Per fi!

Per fi. Per fi el Nàstic va tornar a guanyar a casa. Per fi, l’afició va marxar contenta a casa. I, per fi, alguns dels jugadors van poder reivindicar-se. Els tarragonins van golejar al Lugo (3-0) gràcies a una diana d’un Maikel Mesa que tornava a l’onze, una diana d’un Muñiz que tornava a somriure i un Tete que, amb el tercer gol dels seus, va arrodonir un partit espectacular.

Sorpreses tant a l’onze com al dibuix de Nano Rivas. Del 4-4-2 amb Barreiro i Uche d’Alcorcón, al 4-2-3-1 d’aquest diumenge amb Álvaro a dalt i Maikel Mesa realitzant les tasques d’enllaç. No va funcionar gens l’equip contra els madrilenys i, per tant, el tècnic del Nàstic havia de buscar algun revulsiu. Aquest va ser Álvaro.

Al darrere, les baixes a darrera hora de Pleguezuelo i Djetei van motivar que Xavi Molina i Arzo quedessin com a únics centrals disponibles. Per tant, tots dos a l’onze. Dimitrievski a la porteria, Kakabadze en el lateral dret, i Javi Jiménez a l’esquerre, en substitució del sancionat Abrahám. Jean Luc era la segona gran novetat. L’ivorià, després de quedar-se fora de l’última llista, titular en banda dreta, amb Morente a l’altre cantó. Tejera i Fali van continuar com a parella de mig centres.

Avui era el dia de tornar a somriure, el dia de la reconciliació amb el Nou Estadi. Ho sabien molt bé els jugadors i, després del ja tradicional inici de tempteig, ha estat el Nàstic el que va aconseguir fer-se amb el partit. No amb un control de pilota excessiu, sinó arribant amb més perill que el rival i protegint la porteria de Dimitrievski.

No va passar absolutament res fins al minut 15 de joc. Tot i això, l’espera va valer la pena, ja que al quart d’hora va arribar el millor de la primera meitat. Mesa és, sobretot, gol. Aquesta temporada, així ho ha demostrat, i també avui, ja que va ser ell el que ha aixecat a la gent de les cadires.

Passada llarga de Dimitrievski des de la porteria grana perquè Álvaro la reculli a la línia de tres quarts. Allí, el punta, sol, només podia fer una cosa. Mantenir la possessió fins tenir a algun company desmarcat i, un dels que millor ho fa, és Mesa, qui va veure com li arribava la centrada i, incrustant-se entre els dos centrals, va rematar de cap.

Vuitè gol

Era el vuitè gol de Mesa en el que va de temporada, amb què es col·locava com a pitxitxi de la categoria. El duel, llavors, ha entrat en una altra fase. Ni millor ni pitjor, diferent. El Nàstic, com és lògic, més tirat enrere i deixant a Álvaro com a referència ofensiva. Ell era el màxim perill dels tarragonins. D’ell naixi atot el perill. I ell va estar a punt de marcar el segon, en una acció en la qual, molt escorat, va disparar, a l’exterior de la xarxa.

S’animava el Nàstic. Encara volia més el conjunt de Nano. El Lugo, mentrestant, no veia forats, els que sí que va trobar Tete Morente que, en una acció màgica, va entrar d’esquerra cap al centre i, després d’un retall, va disparar. A les cames del porter Juan Carlos. El mateix Tete encara va tenir temps per aixecar al públic de les cadires amb una jugada amb túnel inclòs, de crack, que va acabar en córner.

El centre del camp, amb Fali entregat i un Sergio Tejera millor que en anteriors ocasions, funcionava. Només faltava el segon el de la tranquil·litat. I, no només va arribar el segon, sinó que el Nàstic en va marcar fins a tres, una situació que mai s’havia produït al Nou Estadi en la present campanya.

Es lesiona Fali

Tornava a tenir el Lugo més la pilota, però si tens la pilota i no ets capaç de saber què fer amb ella, no serveix de res. O de poc. I així, el Nàstic, sense que passessin moltes coses al camp, es va tornar a fer l’amo del joc. Fali, al quart d’hora, va demanar el canvi i entrava per ell Jon Gaztañaga. Home per home.

Però el canvi clau al Nàstic seria el següent, l’entrada de Juan Muñiz per Maikel Mesa. I és que l’asturià va enviar al fons de la xarxa la primera pilota que va tocar. Va ser en una acció per banda dreta de Jean Luc, que va servir a Muñiz i aquest, des de fora de l’àrea i amb la dreta, va afusellar Juan Carlos.

Amb el 2-0 se li va fer encara més llarg a un Lugo que no sabia què estava passant. Seguia amb el control de la pilota, però el futbol aquest diumenge s’havia aliat amb un Nàstic que, amb el partit completament trencat, en el cinquè dels minuts que va afegir el col·legiat, va marcar el que arrodonia la golejada. L’autor, Tete Morente, que completava, d’aquesta manera, un partit fantàstic.

FITXA TÈCNICA

NÀSTIC

Dimitrievski, Kakabadze, Arzo, Xavi Molina, Javi Jiménez, Fali (Gaztañaga, 59’), Sergio Tejera, Jean Luc, Maikel Mesa (Juan Muñiz, 74’), Tete Morente i Álvaro Vázquez (Dumitru Cardoso, 86’).

LUGO

Juan Carlos, Leuko, Bernardo, Josete, Kravets, Seoane, Pita, Jaime (Christian Herrera, 68’), Campillo, Albarracín (Fede Vico, 46’) i Barco (Chuli, 55’).

GOLS

1-0, Maikel Mesa (15’); 2-0, Juan Muñiz (75’); 3-0, Tete Morente (95’).

ÀRBITRE

Jorge Figueroa Vázquez (Andalús). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera, Álvaro Vázquez i Tete Morente; i als visitants Pita i Kravets.

INCIDÈNCIES

El Nou Estadi va acollir 6.047 espectadors. Abans de començar el partit, es va guardar un minut de silenci en memòria de l’expresident del Nàstic Joaquim Pons Mestres.