El Maginet al Suprem

M’afaitava aquest matí quan m’ha semblat sentir que parlaven del Maginet Pelacanyes a la tertúlia de RAC1. M’he girat cap a la ràdio i quasi em tallo quan, efectivament, un tertulià per telèfon des de Madrid feia referència al senyor Tarrasa. M’ho rumiava. Al final, el personatge de ficció també haurà de declarar pel Procés al Suprem. El pobre, si ni tan sols sabia recitar la taula de multiplicar, ho recorden? Però vaja, no seria res estrany, també els hi passa al tresorer del Partit Popular això de no saber la taula del set.

Minuts després pel transistor –ja estic en modo Cuéntame– parlava un ministre de la importància de l’espanyol a les escoles catalanes i mentre prenia el cafè he vist que al Diari Mes parlaven de l’antic Seat Tarraco que fabricaven a la Siata. Un article preciós de l’amic Carles Gosálbez, que potser, ara que penso ja escrivia en aquell temps.

No hi havia dubte: encara estava adormit i somiant amb la Tarragona dels anys seixanta. «Detingut un lladre de bicicletes», titulava una de les pàgines i he pensat que a la pàgina següent, segur, segur, que hi havia un article de la detenció del Lute. Vaja, tot un Regreso al futuro, però sense el Martin, Martin, però tal com van les coses no sé si amb el Martin Villa.

Vaja, que només faltava que parlessin de Nadal a l’Ajuntament de Tarragona. Ah, no, calla! Que també he llegit alguna cosa d’això. Entre nosaltres, i ara que no ens sent ningú: al «d’ara» jo li dic l’Esperit Sant, perquè dels Nadal ja vaig conèixer al pare i al fill.

Fins demà. Tapeu-vos que fa fred.