«Només hem sortit de casa en dues ocasions, per anar a comprar»

Jepi Selva és una institució de l’hoquei patins, no tan sols a Catalunya i a Espanya, sinó que també és un dels millors jugadors del món. Per aquest motiu, a banda de Lleida, Noia, Blanes, Vendrell i Reus Deportiu, el vallenc també ha triomfat a l’estranger. La campanya 2015-16 va militar al Viareggio italià, després va marxar dues temporades a Portugal, per a enrolar-se a les files de l’Oliveirense i, fa dos estius, va tornar a fitxar pel Viareggio, equip en el qual milita actualment.

—Com es troba?

—Bé, afortunadament estem bé. Aprofitant per fer coses a casa que amb el dia a dia no pots fer i amb la preocupació de la situació que estem vivint, tant a Catalunya com a Itàlia.

—Com li està anant la temporada esportiva?

—Enguany el club va haver de rebaixar les pretensions esportives i econòmiques i van començar un projecte per promocionar als joves de la pedrera. Fins al moment, estàvem en un bon moment entre els set primers classificats de la lliga italiana.

—Enyora la seva terra?

—Sí, evidentment. S’enyora molt la terra i sobretot la família i els amics, sobretot en aquests moments tan durs.

—Quan té previst acabar el seu projecte a Itàlia?

—De moment, tinc contracte fins al 30 de juny i encara no hem decidit què farem la propera temporada.

—La del Viareggio serà la seva penúltima aventura?

—No ho sé, no sé què depararà el meu futur i més en aquesta situació d’incertesa global.

—En quin equip li hauria agradat poder jugar?

—He tingut la sort que he pogut jugar en alguns dels millors clubs d’Espanya, Itàlia i Portugal. Crec que sóc un afortunat per haver pogut recórrer Europa treballant del que és la meva passió. Potser l’equip que m’hauria agradat jugar i no he fet és el Liceo de La Corunya.

—Itàlia-Portugal-Itàlia. Es nota que va deixar una bona empremta en la seva primera etapa al Viareggio.

—La primera temporada a Itàlia va ser realment màgica. Esportivament, el meu rendiment va ser molt bo i la química amb els tifosi i la ciutat va ser espectacular. Després de la meva experiència a Portugal, em van tornar a trucar i no ens ho vam pensar dues vegades. Fins el dia d’avui, puc dir que estem molt contents aquí.

—Malauradament, hem de parlar del coronavirus. Com ho està vivint a nivell personal?

—Doncs amb incertesa i preocupació. Incertesa perquè no saps com evolucionarà el virus ni les seves conseqüències i preocupació perquè tots els meus éssers estimats estiguin en bona salut i la situació es capgiri tan aviat com sigui possible.

—Viu amb la família allí?

—Sí, amb la meva dona Marina.

—Com està sent el confinament?

—De moment, el portem força bé. Només hem sortit de casa dues vegades, per anar a comprar. El temps l’ocupem fent esport a casa, fent coses que el dia a dia no et permet, llegint, mirant sèries i pel·lícules, estudiant…

—Hi ha algun problema amb les existències de matèries primeres?

—No. De moment, cap.

—Què fa a casa? Té un pla específic d’entrenaments?

—El preparador físic de l’equip ens ha passat una rutina a cada jugador de l’equip amb l’objectiu que no perdem la forma. Intento seguir-la i fer altres coses pel meu compte.

—Quines són les perspectives des d’allí?

—No em vull plantejar cap data perquè ja ens han allargat el temps de confinament tres vegades. Intento no pensar-hi i ser positiu que aquesta situació s’acabarà més d’hora que tard.

—Si la competició es donés per finalitzada, en quina situació quedaria el Viareggio?

—Setens classificats.

—Si la competició continua, quines metes s’ha marcat?

—Faré el que intento fer sempre, donar-ho tot en cada entrenament i en cada partit. Tenir la meva essència i, sobretot, fer gaudir al públic.