Els Jocs Mediterranis baixen el teló

Va ser, tal com s'havia anunciat, una clausura d'agraïment a tots aquells que han fet possible que els Jocs Mediterranis hagin assolit l'èxit suficient com perquè gairebé tothom n'hagi quedat satisfet. Sempre n'hi ha qui pot buscar un o molts «peròs», però Tarragona 2018 ha estat un esdeveniment que ha aconseguit que moltes persones que mai en la seva vida havien assistit a una cursa de natació o algú aixecant peses de forma competitiva hagi marxat a casa explicant que havia pogut veure a Mireia Belmonte penjant-se una medalla d'or o a Lidia Valentín amb el mateix metall i somrient amb més de 100 quilos sobre els seus braços.

L'acte de clausura dels Jocs Mediterranis, que es va celebrar al mateix Nou Estadi en el qual va començar tot, va servir perquè voluntaris, tarragonins, esportistes, acreditats, autoritats i tothom qui ha format part dels Jocs visqués un espectacle que no va ser tan lluït com la inauguració, però va estar a l'alçada de tot un adéu.

El sentiment va estar molt present durant l'acte, començant per un vídeo on la ciutat de Tarragona va centrar tota l'atenció i seguint per un altre de resum de les competicions que s'han pogut veure durant els Jocs, amb música de Sergio de la Puente i amb les escultures de Tarracvs col·locant-se a l'escenari del Nou Estadi, que comptava amb el mateix decorat que a la inauguració: quatre columnes que delimitaven una tarima que escenificava.

Els vuit minuts de retard amb què va començar l'espectacle no van ser un impediment perquè la gent en gaudís. Molts dels espectadors, per cert, van arribar tard perquè no van preveure que hi hauria un embús tan gran tant a les carreteres. Bona imatge amb la Preferent Baixa Plena, mitja entrada a l'alta, els bols amb força bona imatge i la Tribuna amb pocs llocs buits. Més de 10.000 persones en un camp on hi caben 14.500.

Tot seguit, mentre entrava la bandera de Tarragona, el grup de grallers So Nat, grallers de Tarragona va posar el toc tarragoní a la clausura. La música i la dansa, de fet, serien grans protagonistes de la cita, ja que després arribaria el torn de la coreografia Sardanova, a càrrec de Santi Arisa, un dels músics catalans més prolífics. Posaven el moviment sobre l'escenari romà Marina Rodríguez i Lautaro Reyes.

En aquesta clausura d'agraïments, com no, els protagonistes també cobraven protagonisme. Amb música d'Albert Neve i Abel Ramos, voluntaris, abanderats, mascota i atletes van envair el camp, omplint la gespa i arrencant aplaudiments, un darrere de l'altre. Espectacular la música, per cert, ja que ningú va poder evitar picar de mans, saltar i ballar. L'espectacle era màxim. Semblava una discoteca en plena ebullició, amb esportistes sobre el verd, i la resta a les graderies.

Més d'un quart d'hora passant esportistes, abans de començar amb els discursos institucionals. Josep Fèlix Ballesteros, president del Comitè Organitzador i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), Amar Addadi i l'alcalde d'Orà, Noureddine Boukhatem. Cal recordar que el 2021 Orà serà la ciutat encarregada d'acollir els XIX Jocs Mediterranis.

Ballesteros va rebre la bandera per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona i va ser ell el que la va entregar al batlle d'Orà, qui va intentar fer un discurs en castellà, en el qual va convidar a tothom a Orà.

«Gràcies a totes i a tots els que heu fet possible que aquesta divuitena edició dels Jocs Mediterranis hagi estat un èxit. I és que els voluntaris i les voluntàries sou la cara de l'èxit i sou l'èxit en si mateix. Sense el vostre esforç, el vostre coratge, l'empenta, el sentiment i la dedicació, res hauria estat possible. Sou els autèntics herois i heroïnes d'aquests Jocs».Aquest va ser el parlament inaugural de Ballesteros, que va tenir paraules pels atletes, als quals els va dir que «també ho sou els esportistes que us heu deixat la pell en totes les competicions. Gràcies als atletes». CIJM, empreses, col·laboradors... En fi, a tothom li va agrair la seva ajuda. Aplaudiments per a Ballesteros entre uns mínims xiulets, que gairebé no s'escoltaven.

«La nostra ciutat ha tornat a fer història, una història que només valorarem amb el pas del temps. Queda un gran llegat per a tothom», va sentenciar Ballesteros.

Per la seva banda, Amar Addadi va cridar als quatre vents que «per desgràcia, el destí d'un convidat és acabar marxant i ara és moment d'acomiadar-se» i, igual que Ballesteros, va donar les «gràcies als voluntaris, sou un tresor». «Medalla d'or per a tot el poble espanyol», va dir per finalitzar Addadi.

Abans de l'actuació estel·lar d'Álvaro Soler, l'estrella convidada a la cita, tres actuacions per fer salivera: BCN Gospel Messengers, dirigida pel pianista i compositor Ramon Escalé, Tribu Urbana i Brodas Bros. Soler, un quart d'hora després de l'esperat, va interpretar dos temes, com van ser Sofía i la Cintura. Sense llum ja sobre l'herba, els encenedors van gastar tot el seu gas al ritme de la música.

Es notava que els tarragonins tenien ganes de veure a Álvaro Soler en acció, ja que pocs va haver-hi que es quedessin sense cantar i ballar. Els mateixos pocs que no se sabien els seus temes i que se'ls van acabar aprenent.

I, per posar punt final a la cita, quatre minuts de focs artificials, que van omplir el mateix cel tarragoní que durant deu dies ha pogut assistir al major espectacle esportiu de la seva història recent.