x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.28 º
3.6 Km/h
Nàstic
Les decepcions són constants a Tarragona, tot i que ara només cal pensar en aconseguir la permanència sigui com sigui.

Què li passa al Nàstic?

Les decepcions són constants a Tarragona, tot i que ara només cal pensar en aconseguir la permanència sigui com sigui.

Què li passa al Nàstic?

Són molts els motius que provoquen que l’equip tarragoní estigui en una situació tan delicada a deu partits del final de temporada

Actualitzada 26/03/2018 a les 19:06

Aquest Gimnàstic de Tarragona no funciona. O funciona a mitges. Ja se sap que quan les coses es fan a mitges... pot preveure’s com poden acabar. Alguna cosa, o moltes, s’han fet malament en aquest club perquè després d’una temporada tan desastrosa com la passada, sembla que no s’hagi après bé la lliçó. Des d’errades en la planificació esportiva (jugadors i, sobretot, entrenadors) fins a rendiments que estan molt per sota de l’esperat poden ser algunes de les causes que han portat als tarragonins a tornar a patir per la permanència en una temporada en què, en principi, no sembla tan complicat evitar les quatre darreres places de la taula classificatòria.

Ara, resten deu jornades per finalitzar el campionat, i el Nàstic haurà de suar, i molt, per continuar una campanya més a la categoria de plata. Després d’una primera volta més que discutible, el club va buscar canvis dràstics en forma d’un nou inquilí a la banqueta i de futbolistes que ajudessin a incrementar el nivell de la plantilla. Segurament, Nano agrada més que Rodri, però els resultats no indiquen que sigui millor. Almenys, de moment. I, molt possiblement, els futbolistes que van arribar en el mercat d’hivern tenen un nivell superior als que van marxar, però això també s’ha de demostrar a la gespa. No només és ser molt bo, haver jugat en equips que llueixen i venir amb bons números. És demostrar-ho i, de moment, pocs futbolistes s’estan salvant de la crema. Els motius de la mala temporada del Nàstic són molts, però tot seguit se n’enumeren uns quants.

1. El mal joc de l’equip
Aquest equip no juga bé, això és una obvietat. A banda de no haver tingut un sistema de joc concret al llarg de la temporada, costa molt trobar un partit en el qual la gent hagi marxat satisfeta a casa. Sí que hi ha hagut alguns duels fora de casa en els quals tot ha sortit bé, però en pocs d’aquests es pot afirmar rotundament que el Nàstic va jugar molt bé, i que va ser molt superior al seu rival. Està molt bé estudiar al contrari i intentar guanyar-lo gràcies a la tàctica, com molt bé va fer el Nàstic al Carlos Belmonte, contra l’Albacete (0-1) canviant el sistema, jugant amb cinc al darrere, i sent millor que el rival amb les seves pròpies armes, però també és necessari que l’aficionat sàpiga a què juga el seu equip, com ho fa i quins són els seus signes d’identitat.

2. Una bipolaritat molt perillosa
Ser el millor equip de la Segona Divisió A fora de casa és el que està salvant al Nàstic aquesta campanya. Els tarragonins han sumat 25 punts que, sumats als més que pobres 11 a casa, fan que en tingui 36, només tres més que un Cultural y Deportiva Leonesa que marca la zona de descens a Segona Divisió B.
Només el Sevilla Atlético és pitjor que el Nàstic a camp propi, i aquesta és una situació que està cansant, i molt, a una afició que, tot i que respon a les crides del club, es troba amb una decepció rere l’altra quan assisteix al Nou Estadi. Ara, arriben dos partits seguits a casa, contra Lugo i Valladolid, els quals seran determinants pel futur de l’equip.

3. Una plantilla que no acaba de funcionar
La plantilla que es va confeccionar a principis de temporada no va acabar d’arrencar. Futbolistes joves que no acaben d’agafar responsabilitats, d’altres que continuaven de la campanya passada i que no havien d’haver seguit i jugadors amb pes que no han donat la talla han estat determinants per la mala dinàmica de resultats del Nàstic. S’ha de tenir en compte que els tarragonins tenien un dels menors pressupostos a l’hora de fitxar, però la plantilla de l’estiu no va acabar de funcionar.
En el mercat d’hivern, han arribat molts futbolistes, i de molt de nivell, però això no s’ha notat, de moment, al camp. Aquest cap de setmana, per diverses circumstàncies (sancions, lesions i decisions tècniques), cap dels nous fitxatges va estar sobre la gespa de l’Estadi de Santo Domingo a l’onze inicial, on el Nàstic va caure contra l’Alcorcón.

4. El Ball d’entrenadors
Lluís Carreras va ser l’aposta del club en aquest inici de temporada. Un punt de dotze possibles, la seva forma de treballar i la seva metodologia el van condemnar a la destitució. Després, va arribar Rodri, del filial, el qual va ser acomiadat tot i tenir bons números. El problema era que l’equip no rutllava a casa, i que el Nàstic buscava algú que tornés a enganxar a l’afició. Després, ha arribat Nano, el qual no ha aconseguit canviar la dinàmica de casa, ni que l’equip jugui millor, ni que els resultats millorin respecte al seu antecessor. El club assegura, en tot moment, que acabarà la temporada, però, en això del futbol, ja se sap: els resultats sempre manen.

5. Álvaro Vázquez
Algú podria explicar per què el que és, segurament, el millor jugador de la plantilla, només ha jugat cinc partits com a titular? El punta cedit per l’Espanyol ha disputat un total de deu enfrontaments des de la seva arribada, però en cinc ocasions ho ha fet sortint des de la banqueta. Potser en alguna ocasió no estava al cent per cent físicament, però algú dubta que si Messi o Cristiano Ronaldo estiguessin al 60% no jugarien com a titulars en partits importants?

6. Expedient Mesa
És el màxim golejador de l’equip, amb set dianes i empatat amb Manu Barreiro. Va ser, possiblement, el millor futbolista de la primera volta del Nàstic, o dels millors. Té un tret a porteria que, pel que sigui, gairebé sempre va entre els tres pals. Per què ha desaparegut del mapa? Aquest futbolista l’han marejat entre tots i ara no se sap si és centrecampista, interior, extrem o mitja punta. De moment, ha demostrat la seva qualitat al Nàstic, i sembla defenestrat.

7. Un pas endavant dels líders
Hi ha futbolistes que saben que poden donar molt més. Ho ha fet César Arzo, que va començar comptant poc i ara és indiscutible. Fali també és tot un líder. Però l’afició troba a faltar aquell Sergio Tejera que els feia aixecar dels seients, aquell futbolista que, sense ser davanter, era capaç de decidir partits i de servir grans dosis de futbol als seus companys perquè aquests culminessin la feina. Potser el fet de no haver renovat acaba pesant, encara que sigui de forma inconscient. També Jean Luc sembla que no hi sigui. Dels dinou futbolistes que van viatjar a Alcorcón, és el que es va quedar fora. Només ha disputat deu partits aquesta temporada, cinc d’ells com a titular, però fa molts mesos que no se’l veu desequilibrant per banda. En tercer terme apareix un Uche que tampoc hi és. Va aportar mitja permanència la passada temporada, però ja no és determinant. Un davanter mai perd l’olfacte golejador, i ell encara té temps per poder demostrar-ho. Són tres exemples, per posar-ne alguns, de jugadors que han demostrat el que poden oferir. És a les seves mans, i als de la resta de futbolistes de la plantilla, revertir la situació.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Què li passa al Nàstic?
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes