«Marxo satisfet, quan vaig entrar el club estava en situació d'abaixar la persiana»

Xavi Roch plega com a president el CE El Catllar després de quatre anys. Deixa l’entitat en mans de Francesc Armengol i ho fa molt satisfet per la feina feta tot i la complicada situació que es va trobar en la seva arribada. Ara, dedicarà tots els seus esforços a la seva tasca com a delegat del primer equip del Gimnàstic de Tarragona.

—Per què ho deixa?

—Perquè és una promesa que vaig fer quan vaig entrar. Vaig dir que en quatre anys intentaríem posar a punt el club a nivell esportiu, social i econòmic i ho hem fet. Vull donar les gràcies a tots els socis del club, col·laboradors, espònsors i els jugadors que han passat durant aquests quatre anys, així com els entrenadors del primer equip en aquesta època, Àngel Garcia, José Mora i Àlex González.

—S’ho ha pensat molt?

—A mesura que passaven els anys, cada vegada ho tenia més clar perquè, amb la feina del Nàstic i la família, era molt difícil de compatibilitzar. Volia acabar amb els projectes que vaig començar.

—Desgasta molt presidir un club de futbol?

—Pots delegar poc, perquè les juntes directives són de tres o quatre persones i has de tirar del carro tu. No és que desgasti, però tens unes obligacions que t’absorbeixen molt tot i ser un club modest.

—Quin és el seu millor moment com a president?

—Quan vam viure els dos ascensos consecutius, de Tercera Catalana a Segona Catalana i, de Segona, a Primera Catalana. A nivell social, vam començar amb 53 socis el 2016 i ara tenim 103 i, pel que fa al deute, també marxo molt satisfet perquè vam aconseguir passar de 63.000 euros a 23.000.

—I el pitjor?

—El primer any. Ens vam trobar denúncies al jutjat per part de proveïdors, d’Hisenda, de la Seguretat Social... Havíem de fer un pla de pagaments. El primer any vam decidir que cap jugador cobrés cap dieta, ja que els diners havien d’anar a parar a coses més urgents. La situació era per a abaixar la persiana.

—Què és més gratificant, ascendir o no baixar?

—Depèn de la categoria, però l’ascens a Primera va ser molt bonic.

—Es pateix més perdent un partit amb el CE El Catllar o fent-ho al Nàstic?

—Pateixo més amb el Nàstic per la senzilla raó que el Nàstic és avui en dia la meva feina. Depenc de què el club guanyi i que la pilota entri, del Catllar repercussió cap a mi, en aquest sentit, no existia.

—En quines mans queda el club?

—Un dels motius pels quals me’n vaig satisfet és perquè darrere ve una Junta Directiva de total confiança, liderada per Francesc Armengol. Es trobaran un club al dia, tot el contrari que nosaltres fa quatre anys, quan estava gairebé en fallida. Estic convençut que farà una gestió molt bona.

—Com s’aconsegueix reduir el deute d’un club modest?

—En principi, el que teníem clar era que el primordial era mantenir la subvenció de l’Ajuntament. Quan vam rebre el seu compromís, vam buscar espònsors i incrementar els socis. Havíem d’ajustar molt la partida per a la plantilla i, amb tot plegat, ho vam aconseguir.

—Quin creu que ha de ser el futur del CE Catllar?

—Esportivament, crec que la seva categoria és la Segona Catalana. La Primera Catalana és un premi, però per club, pressupost i poble el que li pertoca és la Segona Catalana.

—I el futur del futbol amateur?

—Ens hem de començar a creure que el futbol amateur tindrà cada vegada menys diners. Els clubs viuen de les subvencions dels ajuntaments i ja veiem com van. El futbol amateur haurà de ser amb gent que jugui perquè li agrada, no per diners.

—De delegat del CF Pobla de Mafumet a delegat del Nàstic. Per què comença aquest camí?

—Des de l’any 1985 vaig estar al Catllar, com a jugador, delegat... Entra un tal Manuel Gallego. Fa uns estatuts, una assemblea de socis, però a mi no m’agrada. Li vaig dir que eren uns estatuts que no eren legals i que venia a fer negocis. Els socis van votar al seu favor i, amb els dies, em van passar més informació que no era una persona neta. Llavors decideixo deixar el club. Em van fer un reportatge en premsa i es va donar la coincidència que el CF Pobla de Mafumet buscava delegat. Em va trucar el Josep Maria Grau, al qual li estaré agraït tota la vida, i vaig acceptar. Vaig començar allí de delegat, compatibilitzant-lo amb la feina a l’Ajuntament del Catllar. Per desgràcia, va morir el Josep Maria i vaig fer el salt cap al Nàstic. Li estaré agraït tota la vida.

—Com ha viscut aquesta temporada al Nàstic?

—Ha estat molt complicat. Un equip que baixa de Segona A, que té un bon pressupost, però que no va bé i la temporada es fa dura i llarga. La temporada vinent, a intentar fer les coses millor i a tornar a la Lliga Professional.

—Quin futur li veu al futbol post-coronavirus?

—Llegia una entrevista al president de la UD Las Palmas i ell creia que els territoris en fase 3 podran tenir públic als estadis. S’hauran de prendre mesures de previsió, però en 3, 4 o 5 mesos, quan arribi la vacuna, podrem fer vida normal. A nivell econòmic, clubs modestos depenen d’espònsors i ho passaran malament.