«M'agradaria retirar-me amb el Nàstic a Primera Divisió»

—Com es troba?

—Content, sobretot per la marxa de l'equip.

—A nivell personal, és el Gerard Oliva que volia veure o encara li manca una mica?

—Falta per veure la meva millor versió.

—Quan un davanter no marca els gols que voldria anotar, què li passa pel cap?

—He de buscar què estic fent malament i no és fàcil. Hi ha ocasions en les quals estàs fent les coses bé i no saps què està passant. Més important que marcar gols és que puguis tenir ocasions de gol. Si en tens, el rival no en té.

—Nota molt la confiança que ha dipositat en vostè l'entrenador?

—Sí, ell confia en mi i podria dir-te que estic una mica en deute amb ell. Crec que no he donat el màxim rendiment i ell ha seguit confiant en mi. Això és un extra per a mi.

—Què li passaria a vostè pel cap si juguessin Pedro o Lupu i que vostè entrena i entrena, però no juga.

—També he estat a l'altra cara de la moneda. Si tu no et deixes anar, acabaràs rendint quan et donin l'oportunitat.

—Quin missatge li arriba a un jugador quan, en el mercat d'hivern, fitxen un jugador de la seva mateixa demarcació?

—Confio molt en mi mateix. Crec que, si estic bé, tinc moltes opcions de poder jugar. Si estàs en la teva millor versió, tens moltes opcions de jugar. Si el que ve, ho fa amb bona actitud i per sumar, el que jo vull és el bé del Nàstic, per sobre del meu bé individual.

—La Segona B és una categoria desagraïda pels golejadors?

—Crec que és una categoria molt complicada, perquè la gent va al límit. La gent ja diu que és la categoria més complicada, la que té més intensitat.

—És molt probable que aquest cap de setmana el Nàstic es classifiqui per jugar a la Primera RFEF la pròxima temporada. Per a vostè, això és un ascens, una permanència o un primer objectiu?

—És un primer objectiu complert. L'objectiu gran és l'ascens a Segona Divisió, que és el que tots volem, però abans n'hi ha un altre. És molt important veure com l'estem aconseguint.

—Aquest és un dels màxims reptes de la seva carrera?

—Seria el repte més especial, pel fet d'estar a l'equip de casa i pel sentiment que jo tinc pel Nàstic.

—A banda de la temporada passada, hi va haver algun altre moment en el qual va estar a prop de signar pel Nàstic?

—Sí. Va ser durant l'estiu en el qual jo tornava de jugar a Àustria. El Nàstic em volia, però vaig acabar a Múrcia.

—L'espera va valer la pena?

—Sí. Vaig arribar al Nàstic després que a Polònia m'apartessin de l'equip i tenia poca il·lusió. A banda, el llistó estava molt alt a Tarragona i havia de demostrar un nivell. Em van tornar a operar i havia de tornar a començar.

—Què té aquest equip que mai perd?

—Molta ambició. Hi ha jugadors que volen tornar a Segona A, una gran pinya. Aquest vestidor no té res a veure amb el de la temporada passada. Una de les claus és el bon vestidor que hi ha.

—No pujar seria un fracàs o una decepció?

—S'han de veure les formes. Si tu no puges perquè no jugues el play-off és diferent a si no ascendeixes perquè en un partit t'han expulsat un jugador, per petits detalls.

—Tot i que queda lluny, retirar-se al Nàstic és el que desitjaria?

—Crec que em queden els meus millors anys de futbol.

—Com li agradaria retirar-se?

—Amb el Nàstic a Primera Divisió. És el club en el qual vaig voler jugar sempre i ara m'hi trobo molt a gust, tinc tot el que necessito.