x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9 º
4.716 Km/h
Tribuna

La transició al nou encaix català

  • Carles Castillo
Diputat del PSC al Parlament per Tarragona

Actualitzada 02/11/2017 a les 20:14

En l’horitzó d’aquestes eleccions al Parlament a tocar de Nadal, el PSC hem de programar propostes electorals en molts diversos àmbits. Com és d’imaginar, un d’ells ha de donar sortida a un nou i millor encaix del nostre autogovern; dins d’una reforma federal de la Constitució Espanyola, que prou apunta la nostra Declaració de Barcelona.
El nou encaix que volem que resulti finalment, hauria d’anar precedit per unes mesures de transició prèvies, de tanta bona voluntat com efectes de distensió es pretenguin, i que hem d’anar explicant per merèixer la confiança del nostre electorat, i alhora anar teixint complicitats.


Aquesta sèrie de mesures urgents, vitals, s’han de començar a abordar immediatament després del 21-D, i s’han d’assolir, dins de la negociació i el pacte d’un ampli ventall de forces autonomistes catalanistes, amb el Govern de l’Estat, per tal de recuperar bona part de la societat catalana. I remarco que els interlocutors catalans han de ser autonomistes –PSC, PDECat de Santi Vila, Comuns –, amb voluntat de substancials millores de l’autogovern i el finançament.

Estic convençut que els i les socialistes hem de liderar la construcció d’aquestes mesures immediates de distensió. Que siguin de la suficient profunditat i serietat que arribin fins i tot al cor dels entestats en la fantasia independentista, que no puguin posar com a raó que no hi ha cap oferta per part de l’altra banda de la taula.

Així doncs, passo a concretar-ne algunes de les que proposo; per a la millora de l’autogovern, ja dins del primer trimestre del 2018, caldria que pactéssim que el Govern del PP retirés del TC tots aquells possibles recursos estatals que es corresponen amb competències que volem blindar de la Generalitat, perquè signifiquen reconeixement de singularitat nacional (llengua, ensenyament, cultura, dret civil). També que s’apliquessin les sentències del TC favorables a la Generalitat, com la de la gestió de beques.

Al Senat cal la presència regular dels governs de les CCAA, com embrió de futura Cambra Territorial federal, tant de les nacionalitats com Catalunya, com de les regions, per defensar interessos territorials, de la seva ciutadania, i tant d’àmbit espanyol com propi com, remarco, europeu. Eixamplant les Conferències de Presidents – al·lèrgia de Puigdemont –. La dimensió del federalisme cooperatiu, que efectivament hem conquerit per la força de la realitat. Perquè no hi ha millor alternativa que la federal per aquesta Espanya avui amb problemes tan greus d’encaix. Posin-s’ho ja al cap els que encara no estan convençuts.

Per a millorar el finançament, penso que hauríem d’incrementar el percentatge als impostos cedits (ara: 50% IRPF i IVA; 58 dels especials) i que després de l’anivellament, l’ordinalitat fos respectada. Disculpin el tecnicisme. Això significa simplement que Catalunya, abans i després de col·laborar amb la solidaritat espanyola (com defenso fermament que hem de fer) s’ha de mantenir en la mateixa posició ordinal. Comencem de 3ers... doncs segons la mitjana 2009-13 estudiada per Maite Vilalta acabem la 9ª en índex €/ habitant ajustat.

I per acabar. La hisenda catalana deu uns 52 milions d’euros al FLA. Doncs bé, penso que Montoro hauria de condonar tots i cadascuns dels FLAs de cadascuna de les CCAA, perquè entre 2007-14, com ens indica Antoni Zabalza, els seus serveis públics van veure pujar +6% de les necessitats i a canvi van rebre un -10,6% dels recursos, abocant les autonomies a sumar a les retallades, el fet de sobreendeutar-se, per infrafinançament.

No trobo res més simbòlic del projecte estatal compartit, entre els dos principals nivells institucionals (estat/autonomies), que la seva hisenda estatal condoni el que li deuen les pròpies autonòmiques, en una afirmació indirecta de que són indestriablement estatals. Manifestació d’un projecte beneficiós de vida en comú. On a gust encaixem, perquè hi proposem, som escoltats i pactem.

Com a cap de llista del PSC a Tarragona, lideratge i responsabilitat que estic disposat a seguir assumint mentre el sufragi de la militància així ho corrobori, penso dur a terme aquest ambiciós projecte polític que ens tregui d’una vegada per totes d’aquest atzucac en el qual ens han situat uns dirigents irresponsables.
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes