Diari Més
Pol Prats

Jugador del CF Pobla de Mafumet

«Si la Pobla segueix jugant, competint i gaudint com fins ara, pot acabar quarta»

El futbolista del filial grana agraeix al Nàstic la confiança, ja que «he estat gairebé un any lesionat i han continuat confiant en mi»

Pol Prats, sobre l'herba del Nou Estadi, on espera triomfar i consolidar-se com a professional.

«Si la Pobla segueix jugant, competint i gaudint com fins ara, pot acabar quarta»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Pol Prats porta a l’esquena el dorsal número 30 al Gimnàstic de Tarragona. Tot i això, ell és jugador del filial, el CF Pobla de Mafumet, amb el qual fa aproximadament un mes que juga després d’una greu lesió i d’una recaiguda que el van mantenir durant molt de temps de baixa. La lesió al tendó conjunt de l’isquiotibial dret ha resultat un malson que, per sort per al futbolista, ha posat punt final.

—Com ha viscut tots aquests mesos lesionat?

—Durant la Setmana Santa de l’any passat, em vaig notar molt carregat en un entrenament. A mitjan sessió vaig notar una punxada i em van dir que era un trencament muscular, que no passava res. Vaig assumir que estaria dos mesos de baixa i, quan va passar el primer mes, em van dir que m’havia d’operar. Vaig decidir no fer-ho i em vaig tornar a trencar del mateix. Va passar tot l’estiu i el primer dia de pretemporada, el 9 de juliol, vaig tenir males sensacions. Al final, em vaig acabar operant i fins ara, lluitant per intentar tornar a estar al màxim.

—Les lesions acostumen a tallar carreres de futbolistes. Vostè, tot i els problemes, continua aquí. Nota que el Nàstic confia en vostè?

—Sí. Estic molt content perquè sempre han confiat en mi. No puc tenir cap queixa en aquest sentit. Estic molt agraït perquè he estat lesionat durant gairebé un any i han seguit apostant per mi.

—Com és això d’entrenar amb el primer equip del Nàstic?

—És una gran experiència. Al principi, una mica nerviós, però poc a poc vaig agafant confiança.

—Què tal és Enrique Martín?

—Molt bo. És un pes molt gran en el vestidor. Et dona confiança sempre.

—El coneixia abans que arribés al Nàstic?

—No.

—No havia sentit a parlar d’ell?

—Mai.

—Parla molt amb Viti i amb Salva Ferrer?

—Tots tres anem sempre junts en el vestidor. A més, visc amb Salva a la res.

—I com estan vivint ells aquest moment tan dolç, jugant tants minuts amb el primer equip?

—De jugar a Tercera Divisió a Segona Divisió A el canvi és molt gran. Al principi, una mica cohibits, però el futbol és futbol.

—Com porta entrenar amb el Nàstic uns dies, després fer-ho el divendres amb la Pobla i jugar al filial el cap de setmana?

—Això és el que m’està costant més. La plantilla de la Pobla és completament nova. A més, la gespa dels camps de Tercera és diferent.

—Creu que tindrà algun minut amb el primer equip aquesta temporada?

—Sempre ho somies, però primer, l’entrenador ha de confiar en mi. Després, que jo demostri que estic bé jugant a la Pobla.

—Com està la Pobla?

—Ara estem en una dinàmica positiva, molt units tots. Hi ha molt bon ambient al vestidor i estem molt a gust amb l’entrenador. Ens vénen tres partits en una setmana

—Creu que és possible la quarta plaça?

—Jo crec que sí. Si seguim així, com estem jugant, competint i gaudint del futbol, crec que és possible. Molt difícil, però possible.

—Quant li queda de contracte amb el Nàstic?

—El que resta d’aquesta temporada més una altra.

—Li han proposat renovar?

—M’han dit alguna cosa, però res segur.

—Vol renovar?

—Sí. Estic molt a gust aquí.

tracking