L'Estadi recupera la condició de fortí i la comunió entre equip i afició

L’Estadi Municipal torna a ser aquell feu gairebé impossible d’assaltar. Tot i la irregularitat de l’equip, al llarg de la temporada ha mantingut l’etiqueta de bastió infranquejable. Fins a la data, i després d’haver viscut 17 enfrontaments, només Rayo i Lugo han aconseguit endur-se el botí dels tres punts. Els murs de l’Estadi, però, havien presentat algunes fissures. En la primera volta van volar molts punts. La gran majoria d’un en un, tot sigui dit. La primera meitat de temporada va deixar set empats, una derrota i tres victòries.

En la segona volta la història ha canviat i el feu roig-i-negre ha tornat a exhibir aquella dificultat que el va caracteritzar la passada temporada. L’assalt del Lugo en el matx inaugural del segon tram de curs a l’Estadi només va ser un miratge. Els homes dirigits per Aritz López Garai va naprendre la lliçó i es van aplicar per retornar l’honor als murs de casa seva. Des d’aquella derrota el CF Reus ha jugat cinc partits com a local. El balanç és envejable, d’equip de playoff i, fins i tot, d’ascens directe. Tres victòries, dos empats, sis gols a favor i cap en contra. És, sense cap mena de dubte, la millor ratxa que han travessat els futbolistes de la capital del Baix Camp.

És cert que les xifres més recents a l’Estadi permeten somniar, però els resultats aconseguits com a visitants tornen els caps a la crua realitat. Tota bona actuació a casa ha anat acompanyada de resultats negatius, malgrat que les sensacions o la imatge donada pugui ser, en la majoria Gironell presentó su libro la semana pasada en la librería Adserà de Tarragona. de casos, per mantenir el cap alçat. Els exemples més recents són les derrotes al camp de la Cultural Leonesa i del Rayo Vallecano.

Retrobament amb l’afició

El matx d’aquest dissabte contra l’Almería va deixar una imatge que feia temps que no es produïa i que exemplifica la bona relació i comunió entre l’afició i la plantilla i el cos tècnic del CF Reus. En acabar el partit, els futbolistes van agrair el suport aplaudint i sent aplaudits des del centre del camp. En els darrers partits aquesta imatge era comuna, però la celebració acabava aquí. Dissabte, els jugadors es van tornar a dirigir al gol nord per celebrar la victòria conjuntament amb els socis, en aquella imatge tan icònica de futbolistes i aficionats alçant els braços i cridant a la vegada. Una imatge que, després, es va repetir amb els aficionats de Tribuna. Un fet del tot insòlit.

Aquesta recuperació de la química deixa enrere els partits grisos a la grada, amb alguns xiulets el dia de la visita del Lorca a l’Estadi. Des de llavors l’afluència d’aficionats al fortí roig-i-negre ha anat augmentant. L’empat contra el Huesca ja feia entreveure aquesta dinàmica, que es va constatar amb les més de 3.400 butaques plenes aquest dissabte.

El mèrit és compartit entre afició, que ha tornat a entendre que l’equip la necessita, plantilla i club. L’entitat roig-i-negra ha apostat, molt encertadament, per dur a terme promocions d’entrades per omplir l’Estadi. Així, es produeix una simbiosi perfecta a tres bandes.