x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12.91 º
27.792 Km/h
Societat
Imatge d'una biga afectada per la carbonatació.

Salou i La Pineda, les zones on els edificis presenten més patologies

Imatge d'una biga afectada per la carbonatació.

Cedida

Salou i La Pineda, les zones on els edificis presenten més patologies

L'ús de formigó aluminós en els anys seixanta i la proximitat al mar propicien l'aparició d'aluminosi i carbonatació

Actualitzada 24/10/2021 a les 12:31

Les zones costaneres que van experimentar un gran creixement urbanístic durant la dècada dels seixanta, com Salou o la Pineda, presenten un major nombre d'edificis amb patologies al formigó, com poden ser l'aluminosi o la carbonatació. Durant aquells anys hi va haver una gran demanda de l'ús del ciment aluminós, que permetia accelerar la fabricació de bigues i s'emprava regularment en les construccions. A aquest fet se li suma que la humitat existent en les zones marítimes accelera el procés de deteriorament i propicia que el nombre d'obres de reparació estigui per sobre de la mitja en aquests indrets. Edificis construits en aquells anys –que sovint tenen ús de segona residència– poden acabar desenvolupant l'aluminosi o la carbonatació si no es realitza un manteniment adequat. A Catalunya s'estima que són 467.000 els habitatges que estan afectats per aluminosi. A més, la humitat en l'ambient pot provocar la carbonatació encara que no s'hagués emprat formigó aluminós durant la seva construcció.

El president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COATT), Adolf Quetcuti, explica que el ciment aluminós es va utilitzar per a la construcció d'habitatges entre 1955 i 1970. «Segons dades de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, es van emprar bigues de ciment aluminós en la construcció de més de 467.000 pisos a tot Catalunya», apunta. Quetcuti exposa que el seu ús no es va limitar únicament a zones costaneres, sinó que es va fer servir en les construccions compreses en aquells anys també en municipis com Tarragona i Reus. «Els efectes que produeix el ciment aluminós en l'estructura d'un edifici sí que són més greus en zones amb ambients agressius, com ara els marins. I la falta de manteniment accelera també especialment els processos patològics», assenyala. «Probablement –no és una dada de la qual disposem–, Salou, la Pineda o Cambrils no tenen un cens superior al de Tarragona o Reus, però l'acceleració del procés de les lesions fa que el nombre d'obres de reparació estigui per sobre de la mitjana», explica.

«En si, l'existència de ciment aluminós, no representa un problema, això és clar, sempre que l'estructura rebi un manteniment adequat. La desprotecció de les armadures i l'increment de la porositat, fa que aquest tipus d'estructures siguin especialment vulnerables a atmosferes agressives, per exemple ambients marins o zones industrials», indica. «Salou o la Pineda tenen un ambient marí, agressiu pel seu alt contingut en sals. I per tant, independentment de si és de ciment aluminós o no, en aquests municipis, les patologies de les estructures de formigó seran més freqüents», afirma el president. «També cal sumar que majoritàriament es tracta de segones residències, habitades només una part de l'any i amb un manteniment, normalment, inadequat. Aquests factors fan que, a les zones costaneres, les estructures siguin més vulnerables». «A Salou o la Pineda hi ha un nombre important de patologies en façanes i estructures de balcons a causa de l'agressivitat de l'ambient. Però això afecta tota mena d'estructures, amb ciment aluminós i sense», detalla.

El propietari de l'empresa de rehabilitació d'edificis Domustècnica, David Castellví, apunta que les zones més afectades per aquesta patologia acostumen a ser les zones de la costa, ja que les edificacions estan més afectades per la humitat i corrosió. Castellví afirma que, en alguns casos, «si la biga està ben protegida pot ser que tingui la patologia, però no s'hagi detectat».

«Quan es detecta una deficiència, on s'aprecia que hi ha una degradació del ferro o un òxid exagerat a la biga es porta a analitzar per descartar-ho o confirmar-ho i així, la direcció facultativa del projecte pot proposar la solució més adient per cada cas i l'empresa constructora s'encarrega de dur-la a terme», exposa Castellví. «L'empresa fa les actuacions seguint la solució tècnica que han aportat els professionals en cada cas, que pot ser, o una reparació de la biga o una substitució».

Xavier Capdevila Rodríguez és arquitecte tècnic i ha treballat en multitud de reparacions d'aquestes característiques. Capdevila apunta que la proximitat a la costa fa que puguin proliferar més patologies en els edificis de ciment que en ciutats situades a l'interior. «És més habitual a la costa que no pas a Reus, Valls o qualsevol localitat més allunyada del mar», explica. Capdevila indica que, quan l'afectat detecta qualsevol problema a les bigues de l'edifici, avisa a un tècnic qualificat, arquitecte tècnic o arquitecte, i aquest és l'encarregat de proposar una solució concreta al problema. «Les solucions poden ser, o reforçar la biga amb diferents mètodes o enderrocar-la i substituir-la per una nova», afirma Capdevila, que destaca que la patologia concreta de l'aluminosi es produeix en els edificis construïts entre els anys 60 i 70. Així i tot, destaca que la situació més usual és el reforç estructural d'aquests elements.

L'arquitecte tècnic també apunta que hi ha una altra patologia més habitual que l'aluminosi a les zones de costa, la carbonatació. «La carbonatació és una patologia en la qual el formigó, tant si és normal com aluminós, es veu afectat per culpa de l'ambient marí humit, que entra a dins del formigó, oxida el ferro i el fa malbé. L'aire humit entra al formigó, oxida el ferro i provoca que augmenti de volum i acabi trencant-se», diu. Sovint es reparen aquests elements afectats sense concloure si és per aluminosis o carbonatació, per això no hi ha un registre.

El responsable d'Espai Blanch Arquitectura, Josep Lluís Blanch, destaca que hi ha molts edificis en els quals es van utilitzar biguetes de formigó aluminós, però que, com que no s'han vist alterats per temperatures extremes o humitats, no han perdut les propietats i no presenten problemes. «Si els edificis estan ben cuidats, tenir biguetes de ciment aluminós no ha de suposar un problema. No és una patologia que ens trobem habitualment, més aviat n'hi ha poques», diu.

«A la zona de la costa, del que hi ha més afectació és de la carbonatació, que és un canvi químic en el formigó. La carbonatació afecta no només a biguetes, afecta lloses, forjats, etc. La majoria d'obres a la costa són perquè pateixen de carbonatació, perquè l'ambient marí amb sals fa que estiguin especialment exposats», explica. «L'aluminosi està molt focalitzada en uns anys concrets, en canvi la carbonatació afecta tots els formigons, fins i tot edificis que fa 10 anys que s'han construït poden presentar aquesta patologia. La carbonatació afecta molt més al parc d'habitatges», conclou.

Temes relacionats
Comenta el contingut : Salou i La Pineda, les zones on els edificis presenten més patologies
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes