Això és la Primera RFEF

El Gimnàstic de Tarragona va competir com mai, però tan sols va ser capaç d'arrencar un empat. Això demostra la gran dificultat que tindrà enguany la nova Primera RFEF, en la qual els tarragonins es trobaran amb rivals com l'Atlético Sanluqueño, que no demostraran res de l'altre món, però que seran capaços de plantar cara i impedir que els de Raúl Agné sumin de tres en tres. El Nàstic s'estrena amb un punt i amb bones sensacions, almenys, pel que fa a competitivitat.

Primer onze de Raúl Agné, i alineació amb sorpresa. L'entrenador del Nàstic va apostar per una davantera formada per Fran Carbia i Pablo Fernández, la qual no estava prevista perquè Pedro Martín havia de ser l'home que acompanyés a l'ex del Cornellà en el debut grana. Tot i això, Carbia va acabar sent titular perquè l'andalús no estava al cent per cent físicament. La resta de l'onze, va ser l'esperat.

Manu García va ser l'escollit sota pals, amb una defensa que la formaven, de dreta a esquerra, Pol Domingo, Alex Quintanilla, Aythami Artiles i Joan Oriol. Cal recordar que Albarrán estará entre sis i vuit setmanes de baixa a causa de la lesió al turmell que va patir entrenant. El centre del camp, sense el sancionat Jannick, era per a Ribelles i Pedro Del Campo, amb Fullana una mica escorat a l'esquerra i Robert Simón a la dreta. A dalt, Pablo Fernández i Fran Carbia.

El partit que es va poder veure al Palmar va ser un autèntic duel de pretemporada, amb la gran diferència que hi havia punts en joc. Un camp en el qual, per culpa de les nefastes condicions en les quals es trobava, va convertir-se en un territori de lluita, va provocar un enfrontament més físic que no pas futbolístic.

Un partit típic de Segona Divisió B és el que es va veure al Palmar, sobretot, durant els primers 45 minuts. Dos rivals que lluitaven, un Nàstic que a partir del quart d'hora va passar d'atacar a defensar-se com podia i dos conjunts que van deixar clar que no volien encaixar el primer, ja que aquesta circumstància provocaria un canvi absolut en l'enfrontament.

Doble canvi
Va començar molt endollat el Nàstic la segona meitat. Llençat a l'atac, l'equip de Raúl Agné va començar a creure's que podia emportar-se els tres punts. Ara bé, per guanyar, s'ha de marcar. Una acció aïllada als set minuts en la qual Pablo va poder anotar va deixar pas a les dues primeres substitucions de l'enfrontament. Edgar Hernández i Pedro Martín van entrar substituint a Fran Carbia i a Pablo Fernández. Bon moviment d'Agné, que sabia que havia de moure fitxa per intentar passar de l'empat al triomf.

També va donar entrada a dos jugadors de refresc Pedro Buenaventura, qui va veure que l'empat s'acostava, però que, en un moment donat, es podria produir alguna acció que podria desembocar en el gol dels andalusos. El partit continuava més que igualat, amb els dos conjunts fent sengles demostracions de força, però sense cap dels dos fos capaç de foradar la porteria contrària.

Una ocasió aïllada de Pedro Martín, en la qual el punta grana no va encertar de cara a porteria, va ser del poc que es va poder aprofitar en el marc d'un enfrontament que va servir de punt de partida.

Javi Bonilla va ingressar en el terreny de joc a falta de vint minuts pel final de l'enfrontament, en un clar missatge per part de l'entrenador del Nàstic. Ara bé, poc o pràcticament res va canviar. Els tarragonins, castigats per un terreny de joc que s'anava fent pesat amb el pas dels minuts, era un impediment perquè aquests poguessin practicar el seu futbol. A més, amb el pas dels minuts, els gaditans es creixien al mateix temps que ho feia una afició que es notava que tenia ganes de futbol.

Ballesteros, l'última bala
Raúl Agné, sabedor que un jugador elèctric podia ser capaç de trencar l'enfrontament, va donar entrada a Pol Ballesteros. Cames fresques per a una missió que era complicada. L'empat no era mal resultat, però un triomf significava l'èxtasi total.

Al final, els catalans van arrencar un empat que, de ben segur, els servirà per a una temporada més que exigent i en la qual es trobaran molts rivals com el Sanluqueño: ordenats i que es conformen amb el punt.