Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
3.57 º
5.544 Km/h
Escapades
Panoràmica des de la Roca del Migdia.

L'amagatall dels últims Patacons

Panoràmica des de la Roca del Migdia.

Plafó explicatiu al poble de la Febró.

L'amagatall dels últims Patacons

Plafó explicatiu al poble de la Febró.

L'amagatall dels últims Patacons

Una ruta de poca dificultat permet recórrer l'escenari on van amagar-se 'Els Patacons', un grup de resistència antifranquista a les Muntanyes de Prades

Actualitzada 08/12/2022 a les 21:39

Diuen que els habitants de la Febró (Baix Camp), poden saber si s'acosta l'hora de dinar amb una simple mirada cap a la Roca del Migdia, un cingle de 957 metres d'altitud que s'alça a poca distància del poble: el Sol queda just al seu cim a les 12 del migdia. La Roca del Migdia està a una caminada de poc més de dos quilòmetres des de la Febró, i des del capdamunt s'hi pot contemplar la panoràmica sobre el mateix poble i un bon fragment de les Muntanyes de Prades fins a la serra del Montsant. Ara, la Roca del Migdia és l'eix d'una ruta que vol retornar a la memòria la vida de les persones que, acabada la Guerra Civil, van buscar refugi i amagatall a les nombroses coves i avencs de la zona, emparats per un bosc prou hostil per a qui no el conegués. Concretament –detalla la ruta– la zona que envolta la Febró va ser trepitjada per un grup conegut com Els Patacons, que rebien aquest nom per Ramon Roig i Recasens, nascut al Mas del Patacó, a Mont-ral, el 1888.

Els Patacons havien arribat a ser fins a deu persones, però els enfrontaments amb la Guàrdia Civil els va deixar en un reduït grup de tres, el Patacó i dos dels seus fills. Els habitants dels pobles i els masos veien els Patacons com uns simples emboscats que es buscaven la vida. Si bé és cert que de tant en tant s'emportaven verdures i bestiar, tenien el suport de la majoria dels veïns. Davant al dificultat de donar-los captura, la Guàrdia Civil sovint els atribuïa crims i malvestats amb la intenció de fer-los perdre aquest suport, però tal com detallen alguns testimonis de l'època, la convivència era pacífica. Així ho recordava, per exemple, Francisco Rius Abella, nascut a la Febró, qui explicava que, en una ocasió, el seu pare, que era carboner i passava moltes nits a la muntanya, es va trobar en una ocasió un d'aquells homes que li va demanar si el podia afaitar. A canvi, el Patacó li hauria entregat una valuosíssima escopeta de dos canons.

Ara, la ruta fins a la Roca del Migdia des de la Febró està perfectament senyalitzada i incorpora diversos plafons explicatius, tant del paratge com dels protagonistes de la història. Al darrere de la iniciativa hi ha el Grup Local La Somereta Lliure, una entitat que treballa per a l'aproximació respectuosa a la muntanya i la recuperació de la memòria històrica i cultural llibertària al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

La caminada és una ruta circular, de 2,86 km, que transcorre per un antic camí recuperat, amb un desnivell de 253 metres. En arribar al capdamunt de la Roca del Migdia, un panell informatiu detalla diversos episodis dels Patacons i altres grups de maquis, a la vegada que identifica, un a un, els cims i les serres que s'albiren des d'aquell petit balcó a les Muntanyes de Prades.

Temes relacionats
Comenta el contingut : L'amagatall dels últims Patacons
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes