Els nervis s'instal·len a Tarragona

El futbol són resultats i, els que està protagonitzant el Gimnàstic de Tarragona en aquest inici de temporada, són molt negatius. Un partit guanyat de sis o cinc punts dels divuit en joc són dues estadístiques que despullen un equip ple de mancances.

La crueltat dels resultats sempre apunta la mateixa persona: l’entrenador. En el cas concret del Nàstic, Xavi Bartolo no té, ni molt menys, la major part de la culpa. El tècnic, que possiblement s’ha equivocat en algunes de les decisions preses, serà el primer a saltar si els resultats no acompanyen. De fet, una derrota al Nou Estadi contra el Castelló o, possiblement un empat, depenent de la imatge que ofereixi l’equip, podrien motivar un relleu a la banqueta molt abans del que molts clubs realitzarien tenint en compte que es tracta d’un equip completament nou i d’una estructura diferent a la d’anys anteriors.

Els nervis s’han instal·lat a Tarragona, però no tan sols pels resultats. La imatge que està oferint l’equip és molt negativa i un reflex d’aquesta situació és la penosa primera meitat que va realitzar el Nàstic aquest dissabte al Camp d’Esports de Lleida. En el segon acte, els de Bartolo van intentar reaccionar, van millorar, van jugar millor que el rival, però ja era massa tard.

Bartolo, com qualsevol tècnic que seu en una banqueta, té responsabilitat del que succeeix a la gespa, però potser l’entrenador no compta amb les eines adients com per a assolir els objectius marcats a principis de temporada.

L’entrenador sempre va mantenir que no finalitzar en primera posició no resultaria un fracàs, però que sí ho seria no acabar entre els quatre primers i, per tant, perdre’s la promoció d’ascens a Segona Divisió A. Després de la derrota a Lleida, Bartolo va reconèixer que «no sé si li falta qualitat», a la plantilla, tot deixant clar que «portem sis jornades i, si mirem els punts, no estem a l’alçada de les expectatives que hem generat». Per tant, l’entrenador del Nàstic està d’acord amb el fet que l’equip no està complint amb les expectatives.

La plantilla

El problema de fons és la plantilla. L’entrenador no és qui juga, ni qui defensa, ni qui crea ocasions ni qui marca gols. En aquest sentit, la plantilla grana ha decebut, i molt. Sergi Parés és el màxim responsable d’una planificació esportiva que, a dia d’avui, no ha rendit.

La baixa de Javi Márquez en el centre del camp no pot condicionar tant a un equip. A la medul·lar, Petcoff no està rendint al nivell de l’esperat, Viti viu castigat i l’entrenador no té més remei que apostar per jugadors que són del filial. Primer, Jorge Carreón, que ja ha baixat al CF Pobla de Mafumet i, dissabte, Óscar Sanz, que debutava amb tota la il·lusió del món però que no va poder evitar la derrota de l’equip.

En defensa, el Nàstic compta únicament amb sis efectius. Tres són centrals i, els altres tres, laterals. Cap dels centrals pot actuar com a lateral i cap dels laterals pot jugar de central. Aquesta problemàtica s’accentua encara més quan Xavi Bartolo decideix jugar amb tres centrals i dos laterals, ja que no hi ha relleus al banc exceptuant un home de banda.

A dalt, tres quarts del mateix. Pedro és una illa i tan sols Pol Ballesteros sembla demostrar que vol fer alguna cosa diferent. Els altres jugadors, per un motiu o per un altre, no entren en acció. Habran, Lolo Plá i Giner, que havien de ser importants, no tenen transcendència, Gerard Oliva està lesionat i de Joel Marín ningú en sap res. Moltes circumstàncies que posen al Nàstic al fil de l’abisme, sempre tenint en compte la lamentable situació a la taula classificatòria.

El partit contra el Castellón serà determinant, no per a la situació d’un equip al qual li queden tres quarts de temporada per endavant, sinó per als responsables de confeccionar-lo.