Diari Més

+Animals

Què hi ha darrere de l'estigmatització dels gossos PPP?

L'ordenança tarragonina estableix un total de 13 races en aquesta categoria

Un gos de la raça American Stanfford.

L'estigmatització dels gossos PPPPixabay

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Al llarg de la història, molts gossos han estat catalogats com a perillosos únicament basant-se en el criteri de la raça. Són els anomenats Gossos Potencialment Perillosos (PPP) i, fins i tot, es pot llegir 'Gossos de raça perillosa', categoria inexistent en l'àmbit jurídic que perjudica greument a aquests animals.

Com a conseqüència, les protectores reben un greu problema: animals de races estigmatitzades que poca gent aposta per adoptar. També reben casos d'animals decomissats de propietaris que no tenien la seva corresponent llicència o per haver estat fet servir per a baralles. Aquests animals tenen la desgràcia que «oficialment» cap voluntari o treballador de la mateixa pot treure'ls a passejar o a socialitzar-los per no disposar de la pertinent llicència.

Actualment aquests animals es cataloguen mitjançant normativa estatal que pot ser ampliada localment per races; per característiques físiques o per haver protagonitzatagressionsa altres animals o persones. Les lleisanomenena determinades races de gossos com Potencialment Perillosos ise'ls atribueix un comportament potencialment agressiu sense tenir en compte cada individu.

L'advocada, membre de l'entitat de defensa animal ADAT, especialitzada en Dret Animal i experta en modificació de conducta de gossos, Aina Paredes, explica que «entenem queseriamolt més ajustat a l'esperit de la llei, així com a les altres normatives de protecció animal queesseguissin criteris conductuals de cada individu i capacitat de gestió de cada propietari, establint,en llocde proves psicotècniques per aobtenirla llicènciamunicipal provesde conducció del gos, de comunicació i relació amb altres individus quedeterminessinsi aquest gos mostra una bona conducta i si el propietari té un bon control del mateix o bé si cal prendre mesures de seguretat com les que s'estableixen un cop s'han catalogat com aGPP».

L'ordenança tarragonina estableix un total de 13 races en aquesta categoria:Bullmastiff, Dòberman, Dog argentí, Dog de bordeus, Fila brasiler, Mastí napolità, Pit bull terrier, Depresacanari, Rottweiler, Staffordshire bull terrier,AmericanStaffordshire terrier, TosaInuo japonès i AkitaInu. També es consideraran perillosos els gossos que procedeixin de l'encreuament de qualsevol d'aquestes. Tenir un gos perillós sense la corresponent llicència o abandonar-ne un, estarà sancionat amb 2.500 euros.

Les conseqüències de la normativa

Paredes també apunta que «aquestacategoriadePPPi regulacióestigmatitzacerts gossos, dificultant la seva adopció i inserció en altres perfils de propietaris més familiars i menys conflictius» i apunta que «la normativa actual limita la seva comunicació,socialització, moviment... creant danys conductuals, físics ipsicològicsgreus als animals, que no poden complir amb les seves necessitatsetològiquesbàsiquesde moviment,relacionssocials. Resultant doncs contrari realment a una tinença responsable de qualsevol gos, queprecisamentobliga a cobrir aquestes necessitats.»

Per la seva part, MarcosJavierIbáñez, expert internacional en modificació de conducta canina i director del centreTAKODAexplica que «els catalogats com PPP són animals que tenen capacitatfísicai s'han fet molt receptius al guia, a la família. Els problemes de conducta no tenen a veure amb la raça, tots els gossos tenen potencial perquè tots tenen dents». Aquest expert, autor de diversos llibres, explica que «el principal problema és que pel fet de serPPP, hi ha gent que els agafa, els entrenen, els donen una vida miserable perquè busquen tenir aquest gos perillós i una imatge social. Això és el que danya veritablement a aquestes races» i apunta que la normativa que es crea per ser la solució de la problemàtica contribueix a aquesta estigmatització.

L'educació i les necessitats bàsiques

Aquesta és la clau per prevenir mossegades i comportaments agressius, no només en aquestes races sinó en qualsevol gos. «Tots els gossos requereixen educació, alguns són més sensiblesal senyalde l'humà, amb mínima implicació d'aquest, i hi ha un altre tipus de gos que requereixi més esforç, tots el necessiten per a la seva integració social» i afegeix que «aquests gossos haurien de caure en mans de gent que potenciïn la bona conducta d'aquests gossos. Qualsevol raça si la maltractes i donar-li mala vida, es converteixi en un gos perillós». En particular, socialitzar correctament al gos per tal que estigui acostumat a conviure amb nens, altres animals i diferents tipus de persones és bàsic. També dedicar temps i ajuda professional per tal que l'animal conegui les normes bàsiques de comportament i obediència.

És important, apunten els experts, que les famílies expliquin als seus fills com tractar als animals amb els quals conviuen i com comportar-se davant un gos desconegut. Els animals, de qualsevol raça, portats a l'extrem pot tenir com a conseqüència la mossegada.

tracking