x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
28.12 º
16.56 Km/h
Nàstic
Fali és tot un ídol a Tarragona. Ho va notar tan bon punt va arribar, i vol retornar aquesta confiança amb moltes victòries i molts anys vestint la samarreta del Nàstic.

Fali: «La meva dona se sorprèn i em diu: ara et coneix la gent!»

Fali és tot un ídol a Tarragona. Ho va notar tan bon punt va arribar, i vol retornar aquesta confiança amb moltes victòries i molts anys vestint la samarreta del Nàstic.

Fali: «La meva dona se sorprèn i em diu: ara et coneix la gent!»

El centrecampista assegura que no s’esperava la rebuda que ha tingut a Tarragona després del seu retorn

Actualitzada 28/02/2018 a les 21:23

—Com es troba?
—Estic molt content de poder haver tornat al Nàstic i, ara, toca intentar fer les coses bé.


—Perquè va decidir marxar al Barça B?
—Perquè no estava comptant gaire per a Vicente Moreno. Estava a gust, però vaig decidir anar-hi per sumar minuts.A més, vaig pensar que seria un aparador per a mi poder jugar a un club com el Barça. Però he hagut de tornar perquè tenia contracte amb el Nàstic.

—Ho ha estat, un aparador?
—Potser. El Barça m’ha ensenyat moltes coses, i ara em toca posar-les en pràctica aquí.

—Quan va arribar al Barça B, es va sentir un estrany?
—No, perquè jo també tenia 22 anys. Hi havia gent que se li anava el cap una mica... (Riu). Però no, mai em vaig sentir estrany.

—Hi ha molts egos en un vestidor com aquell?
—No, en absolut.

—Vaig llegir una frase a Mundo Deportivo, on vostè deia, en la seva arribada al filial blaugrana «Tinc dues filles, qui no corri, el rajo».
—No va ser així. Vaig parlar amb el meu responsable de premsa i sí que és veritat que vaig agafar a quatre o cinc companys de la samarreta perquè anàvem últims, i semblava que no passés res. Vaig haver de cantar las cuarenta a més d’un.

—És el Barça una bombolla que funciona diferent de la resta del món?
—No, és un equip normal. El que passa, és que hi ha molts privilegis que no hi ha a altres clubs, com gimnasos, camps... Coses que el fan diferent, però és un club normal, molt familiar. Als jugadors ens ajuden sempre molt.

—Què tal amb Gerard López?
—Molt bé. Molt bon entrenador, molt bon tio. A mi m’ha donat la vida, li dec molt, i no tinc paraules per agrair-li tot el que ha fet per mi. Gràcies a ell vaig estar més temps al Barça B, i vaig poder pujar a Segona A. No puc dir res dolent d’ell.

—I com és la seva relació amb Felip Ortiz? (L’exporter i exentrenador de porters del Nàstic és el segon entrenador del Barça B).
—Molt bé, espectacular. Com que la meva cessió al Barça B havia de ser de mitja temporada, pujava i baixava a Barcelona amb ell, perquè no vaig voler canviar les nenes de col·legi.

—Va pujar molt a entrenar amb el primer equip?
—El primer any, no. Després, sí. Ernesto Valverde m’ha donat l’oportunitat d’entrenar amb ells en diverses ocasions, i estic molt content.

—Què se sent quan tens al davant a Messi o a Luis Suárez?
—Més aviat entrenava amb aquells jugadors del primer equip que no havien jugat en el partit anterior, o els que havien de fer recuperació. Ens parlaven, ens corregien, ens ajudaven... Sempre van ser molt propers amb els que veníem de baix.

—Suposo que és conscient que, quan el 31 de gener s’anuncia el seu retorn al Nàstic, va fer molt feliç a molta gent.
—No m’esperava aquesta rebuda tan bona. La gent em veu pel carrer i em saluda. Sóc una persona molt normal i em paro a parlar amb tothom. Fins i tot, la meva dona se sorprèn i em diu: «Ara, et coneix la gent». Tinc un veí amb el qual ja m’he pres quatre o cinc cafès amb ell.

—Estic segur que de les més de 6.000 persones que van assistir al Nàstic-Cádiz, el partit del seu retorn, 500 ho van fer per tornar a veure a Fali de grana.
—Espero que no. El que vull és que vinguin 700 fora de casa, com l’altre dia al Mini. Allò va ser una bogeria. A més, vull que els que vinguin al Nou Estadi ens animin a tots, ja que això ens dóna un plus a tots.

—Fali arriba, i titular.
—Em va sorprendre molt. Vaig entrenar dijous i divendres, i el cap de setmana vaig ser titular. No sabia ni que aniria convocat. Vaig intentar donar el màxim de mi mateix, tot i tenir només dos dies. M’està costant molt adaptar-me en l’aspecte físic, ja que els entrenaments que es fan aquí no tenen res a veure amb els del Barça. Els entrenaments de Nano són espectaculars.

—Per això va demanar el canvi al Mini?
—Sí. Em van donar un cop al bessó, i em vaig carregar.

—Amb tot el que ha fitxat el Nàstic, a què ha d’aspirar?
—Tot i que sigui un tòpic, hem d’anar partit a partit. Ara, guanyar a casa per fer bo el punt del Mini. Hem de ser forts a casa.

—Li agradaria instal·lar-se a Tarragona per sempre?
—Sí, la veritat és que sí, ja que estic molt a gust. Emilio (Viqueira) em va trucar en el darrer dia de mercat, i li vaig dir ràpidament que volia venir. Aquest és el club que em va donar la possibilitat de jugar en el futbol professional, i jo li dec molt.

—Aquesta forma de jugar tan passional i agressiva que té Fali fa que la gent l’estimi tant?
—No ho sé, jo sóc així. Tinc una família per alimentar, i dono el màxim sempre. Vull guanyar tots els partits, sóc molt competitiu.

—L’altre dia, primera acció amb McGuane, entrada de Fali, i el jugador desapareix del partit. Vostè pensa en marcar la línia des del principi?
—Jo entro fort en totes les accions. Però en aquesta ocasió va ser diferent, ja que vaig relliscar i no vaig poder evitar-ho. No entro per marcar la línia a ningú. Això sí, sempre entro fort, sigui el minut 1 o el 70.

—Ja té nou targetes. A la pròxima...
—Mira, què hi farem? Quan em treguin la pròxima, mala sort, descansaré.

—Què va sentir en el seu retorn al Mini?
—Una cosa estranya, ja que fa poc eren els meus companys. Ara bé, quan vaig arribar, li vaig dir al capità del Barça: Després ens prenem una coca-cola, però al camp els dos necessitem els tres punts!

—M’han dit que s’ha fet molt amic de Javier Galera (el noi amb Niemann Pick que va patir un atac d’epilèpsia al Nou Estadi).
—Va venir a l’entrenament, vaig començar a parlar amb ell. Li vaig preguntar si volia venir amb mi a veure el Barça, i em va dir que no, que era del Madrid! Li vaig comprar una pilota de Cristiano Ronaldo i unes botes de futbol.

—Parla molt amb Alberto Varo?
—Sí. Ja vaig coincidir amb ell al Nàstic, i tinc una molt bona relació amb ell.

—Té ganes de tornar al Nàstic?
—Sí. Em va demanar que salvés a l’equip, perquè vol tornar amb un Nàstic a Segona A.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Fali: «La meva dona se sorprèn i em diu: ara et coneix la gent!»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes