«Vull que identifiquin el CBT a Tarragona com a un projecte de tots»

—A principi de temporada es va fer càrrec del cadet masculí A del Club Bàsquet Tarragona. Com ha viscut aquesta temporada en la màxima categoria formativa de Catalunya?

—Des del principi molt motivat i il·lusionat amb el projecte. Ja portàvem un any de feina al darrere i són un grup molt fàcil d’entrenar. La categoria al final és un premi a aquest treball i cada dia en són conscients.

—En aquest equip hi ha jugadors de gran nivell. Com veu el seu futur immediat?

—Amb la generació cadet d’enguany, tenim un volum considerable de jugadors, ara els toca treballar més que mai i el seu futur passarà pel seu nivell d’exigència i entrega.

—Alguns jugadors de l’equip cadet ja estan entrenant algun dia amb el primer equip del club. Com han encaixat aquest èxit els jugadors?

—Jo no parlaria d’èxit. Al final són nois que ja porten algun any més amb tecnificacions amb el primer equip i estan encantats de tenir a Berni Álvarez una estoneta a la setmana per poder millorar encara més.

—L’equip porta una gran segona volta de la competició. Quina ha estat la clau de l’èxit?

—La clau són ells i sempre ho seran. Fa molt que juguen junts, es coneixen des de petits quan jugaven uns contra els altres i en aquesta segona volta els partits ajustats normalment s’han decantat al nostre favor.

—Com és una setmana d’entrenament d’un cadet preferent del CBT?

—Enguany entrenem quatre dies a la setmana. Tenim una de les sessions a principi de setmana on també participa el nostre cadet interterritorial de forma voluntària on el treball és molt específic i individual. Les altres tres sessions són amb l’equip cadet preferent i molts dels jugadors dels equips de sota entren en dinàmica i alguns han disputat minuts en partits.

—Els jugadors estan entrenant les hores suficients?

—Dins de les limitacions que té la ciutat en infraestructures, no ens podem queixar. L’equip tomba per entrenar però entrena. Tenim tots els equips entrenant en pistes senceres, mentre que altres clubs de la ciutat no tenen aquesta sort, tot i que en general és fan poques hores.

—Analitzant de forma més global la pedrera del club, com veu la pedrera del CBT?

—Tenim molt bona pedrera i això ho demostra quan podem veure gent de la casa jugar i entrenar al primer equip, perquè això és símptoma que la base està al nivell del que reclama el sènior i així és més fàcil créixer.

—Quins aspectes es podrien millorar?

—Portem un temps dedicant hores fora de competició, treballant individualment amb els jugadors i penso que encara li hem de treure més suc i ens falta un campus d’estiu amb nom i cognom dedicat a la millora dels jugadors.

—Creu que el model CBT Km0 es pot tornar a repetir en breu?

—Amb els júniors d’enguany que ja tenen minuts amb el primer equip, alguns encara de primer any, i els cadets que pugen a entrenar, jo et diria que això no ha parat mai. Evidentment, som una província petita i va a generacions però, com et deia abans, si la base treballa, estarem al nivell per seguir nodrint el sènior.

—Aquesta temporada el Club compleix 40 anys. Com valora aquests 40 anys d’història?

—Són molts èxits i entrebancs, però el club segueix viu, potser cal fer crítica de les ensopegades per no tornar a caure amb les mateixes pedres, però així és la vida, no?

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria?

—Quan era jugador de l’escola Lestonnac l’Ensenyança, i cada quinze dies anàvem amb tots els amics a veure el CBT i era igual si perdien o guanyaven. Sempre marxàvem contents i bocabadats, em quedo amb aquest moment perquè és el que m’agradaria que tinguessin totes les nenes i nens de Tarragona.

—Com voldria veure al club d’aquí a 40 anys més?

—Amb un pavelló propi i no municipal, amb una ciutat que sigui del color que sigui, identifiqui el Club Bàsquet Tarragona com un projecte conjunt, de totes i tots, per Tarragona.