sé si es tracta de donar arguments als guionistes d’una nova entrega d’Ice Age, o potser té a veure amb una altra revisió, l’enèsima, de la Reina de les Neus, darrerament popularitzada per Disney com a Frozen (ho dic per continuar amb la línia happy del consistori, apta per a tots els públics), però aquest hivern estranyament llarg ha deixat un panorama glaçat en el comerç tarragoní, que dormita com hibernant enmig d’una ciutat entumida, a l’espera de dies millors que no arriben. Només hi cal fer una passejada.

Per no anar massa lluny, no fa gaire que hem tancat, sota mínims, la temporada nadalenca. En un article, la regidora, Elvira Ferrando, definia la campanya com a «fita històrica» pel fet que diverses associacions s’havien sumat a la causa d’una manera conjunta, sense aprofundir gaire en els resultats de la iniciativa. És prou obvi que la unió fa la força i que sempre és millor caminar de la mà, així que no hi entrarem en el terreny de les evidències, però potser no estaria de més preguntar-se com és que en aquestes alçades de la pel·lícula l’Ajuntament encara no ha estat capaç d’articular un relat integrador per a tots els agents, on les forces, en lloc de competir, trobin el seu espai complementari. La famosa Taula de Comerç condeix poc, sobretot en l’àmbit efectiu. No n’hi ha prou amb donar la veu als protagonistes, també cal posar fil a l’agulla aprofitant la seva experiència. Citava la regidora a Warren Buffet, per recordar-nos que «de vegades no cal fer coses extraordinàries per aconseguir resultats extraordinaris»; doncs bé, seria adient recuperar una altra cita del mateix Buffet per reivindicar a l’Ajuntament més humilitat i més escoltar els empresaris, quan aquell va afirmar que «Wall Street és l’únic lloc on la gent que condueix un Rolls Royce aprofita els consells de la gent que hi va amb Metro».

Amb la bombolla del Mercat Central esvaint-se, poc aconseguirem sense la plasmació d’aquest diàleg. Especialització i relleu generacional són dos dels pilars que desglossen els empresaris locals. Caldria parar l’orella. Tarragona ha de proposar un projecte molt més engrescador, amb una agenda dinamitzadora més creativa. Per començar, seria bo treure’ns del damunt tot aquest sistema endogàmic, sortir de la closca i mirar altres models d’èxit, a més d’apostar, d’una vegada per totes, per seduir als nous emprenedors, posant al seu abast tot el ventall d’eines municipals que facin més viable i atractiva la inversió en la nostra ciutat. Sense la seva empenta no anem enlloc i cada cop tindrem més complicada la supervivència, ja no dic la capacitat de competir amb altres places que ens estan passant pel costat com autèntics bòlids.

Per concloure amb tot aquest posicionament auster i no llençar la casa per la finestra en qüestió de referències, reciclo una altra cita de Buffet: «La cosa més important que has de fer, si estàs a dins d’un clot, és deixar de cavar».