x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
27 º
20.52 Km/h
Patinatge de velocitat
Júlia Espín es col·loca els patins a les instal·lacions del Club Gimnàstic, on hi ha una petita recta on ella i la resta de companys poden practicar, tot i que amb moltes limitacions.

Júlia Espín assegura el futur del patinatge de velocitat a Tarragona

Júlia Espín es col·loca els patins a les instal·lacions del Club Gimnàstic, on hi ha una petita recta on ella i la resta de companys poden practicar, tot i que amb moltes limitacions.

Júlia Espín assegura el futur del patinatge de velocitat a Tarragona

La jove, de 12 anys, ja ha guanyat tornejos nacionals i internacionals

Actualitzada 13/06/2018 a les 08:38

Júlia Espín Real té clar als seus dotze anys quina és la seva passió i fins a on vol arribar. El patinatge de velocitat és allò que més li agrada a la jove tarragonina, i poder arribar a ser professional, i una de les millors, és la seva meta. Actualment, aquesta jove, que milita a les files del Club Gimnàstic, és un dels majors valors de l’esport tarragoní. Compta amb multitud de campionats a l’esquena i ja s’ha fet un nom no només a nivell català, sinó que també a nivell espanyol i internacional. Amb ella, el futur del patinatge de velocitat està assegurat.

Fa un mes es va proclamar campiona d’Espanya en un torneig en el qual la tarragonina va ser la reina absoluta. «Vam anar al Campionat d’Espanya a Pamplona els dies 12 i 13 de maig. A la final, totes estàvem molt nervioses, i vaig aconseguir dos ors. La final dels 1.500 metres línia no es va disputar, ja que va ploure, i no es disputarà mai», explicava la jove, qui, tot i la seva joventut, demostra una gran maduresa i que té les idees molt clares. Abans, però, Espín també va deixar la seva empremta al país veí. «A França, durant la Setmana Santa, també em vaig emportar un or, en una competició internacional que s’anomena les Tres Pistes. Van ser tres dies genials. Són tres pistes molt diferents, que no s’assemblen en res entre elles», detallava.

Júlia Espín és capaç de córrer a una velocitat de 35 quilòmetres per hora sobre els seus patins, amb els quals, de vegades, ha de fer una tasca d’estratègia, ja que «en els 500 esprint has de sortir al màxim. Quan disputes un 3.000, has de regular-te més».
La tarragonina té ben clar que ha de viure el dia a dia i anar comprovant a poc a poc fins a on pot arribar, ja que «jo no em poso metes concretes, ja que m’agrada anar veient què passa en el dia a dia. No podem saber mai què succeirà en el futur i sempre ens hem d’esforçar per a poder arribar el més lluny possible». Això sí, el que té clar, a banda que vol estudiar Medicina, és que «m’encantaria formar part de la Selecció Espanyola. Vull dedicar-me al patinatge però més aviat com una afició. Veurem què passa».

La corredora assegura que el patinatge «és un esport que requereix molt treball d’equip, ja que has d’ajudar a les teves companyes. Perquè el vent no afecti tant a la companya que he de protegir, ens posem per davant d’ella i, quan ha d’atacar, està més descansada. És un esport de molt de contacte, ens toquem molt amb les altres participants, i caiem en moltes ocasions».
Són dos anys els que fa que Espín vesteix la samarreta del Nàstic, encara que «patino des dels tres anys a casa». Estudia al Col·legi Sant Domènec de Guzmán, on Alexandra Palos, la seva entrenadora i consellera, la va convèncer per marxar al Nàstic.

«Al final, li vaig dir que sí. Estic molt agraït tant a ella com als meus pares per tot el que estan fent per mi. Sense ells no podria estar practicant l’esport que més m’agrada». Els patins, la roba, els desplaçaments i tots els costos que té practicar aquesta modalitat esportiva van a càrrec dels pares de Júlia Espín, com passa amb la resta d’esportistes de la secció. Ella ho té clar, i ho agraeix.

El somni d’un lloc per a entrenar, a prop
Un altre somni de Júlia Espín és el de comptar algun dia amb un bon lloc per entrenar. «Nosaltres entrenem al far de Tarragona. És una recta llarga, però hi ha massa carbó. Hem tingut alguns incidents amb ciclistes i amb gent que passeja als gossos», assegura la jove, tot lamentant-se que «ara, a més, entrenem al pàrquing de Bonavista. L’asfalt està destrossat, i necessitem urgentment instal·lacions. Ens encantaria poder gaudir d’un indret per entrenar, encara que em conformaria amb una zona ben asfaltada i pintada. A Bonavista estem tenint problemes amb nens que passen per allí, i hi tenen tot el dret, ja que en el fons, és el carrer». Javier Villamayor, regidor dels Jocs Mediterranis, obre una escletxa d’esperança, ja que «ens han demanat que s’asfalti un ample de dos metres o dos metres i mig per poder patinar. Ens sembla interessant per a donar-li més ús al velòdrom, i creiem que es podrà fer, ja que el cost no és gaire elevat. Ens convé a tots que l’anella tingui molta activitat». Caldrà veure què passa després dels Jocs.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes