L'Alzinar de la Pena, una ruta a peu per reconnectar amb la natura

Aquesta ruta, de caràcter circular, travessa els antics senders, i s'endinsa en paisatges molt diversos. La ruta és d'unes 3 hores i té com a objectiu arribar al Mirador de la Pena on es pot disfrutar d'una bonica panoràmica de la Conca de Barberà.Tot i que es pot fer en família, és una caminada de tres hores amb un desnivell de pujada de 540 metres que requerirà cert esforç i roba adequada i còmoda.

A la Font de la Magnèsia s’inicia un recorregut que va ser un dels primers itineraris de natura senyalitzats a Catalunya. En aquest punt s’hi troba el barranc de Sant Bernat amb una vegetació de ribera típica de cursos d’aigua.

S’agafa la pista, ubicada damunt mateix del punt d’informació, i se segueix fins a la corba on es troba un sender senyalitzat. En aquest punt, s’abandona la pista i es continua pel sender. Durant aquest tram, es travessa la falla de Poblet, que només s’intueix pels canvis de coloració. En pocs metres, es passa d’unes roques més aviat clares, a unes altres amb coloracions fosques, gairebé negres. A aquests materials els separen més de 300 milions d’anys i es troben junts a causa de la presència de la falla, originada quan es formaren els Pirineus. El camí continua fins a creuar el barranc, enmig de vegetació de ribera i plàtans, i s’enfila cap a l’antiga pedrera de l’Escolta (1000 m / 20 min).A continuació s’entra dins l’alzinar litoral on s’observen espècies típiques d’aquesta comunitat vegetal.

Més amunt, s’arriba a la plaça de la Llibertat (1800 m / 35 min), una antiga plaça carbonera on s’alçaven les piles de llenya que eren cremades en una combustió lenta per transformar-la en carbó vegetal.

Continuant pel sender es creua el torrent dels Boixets, l’aigua del qual prové de la font amb el mateix nom, i es van trobant restes d’antigues carboneres fins arribar a una altra plaça on s’hi troba una reproducció (2300 m / 45 min). Després es voreja una gran tartera, producte de l’erosió de la roca a causa del gel i la neu.

Al final del sender es torna a la pista passant per la Trona (2700 m / 55 min). Més endavant es troba l’antic pou de gel (2800 m / 1 h), una construcció visiblement modificada, fins al punt que gairebé només se’n conserva part de l’estructura original. Es troba descobert i s’hi veuen les restes d’una antiga vivenda, on visqué l’enginyer forestal Josep Reig que fou director de la repoblació del bosc de Poblet a començaments del segle XX.

Es pot gaudir d’unes bones vistes tant del bosc de Poblet, del monestir, com de la Conca de Barberà. En dies de bona visibilitat, és possible veure el Pirineu. Baixant del mirador i ja a la pista es passa pel costat d’unes basses que recullen l’aigua d’una cascada. Abans de l’antic pou de gel, al costat de la pista s’agafa la senda del Mata-rucs on es creuen més tarteres granítiques per on potser algun ruc carregat amb les sàrries plenes de carbó o de gel (que s’havia de transportar de nit) devia caure per la tartera, d’aquí el seu nom. Durant la baixada es passa de l’alzinar de més altitud. Després de la senda del Mata-rucs es passa per unes pedreres abandonades i es retroba el sender de l’inici. Una vegada creuat el barranc de Sant Bernat, el camí porta fins a la Font de la Magnèsia (9200 m / 2 h 40 min).

Durant el recorregut és possible seguir el rastre d’alguns mamífers com l’esquirol , que deixa les menjadores de pinyes rosegades a la base dels pins com a senyal de la seva presència. Igualment, es troben llocs remenats pel senglar (Sus scrofa), molt abundant a la zona. El mamífer carnívor més abundant és la fagina.

Per conèixer la ruta completa, podeu consultarla pàgina de l’itinerari de l’Alzinar de la Pena.