Golejada per començar a somiar (5-0)

Migdia perfecte el que va viure un Nou Estadi que va presenciar un 5-0 d’aquells que serveixen per a omplir d’optimisme a un equip que, d’una vegada per totes, ha presentat la seva candidatura a ser el gegant del subgrup 3A de Segona Divisió B.

Tan sols una part de la primera meitat va ser visitant ja que, la resta del partit, per control del joc o per efectivitat de cara a porteria, va ser completament local. Bonilla, de penal, Pedro Martín, Fran Carbia, Pol Ballesteros i Brugui van ser els autors d’una golejada que hagués estat molt més agraïda amb públic al camp. Una defensa ferma, un centre del camp de menys a més i una davantera més efectiva impossible. Així, es pot somiar amb tot.

Moltes novetats a l’onze que va presentar l’onze de Toni Seligrat. Algunes, per les baixes i, d’altres, com acostuma a succeir pràcticament cada jornada, per decisió del tècnic. En defensa, hi havia dos canvis obligats. Un, en el lateral dret per la baixa per sanció de Carlos Albarrán i, l’altre, a l’eix de la defensa, pel lesionat Rueda. Tot apuntava que Pol Domingo podia ser el substitut en un indret o en l’altre, tot i que finalment no va ser de la partida. Javi Bonilla va actuar per la dreta i Marc Trilles, que retornava de sanció, al centre.

La medul·lar va ser per a Fran Miranda, Fausto Tienza i Francesc Fullana. Més equilibri, impossible a la sala de màquines. Cap canvi a l’extrem dret, amb Brugui com a amo i senyor, ni a la punta de l’atac, amb Gerard Oliva. A l’esquerra, on hi ha canvis cada setmana, li va tocar el torn a Fran Carbia, deixant Thomas Amang, el darrer inquilí com a titular en aquesta demarcació, a la banqueta.

La primera meitat va tenir dues parts ben diferenciades. L’equip de Jonathan Risueño va demostrar, des del primer minut, que no venia de pas a Tarragona. Va agafar les regnes del joc i va tenir el Nàstic a la seva mercè. Jugant de cantó a cantó, incidint inicialment per la banda dreta, on Jorquera va tornar boig a Joan Oriol i, en ocasions, permutant amb l’esquerra, on Bonilla patia i li faltava certa contundència en certes accions.

Les arribades, però, eren locals. Tímides, però es produïen. La primera, de Carbia, que va provar un tret als deu minuts que el meta va envaira córner. Aquest servei de cantonada el va enviar als núvols Fullana. Una badada de Bonilla, en el 20’, va habilitar un tret de Reina que va sortir llepant el pal dret d’Aliaga. El Nàstic patia, però va aparèixer Brugui. Sempre està en tots els gols l’extrem, que va arrencar dins de l’àrea i va ser objecte de penal. Bonilla no va fallar des dels onze metres i el Nàstic va respirar tranquil.

A partir d’aquest moment, va canviar tot. La pilota va passar a la teulada local i els de Seligrat van agafar el comandament del joc. Més alegres en atac i menys enganxats en un centre del camp que, amb el pas dels minuts, es va començar a esponjar. Oliva, que estava en totes les lluites, va disputar-ne una que va servir per deixar sol a Carbia qui, molt forçat, va disparar, a les mans del meta. En l’últim xoc d’Oliva del duel, mentre que el col·legiat va assenyalar falta a favor del Nàstic, els visitants van reclamar la segona groga del punta. En la protesta, el tècnic visitant, Jonathan Risueño, va ser expulsat amb vermella directa.

L’efecte Pedro Martín

Per precaució, Pedro Martín va entrar en la represa per Gerard Oliva. No era necessari arriscar absolutament res i, per aquest motiu, Seligrat va canviar el punta. Va ser arribar i triomfar. En la primera acció de l’andalús, es va trobar una esfèrica i, de cap, i gairebé sense voler, va superar Aliaga i va anotar el segon. També va entrar en el descans De la Espada, un retorn amarg perquè, si el Nou Estadi hagués estat ple, hauria rebut l’ovació que es mereix l’últim ídol a la davantera del Nàstic, aquell equip que va pujar de Segona B a Segona A i que, el primer any a la categoria de plata, va estar a punt d’ascendir a Primera.

El partit es va convertir en tot un festival a la segona meitat, amb un L’Hospitalet intentant escurçar distàncies i un Nàstic que aprofitava gairebé totes les ocasions que li arribaven. Com la de Fran Carbia, en el 74’, quan va rematar, de cap, una centrada perfecta de Fullana des de la banda dreta. Seligrat va decidir moure banqueta per tal d’oxigenar a l’equip, i també li va sortir rodó. Pol Domingo va entrar per Bonilla i, per Carbia un Pol Ballesteros que va marcar en la primera acció de què va disposar. Pilota llarga que l’extrem, ràpid i hàbil, recull dins de l’àrea i remata al fons de la xarxa.

Fins i tot, hi va haver temps perquè debutés Lucas Prudhomme, que va entrar al terreny de joc per donar descans a un Fullana que es va buidar completament, com la resta d’un Nàstic que comença a presentar candidatura a coses grans.