Pedro Martín sap que la pròxima temporada haurà de ser decisiu al Nàstic

Pedro Martín no pot fer una tercera temporada com les altres dues. El jugador ho sap i té molt clar que la 2021-22 ha de ser la seva temporada al Gimnàstic de Tarragona. El punta andalús va arribar com a fitxatge estrella fa dos estius, procedent del Lleida.

El Nàstic va abonar la clàusula de rescissió al club lleidatà, de 150.000 euros més el corresponent IVA, i li va fer al jugador un contracte per tres temporades amb un sou més que generós per a una categoria com la Segona Divisió B. El futbolista no ha acabat d'esclatar a Tarragona, però sap que aquesta temporada és la seva.

I qui millor per treure rendiment d'un jugador que un entrenador que el coneix a la perfecció i que sap explotar les seves virtuts? Doncs aquest és el cas de Raúl Agné, que ja va tenir a Pedro a les seves files, quan entrenava al Tenerife. Va ser mitja temporada, suficient perquè Pedro i Agné tinguessin una bona presa de contacte. A més, va ser en una categoria superior, com ho és la Segona Divisió A. La segona meitat de la campanya la va completar al Celta B i, la següent temporada, va fitxar pel Mirandés, en la millor temporada de la seva carrera, jugant 37 duels a Segona A i marcant 3 gols.

Amb Agné i al Tenerife, Pedro tenia 23 anys. Va disputar tretze duels a la segona categoria en importància a nivell nacional i en dotze va ser titular. Va marcar un gol, però va haver de marxar per guanyar més minuts i, després, fer un salt més gran. Allò de fer passes enrere per agafar embranzida i fer un gran salt. El problema és que el Mirandés va baixar i, des de llavors, Murcia, Lleida i Nàstic han estat els seus equips.

En les dues temporades que ha estat a Tarragona, Pedro ha anotat el mateix nombre de gols. Cinc dianes per curs, que fan un total de deu en els 45 partits que ha disputat amb la samarreta grana. No són els números que ell voldria i és per aquest motiu pel qual el futbolista té moltes ganes de reivindicar-se i de retornar-li al club tot allò que li ha donat.

La banda

Un motiu pel qual Pedro no se sentia a gust la temporada passada era per la seva posició al camp. Jugar per banda esquerra no era el que ell hauria volgut, però Toni Seligrat sempre va confiar en Gerard Oliva com a davanter centre, tot i que aquest també s'encarregava de tasques defensives.

Pedro va partir com a fals extrem en gairebé tots els duels que va disputar i només va ser a finals de temporada quan va poder gaudir de més minuts jugant de 9, on ell se sent més a gust. Aquesta temporada, amb el 4-4-2 d'Agné, té molts números de fer-ho.