Diari Més

La 'màgia' dels pactes

A Salou, els candidats neden i guarden la roba mentre tenen un ull posat en els rivals, als que necessitaran per governar

Imatge d'arxiu d'una sessió plenària municipal de Salou.

La 'màgia' dels pactesGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Municipalisme, aquesta és la paraula màgica, l'abracadabra de la política local amb què es poden fer caure tots els murs que alcen les direccions dels partits per assolir pactes postelectorals quan els vots no sumen una majoria suficient per formar un govern en solitari. A Salou, hi ha tota una generació que no ha vist aquestes àmplies majories i això fa que les formacions que concorren a les eleccions del diumenge nedin guardant la roba i amb un ull posat en els moviments dels adversaris perquè –qui ho sap?– amb una mica de sort podrien invocar el tot pel municipalisme i convertir-se en socis. Potser per aquest motiu, Pere Granados, el candidat de Sumem per Salou-PSC, ha intentat desviar la confrontació política cap al poble veí, quan en plena campanya ha acusat Pere Segura, l'alcalde de Vila-seca, d'obstaculitzar la construcció d'un ramal ferroviari entre l'estació de PortAventura i el corredor mediterrani.

Granados ha governat amb l'ajut del PSC i en coalició amb Junts durant el darrer mandat, així que la seva aliança electoral amb els socialistes l'obligarà a buscar noves complicitats. Els resultats de l'enquesta encarregada pel PSC a finals de l'any passat per calibrar l'impacte a les urnes d'una llista liderada per Granados augurava que aquesta podria fregar la majoria absoluta. El cert és, però, que els socialistes no confien que el nombre de regidors sigui la suma exacta dels que aconseguirien les dues candidatures per separat i tenen coll avall que hauran de pactar.

Davant d'aquest fet, s'obren diversos escenaris. La lògica dels últims vuit anys podria fer pensar que l'aliança més natural vindria de la mà de la candidatura de Marc Montagut, Sempre Salou-Ara Pacte Local, la derivada del matrimoni de Granados amb el PSC. Tot i que Montagut aspira a ocupar el despatx d'Alcaldia i ha marcat perfil propi amb una campanya moderna, fresca i omnipresent, ningú oblida que ha estat el dipositari de la confiança de l'actual alcalde per liderar una de les carteres més desitjades, la de Territori. Probablement serà a la seva porta, a la que Sumem per Salou-PSC trucarà primer, en el cas que Sempre Salou aconsegueixi entrar novament al consistori. A les mans de Montagut està sucumbir a la seducció –desfent així tot el camí fet fins ara per allunyar-se de Sumem per Salou–, o no fer-ho, per explorar l'abast de la seva renovada imatge pública.

Un acord entre Granados i el candidat del PP, Mario Garcia, no seria inèdit a Salou, però altament improbable, ja que l'actual alcalde no podrà amagar les sigles del PSC a la papereta i ambdós partits haurien de caure en la marmita del druida perquè l'excusa del municipalisme fes la seva màgia. Aquest pacte ja es va rubricar el 2011 i es va trencar tres anys després. Però el PP ara està en una posició molt diferent i, si no recupera l'espai polític perdut, no podrà tenir un paper rellevant al nou consistori. Mentrestant, durant la campanya, Mario ofereix el seu programa electoral com el contracte a signar amb «qualsevol» que vulgui fer-ho en pro –ho endevinen?– del municipalisme.

Amb tot el vent en contra, Ciutadans aspira a ser capaç de mantenir les sigles al plenari i, en cas d'aconseguir-ho, probablement quedarà en una situació precària, amb què qualsevol oferta de pacte podria albirar-se com a l'última oportunitat, tot i que, durant la campanya, ha intentat marcar distància amb Granados.

En l'altra punta de la diagonal es troba Sebastià Domínguez (ERC), qui es postula per liderar el govern del canvi i ha mantingut el seu paper com a líder de l'oposició durant la campanya. Necessita mantenir l'impuls que el va pujar damunt l'onada el 2019, quan van doblar resultats, i un veritable miracle per forjar una majoria alternativa a Granados amb altres partits, perquè les opcions són inexistents. Però, amb la política nacional fent ombra, ni tan sols ERC està lliure de sospita i el municipalisme, ja ho saben, pot fer que surti qualsevol cosa del barret de copa.

tracking