Diari Més

Rafel Pintado: Expresident del Club Bàsquet Tarragona

«Els que treballem pel club no busquem llegats, ho fem pel bé del CBT»

L’expresident del CBT va ser una peça determinant per al creixement del club

Rafel Pintado, segon per l'esquerra, ha estat un dels presidents més representatius del CBT.

«Els que treballem pel club no busquem llegats, ho fem pel bé del CBT»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Quan es posa al capdavant del club i per què ho fa?

—L’any 1997 en Xavier Mas deixa la presidència i el substitueixo.

—Quina era la seva vinculació amb el club quan hi va entrar?

—Sóc un dels fundadors del club.

—Quants anys va ser president?

—Deu anys com a president (1997-2007) i un total de 30 anys a la Junta.

—Abans de ser president, què feia dins del CBT?

—Com la majoria dels fundadors, he fet de tot: jugador, entrenador, directiu i totes les feines que no tenen nom i que es fan dins d’un club i no es veuen.

—Durant els seus anys com a president, com imaginava el primer equip a nivell professional? Competint en categories LEB, com ha fet en els últims anys, o fent-ho d’una forma més modesta?

—Vaig agafar el club en la categoria EBA i després de viure a principis dels 90 la lliga de Primera B, el somni era pujar a lliga LEB. Aleshores, només hi havia una competició LEB. La temporada 2000-01 es crea la LEB2, demanem jugar-hi i ens donen una plaça. Fem un equip potent i ens quedem a les portes de pujar a LEB1, cosa que aconseguim la temporada 2001-02. És evident que ens vèiem lluitant per pujar a l’ACB, per què no? Vam tenir la sort de poder jugar dues fases d’ascens a aquesta categoria.

—Per què deixa la presidència?

—Després de 10 anys, l’última temporada (2006-07) perdo la il·lusió i les ganes. Baixo el braços i el hobby es transforma en feina, i quan passa això...

—Va seguir vinculat al club una vegada va deixar de ser president?

—No. Després de 30 anys, i la baixada d’adrenalina, crec que no he de continuar vinculat a la Junta, almenys en un parell d’anys mínim. Sobretot, perquè es vegi també un canvi en la estructura del club, ja que, si no, sembla que marxes però que no vols marxar.

—Quin és el seu millor record com a president? Quin seria el seu llegat dins del club?

—És molt difícil pensar en una sola cosa. En 10 anys n’hi ha hagut molts. Potser un dels significatius seria quan vam guanyar la Copa Príncipe a Algesires, o quan vam posar 3.000 persones al Pavelló del Serrallo i vam haver de tancar les portes en el cinquè partit del play-off d’ascens a LEB1. No ho sé, n’hi ha molts. Quin llegat he deixat? Crec que la majoria de persones que treballem en una entitat no busquem deixar llegats, treballem pel bé de l’entitat, faràs coses bones i t’equivocaràs en d’altres.

—Quin diria que ha estat el seu pitjor moment com a president?

—Potser el moment més dur va ser quan vaig presentar la meva dimissió a la Junta Directiva.

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria? (Encara que no fos sota el seu mandat).

—Tal com he dit abans, en 30 anys és molt difícil, però potser per a molts de nosaltres un dels més rellevants va ser quan, una colla de nanos el més gran amb 22 anys, a l’estiu de 1978, després d’un estiu calent amb anades i tornades, suports i pals a les rodes ens vam oficialitzar com a club, i que podíem competir amb el nostre nom, el Club Bàsquet Tarragona.

—Segueix vinculat al CBT?

—La meva vinculació és com a soci i sempre obert a qualsevol cosa que el club pugui necessitar.

tracking