Punt de partida (2-2)

El Gimnàstic de Tarragona inaugura el caseller de punts amb un empat davant d’un Barça B superior al rival en molts moments, situació que va ajudar als tarragonins a aprendre com contrarestar determinades situacions, com les d’enfrontar-se a un equip que la toca més que tu. El Nàstic va acabar amb nou homes per la lesió de Pol Prats i l’expulsió de Pol Ballesteros, però va resistir fins al final.

El 4-3-3 és innegociable per a Xavi Bartolo en aquest inici de temporada, almenys d’entrada. El tècnic grana va tornar a apostar pels tres centrecampistes, amb què va igualar, en nombre, un Barça B que, quan vol, juga a una altra cosa.

Viti, perdonat després de demanar marxar i de no començar entrenant amb tot el que se li pot demanar, va ser l’eix d’una medul·lar on Petcoff, tot i que havia arrossegat molèsties al llarg de la setmana, també hi era. Completava el trident el sorprenent Carreón, que segueix acumulant minuts a Segona Divisió B.

A dalt, la gran sorpresa era Pol Ballesteros, concretament a la banda dreta. La seva titularitat comportava una situació que encara cridava més l’atenció, com ho era la suplència de Jonathan Pereira, un dels pilars del projecte de l’intent de retorn a Segona A. Habran, a l’altra banda i Pedro, a dalt, completaven la tripleta atacant. On no hi va haver canvis va ser a la porteria i a la defensa on, tot i encaixar tres gols contra el Llagostera, van jugar els mateixos.

No es pot començar pitjor un partit que com ho va fer el Nàstic a Sant Joan Despí. Ni va ensumar l’esfèrica en els primers minuts de joc, en els quals, a més, les imprecisions sovintejaven a les botes dels futbolistes visitants, que semblava que actuessin amb por davant del gegant de la possessió de la categoria. Ara bé, si no tens la possessió, pressiona, que és el que fan la majoria dels equips. Però tampoc. I, si a tot aquest cúmul de despropòsits se li suma el fet que estàs despistat a pilota aturada, et pinten la cara. I així va ser.

Minut 2. Riqui Puig posa un córner des de la dreta de Bernabé i, completament sol, des del punt de penal, remata Jorge Cuenca. Impossible d’atrapar per al meta del Nàstic, el qual va haver de convertir-se en protagonista en una acció posterior. Va ser la dels vuit minuts, quan Morer va endinsar-se per la dreta fins a la línia de fons i la va centrar cap a un Abe que va rematar perfecte. El meta, però, va elevar-se per a desviar el perill de forma miraculosa. El Nàstic no trobava ni el seu joc ni a si mateix. El Barça B, gairebé de forma involuntària, monopolitzava el joc i les ocasions, com la de Collado, en el 14’, de falta, que va marxar fregant la fusta.

Viti, al pal

Alguna cosa va canviar al quart d’hora d’enfrontament, quan va despertar un Nàstic que va tenir l’empat. Va ser Viti qui, després d’una gran acció de Pol Ballesteros per l’esquerra, amb centrada per la dreta inclosa, va rematar, de cap, al pal. La pilota li arribava molt tèbia. El futbolista ho sabia i va lamentar-se de l’acció. Habran va recollir el rebot, va rematar de xilena, però l’àrbitre li va assenyalar falta.

Poc a poc despertava el Nàstic. Funcionava la societat Bernabé-Goldar-Viti-Pol Ballesteros. Un jugador per línia que estaven fent rutllar a l’equip. Poc a poc, la cosa carburava i va aparèixer un convidat inesperat, un futbolista que quatre minuts abans havia enviat una pilota als núvols quan estava sol com un mussol dins de l’àrea. Doncs en el 41’ va pujar l’empat. Recuperació de Petcoff, passada cap a Carreón, qui assisteix al punta, el qual defineix perfecte: amb cama esquerra, ras i per sota de les cames del porter.

Petcoff no pot més

Xavi Bartolo va haver de deixat al vestidor a Petcoff en el descans, ja que el centrecampista no podia més. Lolo Plà va entrar per ell. El Nàstic va jugar amb la inèrcia del final de la primera meitat, però van ser cinc minuts escassos bons, suficients perquè Juan Rodríguez enviés un córner al travesser. Després, monòleg blaugrana. Control total dels de García Pimienta, que es va traduir en la jugada del partit. Paret infinita entre le tarragoní Guillem Jaime i Reis i gol d’aquest primer que es va plantar al davant de Bernabé. D’aquells gols que s’han de guardar a la retina.

Va posar tota la carn a la graella Xavi Bartolo amb l’entrada d’Albarrán per Pol Valentín i de Pol Prats per un Habran inexistent. Tres minuts després, lesió de Pol Prats, que va haver d’abandonar el terreny de joc. Pitjor no li podia anar al tècnic ni a l’equip que, tot i les dificultats, es va tornar a aixecar. Goldar, el líder de la defensa i segurament un dels de l’equip, va enlairar-se per rematar una gran centrada de Bonilla, de falta, des de molt lluny.

Amb l’empat i el Nàstic en inferioritat, el duel es va tornar boig, qualsevol dels dos podia marcar.

Al final del duel, Pol Ballesteros va ser expulsat amb vermella directa en tallar un contraatac molt perillós que, segurament, hauria posat en problemes als tarragonins.

FITXA TÈCNICA

Barcelona B. Iñaki Peña, Morer (Saveiro, 80’), Jorge Cuenca, Araujo, Guillem Jaime, Monchu, Riqui Puig, Reis (Ferran Sarsanedas, 68’), Hiroki Abe, Abel Ruiz (Marquès, 86’) i Collado.

Gimnàstic. Bernabé Barragán, Pol Valentín (Albarrán, 69’), David Goldar, Juan Rodríguez, Javi Bonilla, Viti, Damián Petcoff, Carreón, Pol Ballesteros, Pedro Martín i Romain Habran (Pol Prats, 69’).

Gols. 1-0, Jorge Cuenca (2’); 1-1, Pedro Martín (41’); 2-1, Guillem Jaime (54’); 2-2, David Goldar (75’).

Àrbitre. Julio Fermín Leo Ollo (Navarrès). Va mostrar la targeta groga al local cuenca; i als visitants Carreón, Pedro Martín i Viti. Va expulsar amb vermella directa al visitant Pol Ballesteros (89’).

Incidències. L’Estadi Johan Cruyff va acollir a 2.546 espectadors. Abans de començar el partit es va guardar un minut de silenci en memòria de Xana, la filla de Luis Enrique Martínez, exentrenador del Barça o de la Selecció Espanyola, entre d’altres.