Condemnada una pianista professional per vulnerar la intimitat dels veïns tocant el piano

Un jutjat de Sevilla ha condemnat a una pianista professional a triar entre deixar de tocar el piano a la seva casa o insonoritzar l'immoble, així com a indemnitzar amb 8.000 euros a una parella de veïns, en considerar que va vulnerar el dret fonamental dels demandants a la intimitat personal i familiar.

El Jutjat de Primera Instància número 18 de Sevilla, en una sentència avançada per Abc a la qual ha tingut accés Efe, estima parcialment la demanda del matrimoni i declara que «els sorolls transmesos» al seu habitatge «per l'ús del piano» constitueixen una «intromissió il·legítima, perjudicial i nociva» per a la seva salut.

El jutge condemna a la pianista a «deixar de tocar el piano a l'habitatge o adoptar mesures d'insonorització» per a evitar la transmissió de «nivells sonors excessius, molestos i per sobre dels límits legals».

Si la dona no tria una opció en vint dies a partir que la sentència sigui ferma, la decisió correspondrà als demandants.

La sentpència també prohibeix a la concertista que en el futur realitzi «noves intromissions sonores» amb el piano «o qualsevol altre instrument» i li imposa el pagament d'una indemnització de 4.000 euros a cadascun dels demandants que ja ha abonat.

La parella, que ha estat representada per l'advocat José Antonio Zarrías, viu a Tomares amb els seus dos fills i la pianista residia en el bloc contigu, si bé els habitatges eren confrontants.

L'objecte de la demanda, presentada al juliol del 2017, va motivar que la Fiscalia es personés en la causa i que el jutge adoptés al desembre unes mesures cautelars que limitaven l'horari d'ús de l'instrument.

En la sentència, el magistrat considera «irrellevant» que la pianista fes classes particulars perquè «el transcendent no és la finalitat, (...) sinó si la intensitat o persistència del soroll» suposaven «un menyscapte» a la intimitat de la família.

El jutge tampoc enjudicia «la qualitat de la intèrpret» i apunta que el so del piano «pot ser agradable puntualment», però també «una molèstia insuportable si és reiterat i mantingut en el temps o té una especial intensitat».

De fet, no dóna transcendència al fet que la comunitat de veïns fes costat a la pianista i manifestés «que no molestava i que li agradava la seva música», ja que «tot depèn (...) de la proximitat al focus del soroll».

El magistrat arriba a la conclusió que la pianista va estar tocant el piano a la seva casa «tant al matí com a la tarda durant tots els dies de la setmana, incloent festius», i a pesar que «va ser advertida de les molèsties» que causava la seva conducta, la va mantenir «més de tres anys (...) sense consideració al descans dels demandants», la qual cosa «ha arribat a alterar la salut» d'aquests.

Les molèsties, a més, no van ser «ocasionals» sinó «persistents en el temps», per la qual cosa aquest comportament va constituir «una intromissió il·legítima que vulnera el dret a la intimitat personal i familiar» dels denunciants, els qui van necessitar «tractament psiquiàtric per ansietat i depressió».

La sentència també valora que la parella va buscar «un arranjament amistós» abans d'anar als tribunals i va permetre «un horari» perquè la demandada toqués el piano, però «es va veure amb claredat que ni tan sols el complia i que les molèsties persistien», per la qual cosa «es comprèn perfectament la presentació de la demanda».