Diari Més
José Aurelio Suárez

Jugador del Gimnàstic de Tarragona

«Volia jugar i sentir-me valorat com a porter»

José Aurelio Suárez se sent molt a gust a Tarragona i vol ajudar a l'equip a assolir els seus objectius

José Aurelio Suárez davant d'una de les porteries del Nou Estadi, on haurà de tornar a demostrar que és un porter de gran nivell.

«Volia jugar i sentir-me valorat com a porter»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com s'està trobant a Tarragona?

—Molt bé, molt content i amb molt bones sensacions. Sobretot, feliç.

—Feliç, per què?

—Perquè m'he trobat un equip que és com una família, la ciutat m'encanta i em sap greu que l'afició no pugui estar amb nosaltres.

—Durant el mercat d'hivern, el Nàstic va estar molts dies buscant un porter. Al final, arriba José Aurelio Suárez. Quan van contactar amb vostè per venir a Tarragona?

—L'opció de venir al Nàstic va ser molt ràpida. El meu representant em va avisar un divendres i el dissabte ja estàvem fent la maleta.

—Què li passa pel cap a un futbolista amb contracte a Segona Divisió A, amb el Girona, per rescindir i fitxar pel Nàstic, que juga a Segona B?

—No vaig tenir cap dubte. La meva situació a Girona no va ser gaire bona, no vaig tenir protagonisme i volia jugar i sentir-me valorat com a porter.

—Ha passat pel Barça B, pel Girona i ara juga al Nàstic. Li agrada Catalunya o no ha tingut ofertes de fora?

—Porto molts anys a Catalunya, pràcticament onze anys. Sí que és veritat que m'he recorregut molts equips catalans, però estic molt content en aquesta terra i he tingut molt bons companys aquí, i això és amb el que em quedo.

—En quin moment va començar a pensar que el seu futur al FC Barcelona no passaria de jugar al filial?

—Quan jugues al Barça, jugar al primer equip és difícil. Els sis anys que vaig estar allí vaig créixer molt com a porter i, sobretot, com a persona.

—Formar part del Barça és tan gran com es pot apreciar des de fora?

—Sí, perquè és un club molt gran, un dels millors del món. No són tan sols els valors que t'inculquen com a futbolista, que són molt bons, sinó que són encara millors que els que t'inculquen com a persona.

—Amb quins jugadors ha entrenat del primer equip del Barça que recordarà tota la vida?

—Amb Messi. També Busquets, Ter Steguen, Jordi Alba...

—Què va passar a Girona que no va acabar de quallar?

—Era un projecte de futur i, el primer any que vaig ser allí, vaig estar lesionat. Després, pel motiu que sigui, no vaig tenir cap oportunitat. Em quedo amb què el temps que vaig estar allí vaig donar-ho tot, vaig ser un professional.

—Quan el va trucar el Nàstic li van prometre la titularitat?

—Cap equip et pot prometre que has de jugar. Vaig venir aquí amb la intenció de tenir minuts, però hi ha altres companys, com Gonzi o Parra, que estan entrenant molt bé. Vaig venir a seguir treballant, com ho estava fent a Girona.

—El va sorprendre ser titular a les primeres de canvi?

—Sí que és veritat que quan arribes necessites una mica d'adaptació, però no va ser una sorpresa perquè em considero un porter que pot fer millor o pitjor les coses, però sóc treballador.

—La mitjana d'anys de la porteria del Nàstic, amb vostè, Gonzi i Parra, és de les més baixes de la categoria. Aquest fet atípic pot ser positiu per llençar un missatge als porters joves?

—És veritat que la majoria d'entrenadors busquen porters que tinguin experiència, però jo considero que no pel fet de tenir més partits jugats significa que rendiràs millor que un porter de 20 o 21 anys. Si un porter té qualitats, no és necessari que sigui veterà.

—Va salvar un gol cantat a Andorra. Creu que en aquests moments és quan s'aconsegueixen els ascensos?

—Els ascensos es guanyen gràcies als onze que estem en el camp. Estem en una molt bona dinàmica, però som un equip que porta catorze jornades sense perdre, que fa moltes setmanes que està líder i que està fent moltes coses bé.

tracking