Diari Més

El Nàstic comença a respirar després de la primera victòria

El Nàstic derrota el Mirandés amb gol de Muñiz en un duel en el qual els de Vicente Moreno van tornar a aprendre a patir

Una imatge del partit.

El Nàstic suma el primer triomf de la temporadaVicente M. Izquierdo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Per fi pot respirar, encara que sigui una mica, el Gimnàstic de Tarragona. Han hagut de passar tretze jornades, tretze llargues setmanes perquè els homes de Vicente Moreno poguessin sumar el primer triomf de la temporada. I va ser aquest diumenge, a Anduva i davant del Mirandés.

El Nàstic va saber marcar, patir i resistir. No va ser fins el minut 58 quan Juan Muñiz va marcar l’únic gol de l’enfrontament, una diana que deixava encara més de 30 minuts de patiment, que al final es van convertir en un autèntic infern. Els tres punts, però, són al sac.

La imatge del Municipal d’Anduva després de finalitzar el partit era el que millor va poder escenificar la situació actual del Nàstic. Els integrants del cos tècnic abraçant-se com si no hi hagués demà. Els futbolistes buscant mirades amb complicitat dels companys i cridant al cel per celebrar la victòria. Vicente Moreno, boig d’alegria, coneixedor que s’havia tret el pes més gran de sobre. A la graderia, algun conseller del Nàstic plorar. I és que no era per a menys. El Nàstic havia guanyat, per fi, el primer partit de la temporada.

Alineació més que revolucionària la que va presentar Vicente Moreno. Diversos canvis a l’onze per intentar el primer triomf de la temporada, que era més que necessari. Daisuke Suzuki i Xavi Molina, que la passada setmana estaven sancionats, van tornar a l’equip, on també va entrar un Djetei que, per primera vegada a la temporada, va ser titular en partit de Lliga. L’africà va fer parella de ball amb el japonès a l’eix de la defensa. Mossa, a l’esquerra i, a la dreta, Gerard Valentín, també novetat a l’onze, ja que Kakabadze començava des de la banqueta.

Les majors novetats es podien apreciar al centre del camp, on Madinda, tot i que era de la partida, no ho era al central, sinó que ho feia partint des de banda dreta, ja que el company de Cordero no era ni ell mateix ni el sancionat Tejera, sinó que era Xavi Molina, que recuperava la seva posició natural, la d’abans d’arribar al Nàstic. A la mitja punta, el decisiu Muñiz; tirat a l’esquerra, Ferran Giner i, a dalt, un Álex López que tornava a deixar a la banqueta Uche.

Van passar moltíssimes coses a la primera meitat. Gairebé de tot, menys gols, que és el que agrada i el que interessa. Ambdós equips es van mostrar molt espessos en el seu joc, però van gaudir d’ocasions de gol força clares. Tres van ser per part del Nàstic i una del Mirandés.

Transcorria el minut 7 de joc quan Cordero ha tingut a les seves botes un gol claríssim, encara que no va ser capaç de materialitzar-lo. Una bona jugada entre Giner i Mossa per banda esquerra va seguir amb una centrada del lateral, que va veure perfectament desmarcat a Lévy Madinda a la banda dreta. El de Gabón va centrar a l’àrea, i va aparèixer Cordero, qui va rematar sense pensar-s’ho, desviat a la dreta del porter rival.

S’animava el Nàstic a mesura que passaven els minuts, i Álex López, en el 20’, gaudia de la segona ocasió. També molt clara. El punta va veure com li queia a les cames una passada de Cordero. No se l’esperava i, per aquest mateix motiu, va trigar massa a girar-se i, en disparar, ja tenia al porter al damunt. La tercera va anar a càrrec de Juan Muñiz, als 25 minuts de joc. Un tret des de la frontal que pràcticament entrava, però Sergio Pérez va poder desviar a córner amb la punta dels dits.

L’ocasió més clara de totes, però, va arribar del cantó dels de Miranda de Ebro. En el 34’ Provencio va conduir un contraatac de llibre, en el qual Sangalli estava completament sol per banda dreta. El va veure el seu company, va servir una pilota a l’espai que va arribar a Sangalli, però aquest es va trobar amb Dimitrievski que, providencial, va salvar els seus. No estava gens fi el macedoni amb la pilota als peus però, com sempre, va respondre quan se’l va necessitar.

Abans de finalitzar el primer acte, encara va haver-hi temps per una situació més, com va ser la lesió de Cordero. El migcampista va llençar-se a terra en notar una molèstia i, ràpidament, va demanar el canvi. Pràcticament en fred, el va substituir Lobato, qui va quedar escorat a la banda dreta, desplaçant a Madinda al centre del camp, al costat de Xavi Molina.

El millor, estava per arribar. La segona meitat era el moment perfecte perquè el Nàstic marqués el gol, aquell que li tragués el pes immens de sobre que fa tres mesos que tenia al damunt. I va ser Juan Muñiz, un futbolista que s’ha acostumat a posar-se l’equip a l’esquena, l’encarregat d’anotar l’única diana de l’enfrontament. Gran contraatac conduït per Ferran Giner, que trepitja línia de fons, mira enrere i veu a Muñiz, qui arriba des de la segona línia i bat, a plaer, el meta visitant. 0-1, quedava un món, però el Nàstic sabia que tenia el triomf a les mans.

El partit es va embrutar, com era d’esperar. Orfe d’ocasions de gol durant alguns minuts, cada equip jugava a allò que necessitava. El Mirandés penjava pilotes una vegada i una altra a la cerca i captura d’una bona ocasió que l’ajudés a igualar el partit. Mentrestant, el Nàstic, a la seva, esperava ben col·locat al darrere la millor ocasio per poder sortir a la contra. De fet, jugant així va estar a punt de marcar el segon, el que hauria significat la sentència. Transcorria el minut 75 quan Giner va iniciar una contra obert en banda esquerra, es va anar centrant poc a poc i va veure com, a l’esquerra, apareixia Mossa. El carriler la va capturar i va centrar buscant a Muñiz. Aquesta vegada, el tret de l’asturià va colpejar en un defensor.

Al final del duel, en el 91’, Pedro va estar a punt de donar l’ensurt. El jugador va veure com li queia un rebot i es quedava sol davant de Dimitrievski. Van començar a aparèixer jugadors del Nàstic de tots els cantons i, entre tots, van aconseguir desviar el perill. El duel es va allargar fins el 94’ i, tot i el nerviosisme, el marcador no es va moure.

tracking