Diari Més

Judicial

Comença el judici a la mare que va matar la filla de 10 anys ofegant-la a la banyera després de drogar-la

El fiscal demana presó permanent revisable per assassinat, el primer cas que arriba a l'Audiència de Girona

Els Mossos d'Esquadra en el moment de la detenció.

Comença el judici a la mare que va matar la filla de 10 anys ofegant-la a la banyera després de drogar-laACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un tribunal popular ha començat a jutjar, aquest dilluns a l'Audiència de Girona, la mare que va matar la filla de 10 anys ofegant-la a la banyera després de drogar-la. Al matí han escollit els membres del jurat i a la tarda han declarat testimonis i els investigadors dels Mossos d'Esquadra. Després de fer ingerir unes 80 pastilles de benzodiazepines dissoltes en aigua a la petita i de submergir-la a la banyera, l'acusada va alertar dues veïnes de l'edifici. Les dues han subratllat que la van notar «molt freda», i fins i tot han dit que actuava com un «robot»o com si estigués «somnàmbula». També han declarat el pare de la petita i la germana de la processada, que han exposat que la dona tenia un llarg historial de tractament psiquiàtric.
La clau del judici és si la mare que va matar la filla de 10 anys el 30 de desembre del 2019 a Girona va patir, en el moment dels fets, alguna alteració psíquica que li afectés o anul·lés les capacitats. Aquest dilluns ha començat el judici, a la secció tercera de l'Audiència de Girona, amb al tria del jurat popular. A la tarda, han declarat a la sala de vistes els testimonis dels fets, els investigadors dels Mossos d'Esquadra i els familiars directes de la víctima i de l'acusada.

Els fets van tenir lloc al pis on vivien la mare i la petita, situat a la ronda Ferran Puig de Girona. La mateixa acusada va ser qui va alertar, a través de les xarxes socials, un periodista del Diari de Girona del que havia fet i, una estona després, va anar a buscar dues veïnes de l'edifici. Finalment, també va ser l'acusada qui va trucar al telèfon d'emergències 112 pocs minuts després de les tres de la tarda.

Una veïna de 90 anys amb qui tenia una relació «molt bona»i que ha explicat al judici que s'estimava la nena «com si fos una neta», ha declarat que la dona va trucar a casa seva. Tan bon punt va obrir la porta, la dona va entrar al domicili. «Estava rígida com un pal, com si estigués somnàmbula», ha explicat la veïna. Quan i va preguntar què passava, li va dir que havia matat la nena. D'entrada la dona no s'ho va creure i va pensar que estaven jugant a fet i amagar.

No va ser fins que va entrar al pis que va veure la nena a la banyera, ja sense signes vitals. La veïna va intentar subjectar-la i li va dir a l'acusada que anés a buscar l'altra veïna per ajudar-la a treure-la de l'aigua. De seguida s'hi va afegir l'altra dona i van instar la processada a trucar al telèfon d'emergències. Les dues veïnes han subratllat que l'acusada va actuar en tot moment amb "fredor", sense mostrar cap tipus d'emoció i una de les dones l'ha definit com a un «robot».

Quan els serveis d'emergències van arribar al pis, van intentar reanimar la petita. El SEM la va acabar traslladant a l'hospital Trueta però no van poder salvar-li la vida.

Els investigadors dels Mossos d'Esquadra també han destacat que la dona va explicar detalladament els fets, amb coherència i de manera cronològica. Un dels policies fins i tot ha assegurat que l'actitud de la mare li va «xocar»: «Estava més commogut jo que ella». Tot i això, els investigadors apunten que, segons el seu relat, va actuar amb premeditació perquè va dir que la idea de matar la nena feia dies que li rondava pel cap i que aquell mateix dia, abans d'anar-la a buscar a classes de mecanografia, va anar a comprar mes medicament per fer-li ingerir.

L'acusada va dir als Mossos que va vèncer les reticències de la petita a prendre's les 80 pastilles dissoltes en aigua dient-li que eren per curar-li el mal de gola que tenia.

Ingressos psiquiàtrics

La germana de l'acusada i el seu exmarit han explicat que té un llarg historial d'ingressos psiquiàtrics i que ja l'any 2013 es va intentar suïcidar. El mateix 2019 va estar a la unitat psiquiàtrica del parc hospitalari Martí i Julià de Salt en diferents períodes. L'ingrés més llarg va ser a partir de l'agost i, exceptuant algunes sortides puntuals, no va rebre l'alta fins a principis de desembre. Uns dies més tard, va tornar a anar a visitar-se perquè deia que no se sentia bé, i va tornar a ingressar des del 18 fins al 24 de desembre.

El dia 27, segons consta a l'historial, va tornar a anar a visitar-se. En aquesta ocasió, però, no va demanar ni a la seva germana i al seu exmarit que l'acompanyessin. Aleshores, els professionals van descartar un nou ingrés.

El pare de la petita ha lamentat que els psiquiatres no ho comuniquessin a la família: «Jo ja ho he perdut tot, però una trucada no hagués estat de més per, com a mínim, avisar la família. I si els protocols no ho permeten, s'han de canviar perquè no s'entén».

L'exmarit ha explicat que la dona arrossegava problemes de salut mental des de feia temps però no va sospitar mai que pogués fer mal a la petita. En tot cas, creien que la dona podria intentar autolesionar-se o treure's la vida. De fet, ha subratllat que la dona estimava molt la nena i que la família va creure que, estar amb ella, podia ser un revulsiu per recuperar-se: «Ens vam equivocar, és la realitat».

La germana de l'acusada, però, també ha apuntat que, un temps abans dels fets, la relació mare-filla s'havia anat deteriorant i hi havia un cert «distanciament emocional».

Presó permanent revisable

El fiscal Enrique Barata acusa la mare d'un delicte d'assassinat a persona especialment vulnerable, amb una agreujant de parentiu i una atenuant de confessió. Sol·licita que li imposin la pena de presó permanent revisable. En concepte de responsabilitat civil, vol que indemnitzi el pare de la petita amb 200.000 euros pel danys moral.

En nom del pare de la víctima, l'acusació particular encapçalada pels lletrats Óscar Álvarez i Óscar Ballester acusen la parricida d'un delicte d'assassinat amb una agreujant de parentiu i una atenuant d'alteració psíquica i sol·liciten 20 anys de presó. En concepte de responsabilitat civil, demanen 300.000 euros d'indemnització i consideren de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) també hauria de respondre com a responsable civil.

L'advocat de la defensa, David Muñoz, sosté que la dona tenia les capacitats volitives i cognitives totalment anul·lades pel trastorn mental. El lletrat assenyala que la mateixa acusada va reconèixer i confessar els fets, però considera que no pot ser responsable penal per falta d'imputablitat. Per això, sol·licita que li apliquin una eximent completa d'alteració psíquica i que l'absolguin, preveient la mesura de seguretat d'internament en un centre psiquiàtric per continuar el tractament.

El judici continuarà dimarts, quan declararan els pèrits psiquiàtrics que van avaluar l'acusada. La declaració de la processada està prevista per dimecres.

tracking