El 'miracle' econòmic del futbol xinès s'esvaeix

Després de trencar el mercat amb fitxatges milionaris i sous sense precedents, el futbol xinès va acaparar totes les portades. Cinc anys després, la història ha canviat tant que el vigent campió de la Superlliga no ha pogut inscriure's per a la pròxima temporada pels seus problemes econòmics.

Les alarmes van saltar a la Xina a la fi de febrer quan l'equip que va guanyar la lliga el 2020, el Jiangsu Suning, va anunciar que suspenia les seves operacions en ser incapaç d'afrontar els problemes de deute que li van impedir pagar part dels salaris als seus futbolistes durant la campanya.

L'entrenador, el romanès Olaroiu, i la seva major estrella, el brasiler Teixeira, ja havien abandonat el vaixell després del títol pels impagaments.

El seu fins ara propietari, el conglomerat Suning, s'ha vist obligat a vendre el 23% de les accions per a aconseguir liquiditat, encara que el seu fundador ja ha advertit que tallarien l'aixeta en despeses no relacionades amb el seu principal negoci, el de la distribució.

Aquests plans no sols han suposat que l'ara denominat Jiangsu FC estigui a la vora de la desaparició -tot just dos anys després d'haver estat, suposadament, a punt de fitxar a Gareth Bale- si no troba un comprador a curt termini, sinó que també han tingut eco a Itàlia, ja que l'Inter de Milà està controlat per aquesta companyia.

I a Anglaterra, la Premier League va acabar cancel·lant un multimilionari contracte de retransmissió amb PPTV, filial de Suning, després que aquesta no afrontés els pagaments acordats.

Una qüestió de política

Segons la premsa local, el Jiangsu -que en els últims anys va tenir entre les seves files a Ramires o Miranda i en la seva banqueta, a Fabio Capello- està a la venda per un iuan, però qui es faci amb ell haurà de fer-se càrrec del deute, la qual cosa suposaria un desemborsament de més de 60 milions d'euros només en la primera temporada.

«El fet que ningú vulgui fer-se càrrec del club no és un senyal massa bon per al futur del futbol xinès", adverteix Cameron Wilson, fundador del portal especialitzat en futbol xinès Wild East Football.

L'analista explica que l'aparició a última hora d'un comprador encara «és una possibilitat» pel fet que la situació és «massa ridícula fins i tot per als estàndards del futbol xinès», però «se'ls està acabant el temps».

«És una de les pitjors coses que han passat en la història del futbol xinès», lamenta.

Com ha pogut arribar el futbol xinès a aquesta situació tan sols cinc anys després que el Govern anunciés un pla per a convertir-se en una superpotència futbolística mundial cap a 2050?

«Sospito que hi ha hagut algun canvi polític, i que algú ha dit que cal baixar un parell de marxes en el projecte del futbol», apunta Wilson, que recorda que el pla «va fer creure a tothom que era una gran oportunitat», especialment a les grans empreses, que van pensar que podrien «aconseguir favors polítics invertint en el futbol».

Preguntat sobre la influència del coronavirus, l'escocès el descarta completament: «Els clubs no guanyaven diners abans igualment, no poden sobreviure sense una empresa que pagui les factures darrere».

En la seva opinió, la Xina volia reconeixement internacional, però la falta d'avanços en el futbol local -reflectida en els últims fracassos de la selecció- haurien fet que les autoritats es comencessin a avergonyir de la despesa excessiva en fitxatges i salaris.

De fet, en els últims dos anys la CFA, la federació nacional, ha anunciat successives reformes per a impedir que els clubs continuessin gastant milionades en estrelles internacionals en considerar-ho totalment insostenible.

«La Xina està quedant fatal»

El del Jiangsu no és l'únic cas: l'any passat, el Tianjin Quanjian, equip pel qual van passar Pato, Luís Fabiano o Witsel, va desaparèixer després de tallar llaços amb el seu patrocinador per un escàndol judicial, i enguany molts equips estan sobrevivint gràcies a inversions estatals.

I això és només en la Superlliga: en la segona i tercera divisió, més d'una desena d'equips van ser expulsats l'any passat per no complir amb les exigències financeres. I més clubs acabaran desapareixent, segons Wilson.

L'expert considera que l'«extraordinari» nivell d'ingerència política en el futbol ha tingut molt a veure en aquest declivi: «La gent de futbol o no és qui pren les decisions o no pot prendre-les perquè sempre han de tenir en compte la política. Amb gent de futbol al comandament, no veuríem ni una fracció de totes aquestes ridiculeses».

Però ara com ara, en el futbol xinès «tot pot canviar d'un moment a un altre» segons la voluntat d'algú poderós: «I llavors tots els plans han de canviar, i tots els milers de milions que s'han gastat de sobte s'han balafiat».

El fundador de Wild East Football creu que les autoritats no van entendre el difícil dels seus objectius: «Es van posar a llançar diners, però no és que hi hagués un pla. la Xina pensava que construir el futbol és com construir ponts o ferrocarrils».

Si bé encara és difícil pronosticar què passarà amb el futbol a la Xina, alguna cosa és clar: «Estan quedant fatal».

Wilson, que porta dues dècades seguint el futbol del país asiàtic, ja ni tan sols creu que sigui possible fer que la selecció sigui una de les millors a nivell mundial cap a 2050, tal com volia Pequín.

I tampoc que els Drogba, Mascherano, Oscar, Hulk, Lavezzi, Carrasco, Pato, Anelka o Ramires continuïn volent portar les seves carreres a la Superlliga: «No crec que tornem a veure a aquesta mena de jugadors venint a la Xina fins que les finances (dels clubs) siguin més racionals. I portarà molt temps. Parlem d'uns 20 anys».