Diari Més
Pol Ballesteros

Jugador del Gimnàstic de Tarragona

«Afronto cada partit com si fos l'últim»

L’extrem del Nàstic té la intenció de consolidar-se en un equip que veu capacitat per a tot, encara que avisa que l’important serà el fet de no pensar més enllà del pròxim partit

Pol Ballesteros vol ser l'amo de la banda del Nou Estadi, motiu pel qual s'esforça en cada entrenament al cent per cent, amb la intenció de posar les coses difícils a l'entrenador.

«Afronto cada partit com si fos l'últim»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Pol Ballesteros afronta la seva segona temporada al primer equip del Nàstic amb la intenció de fer-se fort en el primer equip i jugar molts minuts tot i la feroç competència que hi haurà aquest curs en la zona atacant.

—Com es troba del cop que va rebre a la cara durant el partit contra el Mestalla?

—Bé, a poc a poc millor.

—Com va viure l’aparició de la covid-19?

—Va ser força dur. Estàvem cada cop millor, en línia ascendent, i l’aturada ens va matar una mica.

—Aquest mig any d’aturada provoca que baixi la motivació?

—Clarament. Al principi, quan encara no sabia si tornaríem a jugar o no, vaig seguir entrenant i encara seguia la motivació. Però quan passen els mesos i veus que la competició no tornarà, has de seguir, però no és el mateix.

—On creu que hauria arribat l’equip si la Lliga no s’hagués finalitzat prematurament?

—No ho sé. Feia setmanes que l’equip estava en bona dinàmica, anàvem cap a dalt. Òbviament, mai saps si els partits haurien anat millor o pitjor, però crec que hauríem quedat més amunt a la classificació.

—Quan vostè va arribar l’estiu passat de la cessió al Sabadell, va sentir en algun moment que passava un examen a Tarragona?

—No. Estar a Sabadell em va venir molt bé. Quan vaig tornar aquí sabia que no seria el focus d’atenció en ser un jugador jove de la casa. Vaig proposar-me venir a tenir minuts i crec que em va venir bé, ja que al final vaig acabar sent una mica la sorpresa.

—Què li falta a Pol Ballesteros per ser el jugador en el que vol convertir-se?

—Sobretot, prendre millor les decisions a dalt. Tinc molt clar que en aquest aspecte he de millorar molt i això intento cada dia. Se’m demanaran gols i assistències, però el que demana el míster és treballar en defensa i, després, que tregui el que tinc a dins.

—Com s’aprèn a prendre la decisió correcta en moments de tanta tensió?

—M’està costant. Intento veure vídeos, preguntar a gent que en sap, parlar amb companys... Crec que n’aprendré cada dia més i que la cosa anirà a millor.

—Des de fora es presumeix un gran nivell d’aquesta plantilla. I des de dins?

—També. Hi ha molta competència i això ens fa millors.

—El 4-3-3 li va com anell al dit.

—Sí, estem més a prop de l’àrea i tenim més ocasions. Als extrems ens va bé.

—Què li agrada més, jugar per l’esquerra o per la dreta?

—Per l’esquerra.

—Ha jugat en alguna ocasió de lateral?

—No, mai.

—Li importaria?

—No. Sé que en velocitat per la meva banda el rival no marxaria. És com tot, aprendre a jugar-hi.

—Què li està semblant la pretemporada?

—Està sent molt bona. L’equip ha fet un gran pas respecte a l’any passat. És molt complicat fer-nos gols i estem fent una pretemporada il·lusionant, tot i que hem de tenir els peus a terra. Té molt bona pinta.

—Hi ha molta competència a la zona atacant. Això espanta?

—No. Un ha de confiar en ell mateix i en les seves possibilitats i ha de treballar cada dia perquè l’entrenador tingui problemes a l’hora de confeccionar l’onze.

—L’altre dia, contra el Zaragoza, va fer un partidàs. El vaig notar extremadament motivat quan va entrar al camp. Per què?

—Cada partit és un món. Afronto cada partit com si fos l’últim. Vaig jugar tretze minuts contra el Barça i se’m van fer pocs. Volia demostrar al míster que tinc moltes ganes.

—Li tocava llençar el penal o el va demanar?

—El vaig demanar.

—Què li va passar pel cap quan el va fallar?

—Que l’hauria d’haver marcat, ja que m’hagués anat bé anímicament i m’hauria donat confiança per a afrontar millor el partit.

—Però no es va venir avall. El tema mental és molt important en aquest sentit.

—Efectivament. Tinc una persona amb la qual porto anys treballant el tema del coaching. Hi ha moments importants en els quals no jugues, i va bé tenir aquesta ajuda.

—Quin objectiu es marca a nivell personal aquesta temporada?

—Intentar ajudar a l’equip amb allò que pugui i marcar més gols que l’any passat, que em vaig quedar en un.

—I quina ha de ser la meta de l’equip?

—Pensar partit a partit. És un error pensar a pujar ja, tenint en compte el mes en el qual ens trobem.

—Quants anys es veu a Tarragona?

—De moment, un, que és el que em queda, però tinc ganes d’estar més temps aquí, ja que em trobo molt a gust a la ciutat i amb els companys.

—Per tant, li agradaria renovar?

—També m’ho han de proposar. Tot pot passar.

tracking