Sergi Bru: «Tarragona té sobrada experiència i potencial per a tenir un equip a LEB»

Sergi Bru va ser president del Club Bàsquet Tarragona en una de les millors èpoques de l’entitat tarragonina. Amb el primer equip lluitant per objectius molt ambiciosos, la base va créixer amb un Bru que segueix ara a la Junta Directiva sota el mandat de Jacint Rodríguez.

—Quan es va posar al capdavant del club?

—Arribo a la presidència del club el setembre del 2007, en un moment de renovació posterior a la dimissió de Rafa Pintado a finals de la temporada 2006-07.

—Quina era la seva vinculació amb el club?

—De petit, jugava a bàsquet a la Salle Tarragona, que era una de les escoles vinculades al club. El CBT havia començat a destacar i estava en ple creixement. Ja era la referència del bàsquet a la província. L’any 1991 em van agafar per jugar amb el juvenil del CBT, que era un equip format per nois de tota la província. Va ser una gran il·lusió. En marxar a estudiar a Barcelona, vaig desvincular-me de l’entitat.

—Quants anys va ser-ne president?

—Vaig ocupar el càrrec durant un mandat de quatre anys i no em vaig presentar a la reelecció.

—Abans de ser president, quina tasca realitzava al CBT?

—A l’octubre del 2006, em vaig incorporar a la Junta Directiva del CBT. Hi havia una voluntat de dirigents històrics d’incorporar noves persones i noves idees. En aquella època, vam definir i presentar un ambiciós pla estratègic que ens va acompanyar uns quants anys.

—Mentre presidia el club, com imaginava el primer equip a nivell professional? Competint en categories LEB com ha fet en els últims anys o fent-ho d’una forma més modesta?

—En aquells anys vam tenir l’equip a LEB Plata i es va aconseguir l’ascens a LEB Or. Van ser temporades amb projectes modestos de bàsquet professional, fent equilibris i retallades constants. Tot plegat, una conseqüència de la difícil situació que arrossegava l’entitat i del context de crisi econòmica d’aquells anys. Malgrat això, sempre he cregut que Tarragona té sobrada experiència i potencial per a tenir un equip LEB que representi la ciutat. El somni és fer-ho amb jugadors majoritàriament de la casa.

—Per què deixa la presidència?

—Perquè no em presento a la reelecció per motius personals.

—Va seguir vinculat al club una vegada va deixar de ser president?

—En finalitzar el meu mandat m’incorporo a la Junta Directiva de la Loli Salas i, a continuació, a la de Jacint Rodríguez fins a dia d’avui. La seva feina al capdavant del club ha estat fonamental per mantenir viu el projecte del CBT.

—Quin és el seu millor record com a president?

—Recordo la final a quatre del play-off d’ascens a LEB Or que vam jugar a Fuenlabrada la temporada 2008-09, amb tres o quatre autocars d’aficionats animant a l’equip. També destacaria, una curiositat inoblidable: la visita de la comitiva dels Lakers al pavelló del Serrallo el gener del 2010 amb el seu General Manager al capdavant, en Mitch Kupchak. Dos anys abans, aquell individu havia signat el contracte de Pau Gasol com a nou jugador de L.A.L! Van ser anys de canvis en la manera de gestionar el club, amb la creació de la figura del director general, de fer esforços per mantenir l’estructura de base i les escoles vinculades i d’una clara aposta per treballar amb jugadors de casa, que va acabar amb Berni Álvarez a la banqueta del primer equip.

—Quin diria que ha estat el seu pitjor moment com a president?

—La mort de la Mireia Daniel, jugadora de la base, després de mesos patint una greu malaltia. Era una nena extraordinària.

—En els 40 anys d’història del club, amb quin moment es quedaria? (Encara que no fos sota el seu mandat).

—La temporada anterior a la meva incorporació a la junta, el CBT va jugar una ronda eliminatòria del play-off d’ascens de LEB Or a l’ACB. Veure el pavelló del Serrallo ple d’aficionats, és tota una experiència. Vam tocar el cel amb la punta dels dits!

—Segueix vinculat al CBT?

—Sóc membre de la Junta Directiva i pare de jugador de la base.