Recórrer pas a pas la natura i els paisatges interiors del Baix Camp

Associar el Baix Camp amb el turisme de litoral és un fet inevitable. La qualitat i el renom de les seves platges ha atret visitants nacionals i estrangers des de fa més de 50 anys, quan el boom turístic va començar. Ara bé, més enllà d’un paisatge de costa que reuneix tots els atractius del Mediterrani, el Baix Camp compta amb un ric patrimoni natural a l’interior que ha suposat des de fa un temps una aposta pel turisme de natura. Aquestes propostes s’han agrupat sota la marca Muntanyes Costa Daurada, que reuneix bona part dels municipis d’interior de la comarca, que es troben situats en les serralades de Llaberia, de Pradell - l’Argentera i de Prades. Lluny de mostrar un mateix paisatge d’interior, cadascun d’aquests conjunts muntanyosos ofereixen uns paisatges d’allò més diversos, on la vegetació mediterrània de pins, alzines i garrigues, els cultius d’avellaner i d’olivera i els masos i ermites defineixen aquest indret. Aquesta diversitat les ha convertit en un indret ideal per al turisme actiu, on s’hi pot practicar senderisme, escalada, BTT, touring, hípica i altres activitats.

Els camins de la història
Tots els racons que conformen les Muntanyes de la Costa Daurada han estat connectats des de temps immemorials per camins i senders que els habitants coneixien a la perfecció i que utilitzat per desplaçar-se entre masos, finques i pobles. Uns camins que fins a principis del segle XX eren com autèntiques autopistes de comunicació entre els pobles. Aquests camins de carro, que s’estrenyen en els camins de ferradura, sovint empedrats per superar el desnivell de les zones muntanyoses, o en corriols estrets i costeruts, parlen de la història de la comarca, dels pagesos i l’esforç, d’exèrcits i bandolers, de la memòria col·lectiva lligada a aquest territori i a la seva gent.

Ara bé, amb la creació de les infraestructures modernes, alguns d’aquests camins havien quedat en desús fins que l’auge del turisme actiu va tornar a portar caminants per aquestes sendes. Conscients del seu nou ús, el Consell Comarcal del Baix Camp va emprendre un projecte de senyalització dels diversos camins que hi ha a la comarca així com la creació de rutes perquè els viatgers puguin gaudir-ne al màxim. D’aquesta manera, la xarxa de camins permet descobrir el territori a un ritme tranquil, gaudint del paisatge, dels pobles i de la gent.

Rutes a peu i en bicicleta
En total, s’han creat vint-i-una rutes pels amants del senderisme i de la BTT. L’objectiu d’aquestes propostes és que es pugui viure una experiència única mentre es recorre la comarca. El web de Muntanyes de la Costa Daurada posa a l’abast dels usuaris un cercador de rutes en funció de la durada, la llargada i la dificultat. En aquest sentit, s’ofereixen rutes per fer a peu i en bicicleta, d’altres que només es poden fer caminant, algunes que estan pensades per fer en família, unes que són d’un dia, de dos i fins i tot de sis dies, de manera que es pot conèixer des d’un únic municipi, passant per tota una serralada, fins a recórrer el conjunt dels diferents paisatges que conformen l’interior del Baix Camp.

Les llegendes dels dips de Pratdip, les aventures del bandoler comarcal per excel·lència, el Carrasclet, els naixements dels rius Brugent i Siurana, les ermites de Mont-roig, els amagatalls dels carlins, la Baronia d’Escornalbou, els miradors al Mediterrani o els paisatges d’avellaners i oliveres són algunes de les propostes que podran gaudir tots aquells que decideixin emprendre una o més rutes.

Patrimoni inigualable
Des de pintoresques ermites envoltades de natura fins a un imponent monestir carregat d’història, les Muntanyes de la Costa Daurada són dipositàries d’un important llegat històric i monumental que dóna forma i embelleix el paisatge d’aquestes contrades. La història hi ha estat generosa i hi ha deixat l’empremta de diferents cultures i estils arquitectònics: torres romanes i sarraïnes, temples romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs, arquitectura industrial del segle XIX. De tots els elements patrimonials de més renom, en sobresurt l’arquitectura tradicional i popular característica de les petites localitats de la comarca, adaptats a les imposicions d’un terreny irregular, on la pedra a les façanes de les cases i els carrers estrets i costeruts generen uns pobles de postal.

A banda de l’atractiu que tenen els pobles situats a les Muntanyes de la Costa Daurada per la seva configuració —una bona mostra és el municipi d’Alforja, que conserva el seu encant medieval gràcies als porxos i al portal de la muralla—, hi ha indrets d’especial interès arquitectònic. A Prades, l’ermita de l’Abellera s’ha convertit en un dels màxims exponents de les ermites construïdes en plena muntanya a la demarcació. A més, la vila vermella destaca per la seva plaça Major fortificada i la font renaixentista. Una altra ermita que destaca en el conjunt dels paisatges d’interior del Baix Camp és la de la Mare de Déu de la Roca. A sobre, s’alça la capella de Sant Ramon, que està pintada de blanc i serveix de guia als mariners. D’un estil totalment diferent és l’església de Sant Martí de l’Aleixar. Aquest temple destaca perquè és un dels pocs exemples que mostra com eren les esglésies catalanes abans que fossin cremades durant la Guerra Civil. En el seu interior, s’hi conserven uns magnífics retaules barrocs i un orgue monumental de la mateixa època.

Castells, ermites i llegendes
Al parlar de les Muntanyes de Prades, de ben segur que a molts el primer que els passa pel cap és el poble de la Mussara. El misteri i les llegendes que envolten aquest indret deshabitat des de 1951 li han valgut la fama que té. Actualment, només resten dempeus les parets i el campanar de l’església de Sant Salvador que es troba en procés de restauració. Les llegendes també caracteritzen el municipi de Pratdip. Més enllà de les històries dels dips, s’hi pot visitar un castell que corona vila i del qual en destaquen les dues torres de defensa quadrades.

De visita obligada és també el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, originari del segle XII i restaurat a principis del segle XX, està obert a les visites en les quals s’hi pot contemplar l’església romànica, la sala capitular, les restes del claustre i diverses estances senyorials. Un altre castell és el que hi ha a l’Albiol. Situat al cim d’un turó de 867 metres, és un mirador excel·lent des d’on es pot gaudir d’una impressionant panoràmica.

Les vistes també van ser un element clau en la construcció de les torres de defensa de l’Arbocet. Aquest nucli pertanyent a Vilanova d’Escornalbou té dues torres de guaita: la rodona, que segons la tradició hostatjava els cristians, i la quadrada, que va ser habitada pels musulmans.

Tots aquests espais, juntament amb la natura en estat pur que els envolta i els camins que els connecten fan de les serralades interiors del Baix Camp un indret únic que ofereix la possibilitat de poder viure i gaudir unes experiències úniques al costat de casa. Un indret on es pot recórrer el passat i el present amb calma, pas a pas.