Diari Més

+Mares i Pares

El curiós origen del Tió i el Caga Tió per explicar als nens

La història d'una tradició pròpia de Catalunya, algunes zones d'Aragó i Andorra que omple d'il·lusió als més petits

Els tions és una tradició que té lloc a diferents parts del món.

Els tions és una tradició que té lloc a diferents parts del món.Wikimedia Commons

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Fer cagar el tió és una tradició pròpia de Catalunya que també comparteixen pobles de l'Aragó i Andorra. També alguns llocs del País Valencià i Mallorca. És un element cultural del Nadal que deixa sorpresos a aquells que no coneixen la tradició. S'acostuma a anar a buscar al bosc o apareix a casa o prop de casa al voltant del Pont de la Puríssima i 'caga' torrons, joguines, llaminadures i altres objectes pensats pels més petits. El tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar.

Són coses petites tot i que, per a moltes famílies, és el dia on es fan els regals més grans pels més petits. Els experts apunten que es tracta d'un costum molt antic, que ha evolucionat molt, però que pot tenir l'origen en les tradicions pre-cristianes. Catalunya no seria l'únic lloc on es venera i té cura d'un tronc. Existeixen referències al Tronc de Nadal en països escandinaus a l'època medieval i a Anglaterra als voltants del segle XVIII.

Els tions servien per fer foc a la llar, al voltant de la qual es feia fa molts segles els antics cultes als avantpassats i se'ls oferien aliments.

El tióésfa cagar per la Nit de Nadal o elmateix dia25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. Als casis amb llar de foc hi ha qui hi posa al tió una estona abans de fer-elcagar, omentre hofa, ja que per cagar ha d'estar encès. Peròavui endia, com que a la majoria dels cases no hi ha llar de foc, ja noesl'encén.

Una de les llegendes situa l'origen al Penedès

Una de les diverses llegendes explica que en una masia de Sant Quintí de Mediona (Penedès) havia aparegut en la xemeneia un tió que parlava.Els jovesde la casa el van agafar (algunes versions expliquen que van ser cinc tionsenllocd'un).

L'aspecte d'aquest tronc era similar al d'un homenet vell. El tió va deixar un missatge als propietaris de la Masia: havien de donar-li un tresor a una captaire que l'endemà, el dia de Nadal, trucaria a la porta de casa seva. La parella va fer-li cas i va donar-li el que els va demanar. A partir d'aquell moment, el tió va portar la fortuna a aquella llar i va obsequiar cada Nadal amb tot allò que era necessariper ala celebració.

Per fer-lo cagar, generalment s'enviava als nens a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Aquest costum ha canviat, i enlloc de resar, els nens remullen el bastó amb què piquen el tió o l'escalfen . Tot seguit se lidónacops al ritme de la cançó, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica com una arengada o carbó o una ceba.

Joan Soler Amigó escriu en l'Enciclopèdia de la fantasia popular catalana que el tió tal com el coneixem es va popularitzar durant els segles XVIII i XIX de les zones rurals i les muntanyes cap a les zones urbanes i la costa de Catalunya.

Els tions servien per fer foc a la llar, al voltant de la qual es feia fa molts segles els antics cultes als avantpassats i se'ls oferien aliments.

A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar abans, havia d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Ara al tió se li continuen associant valors com tenir cura de l'altre i de solidaritat entre els membres de la comunitat donat que es té cura d'ell i elTió retornarà aquest gest amb llaminadures i llepolies.

tracking