Diari Més

«No sóc imprescindible, però sí un líder de l'equip»

El capità del Nàstic és una figura important tant sobre la gespa com al vestuari

El cambrilenc s'ha convertit en el lateral esquerre titular indiscutible de l'equip des que va arribar i enguany només s'ha perdut un partit i va ser per sanció.

«No sóc imprescindible, però sí un líder de l'equip»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Capità grana i de quina manera, aquesta temporada ho ha jugat gairebé tot.

— Estic content. M'estic trobant bé des que vaig arribar al Nàstic i les lesions m'estan respectant. Em sento important a l'equip, un dels líders i m'omple molt la recepció tant del club com de l'afició. Això, un jugador de la casa com jo ho porta a dins i ho aprecia moltíssim.

— Es veu imprescindible en aquest aspecte?

— Ningú és imprescindible en aquest equip. Si alguna cosa té aquest Nàstic és que som 20 jugadors titulars. Aquesta no és la paraula que em definiria sinó que vull que em vegin com un dels líders que ajudaran el Nàstic al nostre objectiu, l'ascens.

— Com a líder, ha estat tant en els moments complicats com els bons. Quin era el seu paper quan les coses no anaven tan bé?

— El meu paper era el d'intentar aixecar els ànims en els moments difícils als meus companys, perquè venien de fer coses molt bones i no tot era tan dolent com es pintava. La meva figura era la d'animar-los per fer-los sentir que podíem sortir d'aquesta mala dinàmica i que teníem equip per aconseguir-ho. Ells són molt bons futbolistes i professionals i, una vegada guanyéssim, la dinàmica canviaria.

— I quan les coses van bé?

— Tot és més fàcil. El dia a dia, treballar, afrontar els partits, la connexió amb l'afició... És similar a tots els treballs, tu portes fent la feina tota la setmana, però al final l'important és el cap de setmana i si es guanya, es treballa més a gust durant els següents dies. El futbol no es viu del passat, sinó del present i si no guanyes, tens una nova oportunitat per veure si l'equip és capaç de sobreposar-se i el premi de guanyar és molt gran.

— Què va pensar tot just després de l'empat contra el Costa Brava?

— Que no és fàcil. Tenim una ratxa de cinc victòries i dos empats en set jornades, uns grans números. T'acostumes a guanyar i en un derbi com aquest sabíem que tothom tenia moltes ganes de guanyar i donar una alegria a l'afició per tot el que va passar fa uns anys. Empates i marxes disgustat, però al final no has de pensar més del que cal, perquè tenim un partit molt important el divendres. Es van fer coses bé i d'altres no tant, però venim en dinàmica positiva i no hem de pensar en les coses dolentes, sinó corregir-les per poder guanyar contra el Villarreal B.

— El Villarreal B és el millor filial de la categoria. Tot i que el Nàstic té un bon rècord contra aquests equips, com es prepara visitar a un dels aspirants a l'ascens?

— Al Nou Estadi vam ser capaços de guanyar-los amb un partit molt seriós. S'ha de tenir en compte que són nanos de molta qualitat i que, enguany, tenen més físic que en anys anteriors. Nosaltres estem treballant molt bé en l'aspecte defensiu, ens encaixen pocs gols i ens sentim bé a l'hora de generar ocasions. Veurem un Nàstic igual al que vam veure al Johan Cruyff contra el Barça B. Agressiu, amb pressió a camp contrari i no deixar-los pensar. El futbol dels filials passa per ser lliures amb la pilota i no els hem de deixar fer.

— El filial groguet té molt de potencial ofensiu. Com es veu per frenar-lo en aquest aspecte?

— Ens hem de sobreposar al seu atac i estar bé amb la pilota. Tenim la sort que Jackson, per a mi un dels jugadors més determinants de la categoria, no podrà jugar per sanció. Tot i això, no hem de concedir massa perquè continuen tenint qualitat i amb poques oportunitats poden fer gol.

— El play-off està molt disputat. Fa la sensació que si es falla, les possibilitats d'estar-hi seran complicades.

— Encara queden moltes jornades i no serà fàcil. L'Atlético Baleares, per exemple, ha passat tota la temporada lluitant per les dues primeres posicions i ara són fora. Anem amb la mentalitat que guanyarem a Villarreal, però, si passa una tragèdia que ara mateix no ens entra al cap, no s'acaba el món, encara queden deu partits més. La lliga és molt llarga i s'ha de continuar treballant.

— L'equip arriba amb set partits sense perdre, però sembla difícil. Què necessita fer aquest Nàstic per ser dins?

— Anem fent les coses bé, però arrossegàvem jornades on l'equip no aconseguia puntuar o guanyar. Aquesta nova ratxa ens ha posat en bon camí, però els equips de dalt no fallen i no serà fàcil. Hem de seguir partit a partit, continuar treballant amb les mateixes ganes i il·lusió i d'aquesta manera segur que quedarem entre els cinc primers a final de temporada.

— Abans de cada partit formeu un cercle al mig del camp. Què us dieu?

— Després de l'escalfament el Joan Torné, el preparador físic, ens comunica alguna cosa que ha viscut o que nosaltres hem tingut contra altres equips per motivar-nos i fer-nos veure que cada partit és el més important. Això ens ajuda a afrontar el duel.

— Enguany acaba contracte, es veu un any més jugant amb el Nàstic?

— No diria que no. M'agradaria acabar la meva carrera aquí, em veig còmode, em trobo bé físicament i em respecten les lesions. Clar que em veig jugant molts més anys al Nàstic.

tracking