Els detinguts en la segona fase de l'operació Oikos queden en llibertat

Els vuit detinguts que van comparèixer ahir, dimecres, davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 5 d’Osca en relació amb la segona fase de l’operació Oikos, el presumpte tripijoc d’un partit de segona divisió de la temporada 2017 entre el Reus i el Valladolid, van quedar en llibertat amb càrrecs després de negar-se a declarar davant l’instructor.

El primer a comparèixer va ser el comptable de la Sociedad Deportiva Huesca, Carlos Laguna, i posteriorment ho van fer l’expresident del club d’Osca, Agustín Lasaosa, l’excap mèdic de l’equip, Juan Carlos Galindo, l’actual defensa del Real Zaragoza, i exroig-i-negre, Javier Pichu Atienza, el constructor Jesús Sanagustín, el jugador del Deportivo Íñigo López i el seu representant, Rodrigo Fernández.

Tots els representants legals d’aquests investigats van aconsellar als seus respectius clients no declarar mentre aquesta part del sumari continuï secreta a fi de conèixer les noves proves obtingudes per la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional, i comparèixer de manera voluntària una vegada aixecat el veto.

Així ho van confirmar als mitjans de comunicació els lletrats de Lasaosa i Galindo, José María Fuster i Bernardo del Roser, respectivament, els qui van manifestar, a més, la seva estranyesa per la detenció dels seus clients en estar processats per aquesta mateixa causa i estar ja a la disposició de l’instructor. El jutge va decidir mantenir les mesures cautelars acordades per als detinguts en la primera fase de l’operació, obligació de presentar-se en el jutjat i fiances, però no les va contemplar per als arrestats en la segona fase, Atienza, el comptable i el constructor, malgrat imputar-los càrrecs per corrupció entre tercers en l’àmbit esportiu i blanqueig. Segons van informar a EFE fonts judicials, el mateix instructor va ser qui va informar prèviament aquests investigats que no anava a prendre cap mesura cautelar contra ells malgrat continuar estant a la disposició del jutjat.

L’operació policial va motivar la pràctica de nous registres en les dependències del Huesca i en les del constructor a la recerca de documentació i de suports informàtics que poguessin determinar l’existència de pagaments en negre o de factures inflades. Les fonts citades assenyalaven que els agents van tornar a reclamar al comptable del Huesca les mateixes factures i documentació que ja havien lliurat a la UDEF en la primera fase de l’operació, així com una altra nova que no acreditaria en cap moment l’existència d’una «Caixa B». Aquesta peça separada de l’Oikos es recolza en una fulla manuscrita trobada en el despatx de l’expresident del Huesca en la qual se citen els noms de diversos dels detinguts al costat de diverses quantitats econòmiques conceptuades com a fons o préstecs.

També roman sota secret una tercera peça referent als telèfons encriptats que utilitzaven alguns dels detinguts, enviats mesos enrere a l’empresa de Singapur que els embeni perquè facilités el desencriptat de les dades. Les fonts consultades per EFE van qüestionar que aquesta empresa pugui facilitar per ordre judicial les dades d’aquests telèfons, valorats cadascun en més de dotze mil euros, en fonamentar-se el seu negoci en el secret de les comunicacions dels clients.