Diari Més

Tribuna

Goya, convidat d'honor

Vicesecretaria de Sectorial del PPC de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Des del passat 12 de juliol el Museu de Reus compta amb la col·lecció de la sèrie completa de 80 gravats Los Caprichos de Goya, gravats el 1799. Goya ha sigut rebut a la ciutat de Reus per un mestre de la seva altura, Marià Fortuny i Marsal que presenta 30 aiguaforts de la col·lecció del Museu de Reus. Penso que és un honor poder gaudir durant aquest estiu del treball d’aquests dos artistes que, malgrat que la vida no els va fer coincidir, ara la màgia de l’art fa que comparteixin vivències. M’adreço especialment al convidat perquè crec que mereix tots els honors com així els va rebre Fortuny el passat 2016 a Fuendetodos, Zaragoza.

Francisco de Goya y Lucientes fou un home d’ideologia il·lustrada, religiós, però crític i sensible davant la injustícia, vingués d’on vingués.

Visqué entre la cort i l’aristocràcia fins arribar a perdre tots els seus privilegis pel descontentament de la política absolutista del rei Ferran VII. Los Caprichos ens presenta un món estamental que anuncia una transformació, una crisi religiosa i una resistència al canvi sociopolític. La sàtira, el sarcasme i la tenebror de l’Espanya del segle XVIII plasmats en els gravats van atraure un altre geni, Salvador Dalí, a reinterpretar-los de manera surrealista. Goya tenia necessitat de mostrar l’inconformisme amb aquestes «estampes satíriques» on reflectí de manera clara la seva desconfiança en l’ésser humà, el seu aïllament i les seves inquietuds socials amb petjada il·lustrada. La pèrdua de l’oïda i l’angoixa visual de l’espectacle dels desastres de la guerra napoleònica van fer créixer dins el geni un món de monstres on la humanitat estava imbuïda per la desesperació, la ignorància i la superstició. Però darrere d’aquesta foscor i turment, el nostre home fou capaç de regalar-nos a l’exili voluntari, a Burdeos, La lechera de Bordeus, anticipant el naixement de l’Impressionisme que fou com l’Arc de Sant Martí, després d’una gran tempesta.

L’obra de Goya és actual, està viva i ens consciència a no ser simples espectadors que passem, mirem i no ens comprometem davant d’una societat que gemega i clama. En Los Caprichos no veureu color, tot i que no en cal perquè aquest restaria importància al que el pintor ens vol transmetre.

Així doncs, us convido a admirar aquesta Exposició de Goya alhora que gaudiu de l’obra de Marià Fortuny. I dic admirar perquè és el nivell més alt que podem trobar davant d’una obra d’art. Us animo a posar-vos davant de cada gravat i deixar-vos portar per la imaginació, ignorant l’escrit de sota, que tot i que serveix d’ajuda, no es pot afirmar amb seguretat que sigui obra de Goya.

Reus té l’oportunitat de mostrar una vegada més el seu paper de capdavanter cultural. No vull entrar en valoracions si s’ha sabut presentar amb el nivell que es mereix aquesta Exposició. No és qüestió de saber o no vendre Cultura. La Cultura no es ven. La Cultura és un regal que es va valorant a mesura que es té voluntat d’aprendre. La cultura neix al cor de la família i es desenvolupa a l’escola, al barri, a l’esplai, allà on es fomenti la creativitat, on es visualitzi la capacitat i l’aspiració de la persona humana. Tant de bo aquesta exposició tingui el ressò que es mereix perquè Cultura és «importar i exportar» i Reus té l’oportunitat de prolongar el seu paper de Capitalitat Cultural arreu del món. Agraeixo la col·laboració entre la Diputación Provincial de Zaragoza, el Consorcio Cultural Goya-Fuendetodos i el Museu de Reus.

tracking