Diari Més

La Pobla no troba estabilitat a la presidència des de Josep Mir

Han passat dos presidents en quatre anys, després que Mir encadenés disset anys al càrrec

Els últims tres presidents del CF Pobla de Mafumet, Josep Mir, Iván Carrasco i Alejo de Alfonso.

La Pobla no troba estabilitat a la presidència des de Josep MirCedides

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El CF Pobla de Mafumet viu moments d'incertesa després que l'actual president Alejo-Ramón de Alfonso Mustienes hagi decidit deixar el càrrec. La sortida es farà efectiva en una assemblea extraordinària al novembre. Alejo va arribar a la presidència la temporada 2019-20 i marxa després d'haver ocupat el càrrec dues temporades i mitja.

Aquest és el segon president de la Pobla que plega en només quatre anys i escaig, ja que anteriorment va ocupar el càrrec Iván Carrasco qui, després de dues temporades, la 2017-2018 i la 2018-2019 va decidir renunciar. Aquest període d'alternances sobta amb el mandat de Josep Mir, qui va estar al capdavant del filial grana 17 temporades, des del 2000 fins al 2017.

En aquest llarg període, Mir va ser qui va canviar el futur de l'entitat. Va ser al començament del seu mandat quan es va iniciar el vincle entre la Pobla i el Nàstic, primer amb moviment de futbolistes i, posteriorment, la unió es va enfortir encara més fins a convertir-se en el segon equip del Club Gimnàstic. A més, amb Mir a la presidència, el CF Pobla de Mafumet va deixar enrere definitivament les categories regionals per a establir-se a Tercera Divisió. Aquest ascens es va produir la temporada 2007-2008 i, des d'aleshores, el conjunt pobletà no ha tornat a categories regionals. L'etapa de Mir encara es cobreix amb més glòria amb un altre ascens històric, en aquest cas, a Segona Divisió B la temporada 2014-2015.

Va ser el 2017, després de 17 anys exitosos per al CF Pobla de Mafumet, que Josep Mir va decidir posar punt final al capdavant de l'entitat per donar pas a gent més jove, però la transició no està sent la desitjada.

Motius laborals

Després de Mir va arribar Iván Carrasco, qui només va exercir de president durant dues temporades, la 2017-2018 i la 2018-2019. Durant el mes d'agost, just abans que iniciés la tercera campanya, Carrasco va presentar la seva dimissió al·legant motius professionals. Posteriorment, es va obrir el període per presentar candidatura a la presidència i, igual que amb Carrasco, només en va arribar una, la d'Alejo-Ramón de Alfonso Mustienes. Alejo ha viscut un dels pitjors moments del futbol, i de la humanitat, al capdavant de l'entitat, la pandèmia de la covid-19, que va obligar a suspendre la competició en el primer any al càrrec. Dos anys després –va accedir a la presidència el setembre del 2019–, i al començament de la seva tercera temporada, ha decidit deixar el càrrec també per motius laborals. Pel que fa a aquests quatre anys després de Josep Mir, en l'àmbit esportiu, durant les dues temporades del mandat de Carrasco el conjunt pobletà es va mantenir a Tercera Divisió, una per sota del Nàstic, l'objectiu que es marca el conjunt pobletà. Però amb el mandat d'Alejo, en la darrera temporada es va consumar un descens de categoria, en una campanya molt exigent per la reordenació de les competicions per part de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). I és que la Pobla tenia més a pedre que a guanyar, ja que si aconseguia l'ascens, es mantenia una categoria per sota del Nàstic, tal com estava, però si descendia podia arribar a baixar dues divisions. Finalment, va perdre una categoria, situant-se a Tercera RFEF, dues per sota del Nàstic.

Ara doncs, s'inicia una nova etapa en la directiva en la qual el conjunt pobletà buscarà recuperar la categoria perduda l'any passat.

Nou mandatari al desembre

Pel que fa a les eleccions, està previst que al novembre, després de celebrar l'assemblea extraordinària per acceptar la dimissió de l'actual president, s'enceti el període per presentar candidatures i, al voltant del desembre, es proclami el nou mandatari. Si, de la mateixa manera que en les dues etapes anteriors, no es presenta més d'una candidatura a la presidència, aquesta serà la que es proclamarà guanyadora del procés sense necessitat de celebrar unes eleccions.

tracking