Pol Prats: «Sempre penso que hi ha algú millor que jo»

Pol Prats, als seus divuit anys, va entrar a la convocatòria del Nàstic contra el Tenerife en el darrer partit de Lliga tot i estar en edat juvenil. Ell toca de peus a terra i espera arribar a jugar algun dia a Primera Divisió.

—Expliqui qui és Pol Prats.

—Surto d’un poblet molt petit de les Terres de l’Ebre que es diu Paüls. Vaig començar a jugar a l’Ebre Escola, on hi vaig romandre durant cinc anys. Després, vaig marxar al Tortosa, vaig jugar a la Rapitenca i també un any al Reus, abans de fitxar pel Nàstic.

—Vostè encara és juvenil.

—Sí.

—Però juga a la Pobla.

—Sí. El Nàstic em va oferir l’oportunitat de fer la pretemporada amb el filial, i la vaig aprofitar bé. Vaig agradar a l’entrenador i m’hi he quedat. Poc a poc, he anat entrant i ara sóc un més d’ells.

—Pol Prats s’ha consolidat a la Tercera Divisió, però suposo que coneix la gran dificultat que té jugar en aquesta categoria, i més amb tan sols 18 anys.

—La veritat és que, quan vaig començar a fer la pretemporada amb la Pobla, pensava que tornaria al juvenil del Nàstic, però vaig tenir sort, m’ho vaig treballar i ara sóc a la Pobla.

—Va canviar el Reus pel Nàstic. L’hi retreuen?

—No. Al final és futbol base, i el Nàstic em donava l’oportunitat de jugar a Divisió d’Honor.

—Està fent les coses bé el Nàstic a nivell de futbol base?

—Sí. Des del primer dia que vaig arribar m’hi he trobat molt a gust.

—Continua parlant amb els seus companys del juvenil grana?

—Sí. Tenim una bona colla, anem junts i em donen suport en tot.

—La Pobla és a dos punts de la promoció d’ascens. Què està fent bé?

—En ser un equip tan jove, vam començar sense estar gaire consolidats a la categoria. Ara, sabem que la Tercera és complicada, estem tots units, hi ha bon grup, i estem obtenint bons resultats.

—Es nota molt el salt des de juvenil fins a Tercera Divisió?

—És que fa dos anys, no m’hauria pensat mai poder jugar a Tercera Divisió.

—A un jugador li costa que no li pugin els fums després de fer un salt molt gran?

—Jo sempre he pensat que, encara que estigui entrenant amb el primer equip, sempre hi ha algú millor que jo. Hi ha jugadors que han estat al Barça i que ara juguen a Segona Divisió. El meu somni des de petit sempre ha estat poder jugar algun dia a Primera Divisió, però a mesura que van passant els anys veus que en el món del futbol hi ha molta competitivitat.

—Pol Prats porta alguns dies entrenant amb el primer equip del Nàstic. Hi ha algun jugador en el qual es fixi especialment?

—N’hi ha un munt! Està Uche, que té una carrera futbolística molt bona; Tejera, que és un gran jugador; Muñiz... N’hi ha molts, em quedaria curt.

—I, per la seva posició al camp (és extrem), a quin jugador s’assemblaria més.

—A Tete, a Omar o a Jean Luc.

—Rep ajuda dels jugadors del primer equip, o hi ha una barrera?

—La meva sensació abans d’arribar era que em deixarien de banda, però des del primer dia m’he sentit molt bé amb ells i m’han ajudat en tot. Quan creuen que he de millorar en alguna cosa, m’ho diuen.

—Digui’m la veritat. La setmana passada, convocatòria del Nàstic i, entre els divuit, hi apareix Pol Prats. Què li va passar pel cap?

—Encara que molta gent em deia que entraria a la llista, no m’ho esperava, no m’ho podia creure. Tota la vida lluitant per un somni i veia que, poc a poc, s’anava complint. Estic molt content per tot plegat.

—Suposo que és conscient que si el partit hagués anat d’una altra manera, Pol Prats hauria tingut minuts.

—Sí (riu). L’entrenador sempre m’ha donat molta confiança.

—Què li està passant al Nàstic, que amb tan bona plantilla no acaba d’arrencar?

—La gent diu que la sort no existeix, però jo crec que en el futbol sempre existeix un puntet de sort. Aquest cap de setmana mateix, ens fan un gol després de practicar un molt bon futbol, i acabem perdent.

—Si Pol Prats no torna a aparéixer en una llista del Nàstic, cap problema?

—Cap ni un. Jo, a seguir amb els meus objectius i a intentar ajudar a la Pobla.

—I si puja la Pobla?

—Seria molt bo, genial.