x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
30 º
11.16 Km/h
+Mares i Pares
Parlar o no parlar de la mort amb els nens petits

Imatge d'una mare llegint un conte.

Imatge d'una mare llegint un conte.

Pixabay

Parlar o no parlar de la mort amb els nens petits

La informació sobre el fet traumàtic del nen Gabriel poden arribar als més petits que necessitin parlar i saber més sobre aquesta realitat
  • Redacció

Actualitzada 14/03/2018 a les 10:39

Els fets que han tingut lloc els darrers dies amb el cas del nen Gabriel estan copsant l'atenció dels mitjans de comunicació. No és difícil pensar que aquesta informació d'un succés tan traumàtic arribi als nens i els hi generi neguit i preguntes.

La mort és un tema que els adults sovint podem dubtar de com enfocar per no ferir la sensibilitat dels més petits. La realitat, és que sovint intentem esquivar-lo però és positiu poder abordar-lo amb certa naturalitat.

Pot ser que tinguin preguntes en relació a la mort o un fet que, com és aquest cas, ha acabat amb la mort d'una persona, i a sobre, un nen petit. Respondre les preguntes d'un nen que vol saber més de la mort és vital perquè no s'obsessioni pel tema i l'oportunitat per parlar sobre la importància de la vida, i de retruc, la importància de gaudir dels moments. És millor que siguem nosaltres, els seus pares o persones més properes, els que resolem aquests dubtes que no busqui resposta per altres persones.

També és important tenir en compte que la resposta ha de variar segons l'edat del nen o de la nena, a menor edat necessiten menys detalls, quan més gran siguin, voldran saber més.

Els experts apunten una sèrie de recomacions per parlar sobre aquest tema.

-Parlar amb un llenguatge entenedor, senzill i sincer.

-No cal entrar en detalls concrets dels fets si és una mort traumàtica

-Abordarem les emocions que generen els fets. La mort genera por i tristesa. No li restem importància. Deixem espai a què es puguin expressar.

-No hem d'amagar que a nosaltres també ens genera tristesa. Des de petits és bo connectar-los amb els sentiments dels altres. És positiu parlar de la por que tots tenim a morir-nos perquè és un succés del qual no sabem el què ha de succeir.

-Donem espai. Potser la primera vegada que abordem el tema, el nen només necessiti una breu conversa. Els experts apunten que el petit pot tornar més tard a recuperar aquesta conversa amb nous dubtes o temes que se li hagin despertat.

-És important tranquil·litzar al menor. El petit pot tenir por a la mort també pel fet de separ-se dels seus pares. Podem confirmar si tenim aquesta sospita «et preocupa quedar-te sol». A partir d'escoltar la seva preocupació, podem tranquil·litzar-lo «probablement falta molt perquè mori, i estaré amb tu el temps que et necessiti i compartirem molts moments» i recordar-li totes les persones que l'estimen i tindran cura d'ell acompanyant-lo en la seva vida.

-En concret, amb els fets que han tingut lloc amb el cas del petit Gabriel, també podem abordar el tema de prendre precaucions i compartir amb els seus pares si té desconfiança, por o qualsevol sentiment vers un adult.

Existeixen alguns recursos com contes per tal d'abordar el tema de la mort. En compartim alguns.

No és fàcil, petit esquirol. Elisa Ramón i Rosa Osuna. Kalandraka.
Perdre a algú volgut no és gens senzill, i aquesta intel·ligent història comptada amb gran elegància permet als nens i nenes al fet que percebin d'una manera natural l'experiència de la mort.

Nana Vieja. Margaret Wild i Ron Brooks. Edicions Ekaré.
Nana Vieja i la seva néta havien viscut juntes durant molt, molt de temps. Havien compartit infinitat de coses de la vida, però un matí Nana no es va aixecar com de costum per anar a esmorzar; estava malalta, molt malalta... Un llibre que ajuda al nen a gaudir dels moments del dia a dia i a ser capaç, encara que dolgui, de poder acomiadar-se.

¿Qué viene después del mil? Anette Bley. Ed. Takatuka
« Què ve després del mil ? », Li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual està aprenent a comptar les estrelles. Lisa ja sap comptar fins a setze, però al cel hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha dit el vell Otto. Amb ell passa estones molt divertides, però un dia Otto es posa malalt i mor al cap d'un temps. A Lisa li costa acostumar-se a la seva absència. És la dona de l'Otto qui li fa entendre que encara que no puguem veure a una persona, aquesta pot seguir present dins nostre.

La Júlia té un estel. Eduard José (Autor), Valentí Gubianas (Ilustrador) Ed. la Galera
El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d'una nena de cinc anys.Una història emotiva per a parlar de la mort amb els infants.

L'Edu, el petit llop. Gregoire Solorareff. Editorial Corimbo S.L.
L'oncle de l'Edu (el petit llop que mai havia vist un conill), mor accidentalment quan anaven a caçar junts per primera vegada. Llavors l'Edu coneixerà en Tom, un conill que l'ajuda a enterrar-l'ho. Es fan bons amics, però un dia l'Edu espanta sense voler al conillet, que ja no el vol veure més. Finalment, Edu coneix la por que provoquen els altres llops i torna per demanar disculpes al seu amic, prometent que mai tornarà a espantar-lo. Cal destacar la naturalitat amb què es presenta la mort de l'oncle i la gran ajuda que suposa un amic que el recolzi i l'estimi en els moments difícils, malgrat les diferències entre ells.
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes